dijous, 18 de setembre de 2014

CAMIO D'ESCOMBRARIES


Na Maria agafa el taxi desprès de fer cua davant de la sortida de l’aeroport de Barcelona. El vol ha estat bo, tranquil, curt, fins i tot, avorrit i rutinari i na Maria ha aprofitat per tancar els ulls i endormiscar-se. El bot que ha fet l’avió al tocar terra l’ha tret del seu capficament, centrat en el motiu del seu viatge i en les esperances impossibles que li volten el cor
Ja fa uns mesos del darrer viatge a Barcelona, que tan malament li va sortir, o al manco, que va ser tan trasbalsador. Tant que fins i tot ha perdut el contacte amb n’Alex, a qui, en el fons, no ha deixat d'estimar i recordar, encara que ni el coneix físicament. Com és possible enyorar a algú amb qui tan sols s'ha mantingut una relació via e-mail? I ara es torna a trobar a la gran ciutat, amb un motiu molt més definit i clar, assistir a un curs d’intel·ligència emocional, i en el fons, amb l’esperança mai morta del tot de trobar-se i conèixer a l’Alex. Però tan sols un miracle pot fer que es trobin en mig d’una multitud tan gran, quan no va ser possible, millor, no va ser propiciat per l’Univers en un lloc aïllat i solitari com la Muntanya dels Set Vents. I el cor de na Maria no vol deixar de creure en impossibles

Dóna la direcció de l’hotel on té reservada una habitació, en el centre de la ciutat, a una cantonada de la Plaça Catalunya. Ja que està en una gran metròpoli, vol enfonsar-se en el bullici de la vida ciutadana, del soroll urbà. És com una teràpia de xoc. Passar de la tranquil·litat de l’illa al ritme infernal de les Rambles i del centre de la gran Barcelona. Així, pensa na Maria, puc gaudir i apreciar molt més allò que tinc, i fins i tot, saciar-me en uns pocs dies del que trobo a faltar a vegades per la monotonia y el ritme pausat i melangiós de la meva vida diària
Mentre es deixa dur pel taxista i està capficada en aquests pensaments, veu com  un cotxe surt de sobte d’on estava aparcat, creuant-se davant d'ells. El taxista, ràpid i amb els reflexos ben desperts, aconsegueix frenar en sec el cotxe, que derrapa i queda sols a pocs centímetres d’encastar-se a la mitgera de la carretera
Na Maria es queda esglaiada. Durant uns segons, eterns, tot ha quedat en silenci, aturat, quiet. Quan el taxista s’interessa per com es troba, de sobte se senten els crits i insults del conductor de l’altre cotxe, que també ha hagut de frenar davant seu. Derrapa les rodes de darrera i marxa com un esperitat. Està totalment desconcertada i atònita. I encara més quan veu com el taxista amb un somriure d’orella a orella, enlloc de contestar a l’idiota que ha fet la maniobra quasi suïcida i a sobre els insulta, treu la ma per la finestra i de manera molt afectuosa i amable, i a la vegada irònica, el saluda com si fos un amic de tota la vida
Na Maria reacciona, i furiosa per l’ensurt i el perill que ha sentit molt endins, rabiosa fins i tot amb si mateixa per haver marxat de la seva illa tan tranquil·la i segura, comença a recriminar al taxista que sigui tant benèvol i indulgent
- El que hauria de fer vostè és contestar-li com es mereix aquest desgraciat!! – li diu un poc fora de si na Maria – ha estat a punt d’enviar-nos a l’hospital, o fins i tot, de matar-nos. Cridem a la policia i que el detinguin !!!
- Tranquil·la, senyoreta – li contesta el taxista – No s’ho val, perdre el bon humor per un del que jo anomeno “Camions d’Escombraries”. Si estigués tot el dia conduint per aquesta ciutat, segur que aprendria a com conviure amb ells sense perdre el bon humor, o acabaria ben amargada
- A veure, què vol dir això dels Camions d’Escombraries? – pregunta na Maria encuriosida i ja calmada del seu enuig. La seva innata intuïció ha detectat en aquest senzill taxista aquella saviesa natural que tant atrau a na Maria i que molts cops troba en les persones més insospitades
- Veu aquell camió d’escombraries? Està ple de tot tipus de deixalles. Doncs hi ha persones en el món que estan plens d’escombraries, frustracions, ràbia, decepcions i mala llet. La van acumulant fins que arriba a un punt que no poden més i busquen algú a qui poder passar-se-la. Si vostè els hi deixa, li buidaran a sobre totes les escombraries, amb les seves frustracions, ràbies i impotències. I vostè les portarà a sobre seu, sense haver-les demanat, fins que pugui buidar-les a una altre persona. I realment jo no ho vull per a res tot això. Quan em trobo amb algú que em vol passar tota la seva negativitat, i li asseguro que en aquesta ciutat hi ha molta gent ben carregada de merda, simplement els saludo, els hi desitjo tot el bé del món i segueixo el meu camí. Li aconsello que ho intenti, i encara que a vegades costi, un cop agafi pràctica fins i tot és divertit veure la cara que els hi queda quan no poden descarregar les seves escombraries damunt meu i han de seguir carregant amb elles
Na Maria es queda reflexionant una estona. Troba que és un molt bon consell i pensa seguir-lo sempre. I conclou que ha trobat, altre cop, una persona amb una saviesa apresa en el dia a dia, amb un esperit positiu i constructiu. Saviesa que sols trobem quan estem oberts a rebre-la i amb la humilitat necessària per reconèixer que qualsevol persona pot ser un gran savi, tal vegada, la que menys sospitem


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada