dissabte, 29 de novembre de 2014

SORPRESA MATINERA


Uf, avui no he dormit gens ni mica bé. Ja sé que és molt prest, i per les coses que em cal fer avui, és una ximpleria que m’aixequi ara... Ja estic esgotada de donar voltes i més voltes al llit. Merda, com és que no puc dormir!!!
Vaig a la dutxa! A veure si em puc tranquil·litzar i relaxar-me un poc. Acabaré dels nervis, si no aconsegueixo veure les coses amb més perspectiva i més serenitat. I tot per un home al que no conec que s’ha presentat a una cita que realment no havíem concertat quan jo ja havia marxat, seré estúpida o millor, serà estúpid, venir tan tard!!

dijous, 13 de novembre de 2014

LECTURA EN EL METRO


Entra en el metro encara com flotant, sense reaccionar després de la conversa amb el cambrer Lluís. Porta agafat amb força el llibre, de manera inconscient, sense ni tan sols haver llegit el títol. Ni l’ha mirat. No sembla li hagi arribat al cervell el fet de portar alguna cosa a la mà, es mou com un autòmat, de manera maquinal, per la força del costum. Treu de la butxaca la targeta multiviatge, la passa per la màquina i baixa les escales. Quan està caminant per l’andana, arriba el metro. Segueix sense moure els ulls, capficat, i va sortejant la poca gent que se li creua prenent posicions per entrar en el metro. Una porta s’obra davant seu i entra darrera la dona que el precedeix. El vagó va pràcticament buit, sols una parella està abraçant-se i petonejant-se al fons i dos o tres persones més, repartides pels seients de manera aleatòria, mig endormiscades. L’Alex no els veu, seu al seient més proper, encara amb la mirada com perduda, fixa en un punt indefinit. De sobta, reacciona al portar-se la mà al cap i donar-se un cop amb el llibre.

dissabte, 8 de novembre de 2014

EL CAMBRER LLUÍS - ALEX



Mira als vianants de l’acera d’enfront, tan atapeïda com la seva, per sobre dels cotxes, uns i altres pendents de que aparegui la llum verda. Els seus ulls es troben amb els ulls d’una desconeguda. És una mirada intensa i profunda, encara que sols dura un instant. Malgrat no conèixer-se, els sent totalment propers. La llum verda s’encén, i automàticament, un munt de persones surten, engrescades en converses i amb preses les unes cap a les altres, com si dos batallons d’infanteria enfrontats vessin rebut l’ordre de càrrega. N’Alex es arrossegat i absorbit per la gentada, sense oferir cap resistència, es deixa endur. Sembla impossible, però ningú acaba topant amb ningú, i els ulls es perden en la multitud. No és del tot conscient de la mirada, de la connexió que molt endins ha sentit, però queda enregistrada en el seu inconscient, en el seu cor
Arriba fins les taules, ja buides, del Zurich

dijous, 6 de novembre de 2014

AFECTACIÓ


No ens afecta el que passa sinó el que ens diem sobre el que ens passa

Epictet  (Hieràpolis -55 Nicópolis - 135)
Filòsof estoic grec


dilluns, 3 de novembre de 2014

EL CAMBRER LLUIS - MARIA



- Perdoni, que ja estan recollint? – pregunta na Maria al cambrer que, parsimoniós i a prop seu, està recollint els gots i les bòtils de les taules buides, com altres estan entrant les cadires a dins el bar
- D’aquí deu minuts, a les dotze. Ara, pot estar tranquil·la, que no la farem fora – li contesta amb un somriure que li il·lumina els ulls obscurs, emmarcats per les arrugues i les canes que li emblanquinen el cap
- No, és igual. Ja estic cansada d’esperar – diu na Maria amb un toc d’amargor
- Vaja, l’han deixat plantada – la conversa segueix amb la rutina dels cambrers vells i sapients, acostumats per molts anys de servir taules a aquestes converses lleugeres i intranscendents. Són paraules i continguts que es repeteixen, banals i insuls la majoria dels casos, amb gent que és la primera vegada que veuen i segurament serà la darrera també – no és preocupi, que Barcelona està plena de gent que busca companyia