dilluns, 3 de novembre de 2014

EL CAMBRER LLUIS - MARIA



- Perdoni, que ja estan recollint? – pregunta na Maria al cambrer que, parsimoniós i a prop seu, està recollint els gots i les bòtils de les taules buides, com altres estan entrant les cadires a dins el bar
- D’aquí deu minuts, a les dotze. Ara, pot estar tranquil·la, que no la farem fora – li contesta amb un somriure que li il·lumina els ulls obscurs, emmarcats per les arrugues i les canes que li emblanquinen el cap
- No, és igual. Ja estic cansada d’esperar – diu na Maria amb un toc d’amargor
- Vaja, l’han deixat plantada – la conversa segueix amb la rutina dels cambrers vells i sapients, acostumats per molts anys de servir taules a aquestes converses lleugeres i intranscendents. Són paraules i continguts que es repeteixen, banals i insuls la majoria dels casos, amb gent que és la primera vegada que veuen i segurament serà la darrera també – no és preocupi, que Barcelona està plena de gent que busca companyia

- Jo no busco qualsevol companyia! – contesta un poc airada na Maria
- Perdoni si l’he molestada. Aquí, desprès de tot el dia amunt i avall servint begudes i fent-la petar amb un i altre, al final, ja no sabem el que diem – contesta el cambrer, desviant la mirada, amb to de disculpa ofesa donant per acabada la conversa i evitant, sàviament, entrar en qualsevol discussió inútil sobre el sentit de les paraules dites sense cap segona intenció, i marxa amb la safata plena
Em sembla que l’he contestat malament – reflexiona na Maria - I tampoc m’ha dit res descortès. M’estic posant dels nervis, i això sí que no ho vull. Res, marxo a l’hotel a dormir, que ja és hora i a més, tot això ja no té ni cap ni peus
- Em sembla que he estat un poc grollera – es disculpa, aixecant-se i recollint el que havia escampat per damunt la taula, quan el cambrer torna per a recollir les altres taules properes
- Tots estem cansats, no passa res. Vinga, tinguem una bona nit, que fa una lluna preciosa – una simpatia innata s’ha instal·lat, de cop i volta i sense ser buscada, entre ells dos
- I tant!!. Escolti – diu sense pensar-s’ho na Maria – li puc demanar un favor
- Si està a les meves mans – li diu el cambrer, amb una certa lluentor als ulls – a una noia tan bonica i tota sola, no se li pot negar res
Na Maria se sent enrogir sense ofendre's gens ni mica. Simplement, accepta amb naturalitat la floreta del cambrer. Li entrega el llibre que havia estat llegint el capvespre “Els petits secrets de na Maria” de J. Gutiérrez
- Miri, si abans de marxar veu un home com buscant algú per aquí, li donarà aquest llibre, per favor? El seu nom és Alex i és de part de na Maria
- Molt de gust, Maria. Jo som en Lluís, i pots estar ben segura que s’ho donaré. Jo també vaig fer una cita a cegues ja fa anys amb una dona, per Internet, i encara estem junts. I escolta, els més meravellosos de la meva vida
- Vols dir que això funciona? Jo és la primera vegada que mig quedo amb algú i realment em sembla un poc ridícul. A més, tampoc havíem quedat del tot. Bé, és un muntatge d’un amic meu i jo s’ho he seguit, suposo perquè en el fons, també ho volia. Uf, ni jo mateixa m’entenc, si vols que et sigui sincera
Na Maria es veu sincerant-se i parlant, desprès d’hores en silenci i tota sola, amb un desconegut que li inspira una confiança i una proximitat que poques persones li fan sentir. Està acostumada a seguir la seva intuïció, l’energia femenina del Univers que li deia el pare quan pujaven a la Muntanya dels Set Vents, acceptar-la i deixar-se anar, confiar en ella. I mai s’ha equivocat. No sap definir que sent o en que es basa per confiar o no en una persona. Sobretot, està en els ulls, en la llum que desprenen. I els d’en Lluís són nets i clars, propers, amistosos
- Un moment, que vaig a escriure un missatge
Na Maria escriu en la contraportada del llibre
Aquest llibre ha estat tot el vespre compartint amb mi el neguit de l’espera sota la llum de la lluna plena de juliol, tal com dictà l’incomparable i incommensurable Jordi de Sant Jordi . Mai una espera és perduda encara que no trobem el que hem vingut a cercar; el meus ulls han llegit missatges poderosos continguts en aquest llibre i el meu cor els ha remembrat. Te’ls dedico i aconsello. Si arriba a les teves mans, desconegut i estimat Alex, senyal serà que la trobada és afavorida i beneïda per l'Univers. Ja saps, allò que es desitja amb tot el cor, l’Univers conspira per aconseguir-lo. De la finestra del meu hotel veure la mateixa lluna que aquí em dóna llum i observaré el meu missatger”
- Bé, ja està. Per sort, tinc l’hotel aquí davant. Té, i si ningú no ve a cercar-lo, és un regal per a tu, m’agrada la llum dels teus ulls, Lluís
- Faré tot el possible per donar el teu missatge. M’agrada ser missatger de l’amor. Creu i confia, d’alguna manera li arribarà. M’ho diuen els teus ulls i el meu cor. Bona nit, Maria
Els dos senten un flux de simpatia i aliança. Segurament no es tornaran a veure mai més. Perceben molt endins aquella sensació de benestar, afecte i harmonia que es crea quan es troben dos persones connectades a l’Ànima del Univers, que sols poden sentir les persones plenes de bondat i honestedat

Espera en el pas de vianants a que el semàfor doni el permís per passar. Malgrat ser ja més de mitjanit, el tràfic a la Plaça Catalunya i al carrer Pelai poc tenen a envejar el del migdia. És la Barcelona sempre en moviment, sempre viva, sempre canviant. Mira als vianants de l’acera d’enfront, tan atapeïda com la seva, per sobre dels cotxes que passen, uns i altres pendents de que aparegui la llum verda. Els seus ulls es troben amb els ulls d’un desconegut. És una mirada intensa i profunda, encara que sols dura un instant. Malgrat no conèixer-se, els sent totalment propers. La llum verda s’encén, i automàticament, un munt de persones surten, engrescades en converses i amb preses les unes cap a les altres, com si dos batallons d’infanteria enfrontats vessin rebut l’ordre de càrrega. Na Maria se sent arrossegada i absorbida per la gentada, sense oferir cap resistència, es deixa endur. Sembla impossible, però ningú acaba topant amb ningú, i els ulls es perden en la multitud. No és del tot conscient de la mirada, de la connexió que molt endins ha sentit, però queda enregistrada en el seu inconscient, en el seu cor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada