dissabte, 20 de desembre de 2014

ESCOLLIR QUI ETS


Maria està capficada, amb el seu portàtil obert a la falda, llegint i rellegint el missatge de n’Alex on li explica l’experiència que ha tingut amb un grup de dones maltractades. Asseguda en el tronc del vell pi partit en una nit de forta tempesta, dalt de la Muntanya dels Set Vents, la Muntanya Màgica de la seva nissaga. Fa dies que li està donant voltes, recordant la pel·lícula que ha vist fa poc – “Dame tus ojos” -. Inspira profundament, tanca els ulls i deixa anar els dits:


“Hola Alex             

Finalment trobo un moment tranquil i relaxat per contestar, com ho volia fer, el teu darrer missatge. Realment, falta complementar-lo amb el punt de vista femení, des de dins mateix. És, i perdona per la sinceritat, la visió d’un home, que no passa de la pell, del que és evident per a qualsevol persona amb bons sentiments. Tens molta raó quan dius que per deslliurar-se del passat, cal saber perdonar, cosa que no és gens fàcil. Ara, pel coneixement que tinc de conegudes i amigues que han passat pel calvari del maltractament, sigui físic i, especialment  psíquic, abans de poder perdonar, una dona maltractada ha d’aprendre, casi sempre amb ajuda, a allunyar-se psicològicament i protegir-se de l’agressor. Cal ser capaç de dir prou, de dir “això mai més”. Cal ser capaç de “des-identificar-se” amb el paper de pobre víctima, desvalguda i menyspreable, amb el qual han aconseguit dominar la seva voluntat, i adoptar un nou rol més madur, actiu i valent, saber el que realment és ella com persona i el que vol ser per si mateixa. Han començat a perdonar i passar pàgina quan han pogut decidir que el “joc” s’ha acabat per què elles han canviat i ja no permeten que ningú les tracti malament, les infravalori ni com a persones ni com a dones i són prou fortes per rebutjar qualsevol tipus de maltractament
Paral·lelament hi ha uns prejudicis culturals i socials que impedeixen o dificulten el que les dones ens puguem sentir plenament lliures i defensar la nostra independència i vàlua, sense els sentiments de responsabilitat i culpa, moltes vegades difusos i poc racionals, que sentim des de ben petites, sobretot dins la vida familiar
I ara se’ns planteja una altra qüestió: Com haurien de ser les relacions de parella, quin marc general s’ha de crear per tal que les dues persones es sentin valorades i estimades, sense dominadors ni víctimes?
He trobat un conte molt maco que recull exactament el que penso sobre com haurien de ser les relacions madures i nutritives en les parelles, entre iguals, i em sembla complement adient la teva visió per no seguir donant voltes i més voltes als maltractaments. Aquesta és una història que parla de temps màgics, quan la màgia era tan real com ara, però la gent s’ho creia i ho vivia. Parla del rei Arthur, de prínceps, de princeses, de mags, de cavallers i de bruixes...

Es diu, es conta i comenten que, estimat Alex, el rei Arthur està molt malalt. Els metges de la cort no aconsegueixen diagnosticar la malaltia. Han intentat tots els remeis coneguts, però amb cap resultat, i es temen el pitjor...
Un dia, sir Galahad, el millor amic del rei Artur i company de batalla, parla amb el mag Merlí i aquest li diu: “Senyor, el rei no està malalt, està embruixat. Per això és que cap metge no troba el remei per guarir-lo. Només ho pot fer la bruixa que viu a les Muntanyes Fosques, però odia al rei i no tindrà cap raó per a voler salvar-lo. A més, diuen que et paralitza amb la mirada, et devora amb els ulls, té el cos desfigurat i el rostre ple de maldat i odi... qui voldrà anar a veure-la i suplicar-la per la vida del nostre estimat Rei Arthur?"
“Jo hi aniré” – Exclama Galahad. Tot i els perills, es tracta del meu millor amic, el rei, el meu company d’aventures, aquell a qui dec la vida mil vegades... i puja al seu cavall en direcció a les Muntanyes Fosques. Al apropar-se, el dia es va tornant negre; núvols tenebrosos  l’envolten, comença a sentir una gelor mortal dins els ossos. Quan s’endinsa a la caverna, l’espectacle que l’envolta és terrible: hi ha esquelets i calaveres penjades per totes bandes, centenars d’espelmes i torxes enceses, i al bell mig de la cova una bruixa vestida de negre, amb la túnica molt llarga, encorbada sobre sí mateixa, amb els ulls petits i foscos, les dents negres, les mans en forma de garra, el cabell com palla, el nas llarg i plena de grans
“Qui ets?"- el repta en veure’l. El cavaller, valent en mil batalles, tremola en sentir aquella veu esmolada com un punyal, li diu: "Vinc a demanar la vostra ajuda". "Vens pel teu amic el rei Arthur? jajaja El teu amic està embruixat i no vaig ser jo, però ja li està bé. Es morirà. I jo me n’alegro", contesta la bruixa. "Si us plau, et demano que l’ajudis", suplica el cavaller. "Per què? Ell m’ha expulsat mil vegades de palau, no em vol ni jo tampoc a ell. No tinc cap raó per ajudar-lo", respon airada la bruixa. "Demana’m el que vulguis, però ajuda’l", suplica Galahad
Llavors la bruixa mira fixament l’amic del rei. És jove, formós, alt i ben plantat. "Tinc una proposició per fer-te" "El que em demanis - li diu Galahad - si jo ho puc fer, em comprometo a que ho tindràs". "Està a les teves mans però pagaràs un alt preu” - diu la bruixa – “si jo guareixo el teu rei, tu et casaràs amb mi”
El cos se li glaça a Galahad. Però el perill de mort és tan immediat, respira profundament i afirma taxativament: "Si cures el rei, seràs la meva esposa". La bruixa somriu irònicament, introdueix unes quantes pocions dins de la bossa i marxen a palau. El rei literalment està a les darreries. La bruixa prepara un beuratge pudent, diu un sortilegi i li fa beure al rei. "Ara cal esperar a demà”. I al dia següent, per sorpresa de tot, el rei es desperta per primera vegada en setmanes
"Galahad, el meu millor amic, com estàs?” – Exclama content i rialler – “porta’m menjar, quina gana tinc!!!” - Però en veure la bruixa, el rei  crida enfurismat "Què fas tu aquí? No ets benvinguda, així que fora del meu...!". Però Galahad l’atura i crida “Compta amb el que dieu, senyor, esteu davant de la meva futura esposa”. El rei no pot donar crèdit: “Què? T’has tornat boig? T’he presentat les princeses més belles del regne, les més riques, les més joves. I ara dius que et casaràs amb... això! Cóm pot ser?". I la bruixa exclama sarcàsticament: "És el preu que varem acordar per salvar-te"
”Em nego!" exclama el rei. "No  ho permetré. T’ho prohibeixo". I en Galahad afirma: "Majestat, he fet un tracte amb aquesta dona. Ella ha complert i no hi ha res més important que la meva paraula i el meu honor. Si la fas fora, em fas fora a mi, si l’ofens, m’ofens. Accepta la meva voluntat, per la nostra amistat"
Al matí següent, en presència d'en Merlín i del rei, es celebra la cerimònia de casament. El rei, agraït i apesarat, els regala terres i una casa al costat del riu, lluny de palau, lluny del poble, doncs vol evitar que ningú es rigui ni compadeixi del seu amic
Un cop a la casa Galahad, com és costum, agafa la dona en braços i l’entra. A continuació marxa a lligar els cavalls. Quan torna, ja hi ha el foc encès i de peu, enfront de les flames, veu sorprès l’esquena nua d’una dona alta, rossa, vestida amb un tul blanc que transparenta unes corbes increïbles. ”On és la meva dona?" pregunta trasbalsat. Aquella dona tan bella li respon: "La teva dona sóc jo"
Galahad no cedeix fàcilment: "Sé amb qui m’he casat, i no m’agraden aquests trucs”. La dona continua dient: "La meitat del temps seré aquella que vas conèixer, i l’altra meitat del temps seré aquesta que ara veus. La mateixa moneda amb dos cares. Com has estat tan amable i tan gentil, seràs tu qui esculli. Quina vols que sigui de dia, i quina vols que sigui de nit?” Galahad es queda pensatiu. Difícil dilema. Què fer? Escollir la bella de dia i passejar-se pel poble i pel palau, sent l’enveja de tots..., i patir en silenci a la nit la tortura d’estar amb l’altra, a la qual ell ja s’havia resignat? O millor si no importa gens el que diu la gent, ser objecte de la burla de tots, però gaudir en la intimitat de la nit la companyia d’aquesta dona de la qual ja s’ha enamorat? Difícil elecció
Finalment, li diu, segur i ferm: "Com ets la meva parella, et respecto i vull estimar-te, i per tant, desitjo que
siguis sempre la dona que tu decideixis, amb plena llibertat, ser en cada moment"
Diuen que, quan la bruixa es va sentir totalment lliure, gens ni mica pressionada, decidí ser sempre la més bella i la millor, que en el fons, és el que sempre havia volgut ser

I jo et dic, Alex, que en aquest camí que tots hem de recórrer, millor escollir aquells companys de ruta a qui podem dir i que ens vulguin també dir "vull que siguis qui vulguis ser amb total llibertat en cada moment"
Perquè només quan nosaltres, els demés i tots i totes tinguem la possibilitat i la llibertat d’elegir ser qui vulguem ser en cada moment, tots serem prínceps i totes serem princeses, i ja no hi haurà ni ogres ni bruixes malvades


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada