dilluns, 29 de setembre de 2014

OBRINT PORTES




N’Alex, encara trasbalsat per l’inesperat missatge tan desconcertant i sorprenent que va rebre ahir nit, camina Rambla amunt. El capvespre va morint i les llums groguenques dels fanals fan que es senti envoltat d’un ambient fantasmal ple de sorolls i estímuls que a prou feines capta. Rodejat sense adonar-se per una multitud diversa, una diversitat que sempre l’ha atret i encuriosit. Avui, però, va capficat en pensaments, enyors, dubtes, esperances, fins i tot colpeja a alguns transeünts, tan distrets com ell. Les Rambles, sempre, i sobretot quan el dia mor i neix la nit, és un vesper divers i multicolor. Atapeït i col·lapsat. El cap li bull ple d’aprensions, incerteses,  records, recels, desordenats, van i venen, i Alex els deixa fer, passiu. Van del present al que passarà dintre d’uns minuts o a revisar les darreres setmanes, tan intenses com creatives. Se sent molt canviat de quan va anar a l'illa, a la Muntanya dels Set Vents!! Està convençut que allà es va produir el canvi, un gir, va ser un moment clau en la seva vida actual. Va acabar de morir un Alex que ja agonitzava i va començar a néixer un nou Alex que encara està per manifestar-se en tota la seva plenitud. Sent els dubtes i dolors, i també les promeses i esperances, del part

DIVERSITAT



La diversitat en ella mateixa no és ni una benedicció ni una maledicció. És senzillament una realitat. El que importa és saber com viure junts.

Amin Maalouf, escriptor libanès en llengua francesa (Beirut, 1949)

dijous, 18 de setembre de 2014

CAMIO D'ESCOMBRARIES


Na Maria agafa el taxi desprès de fer cua davant de la sortida de l’aeroport de Barcelona. El vol ha estat bo, tranquil, curt, fins i tot, avorrit i rutinari i na Maria ha aprofitat per tancar els ulls i endormiscar-se. El bot que ha fet l’avió al tocar terra l’ha tret del seu capficament, centrat en el motiu del seu viatge i en les esperances impossibles que li volten el cor
Ja fa uns mesos del darrer viatge a Barcelona, que tan malament li va sortir, o al manco, que va ser tan trasbalsador. Tant que fins i tot ha perdut el contacte amb n’Alex, a qui, en el fons, no ha deixat d'estimar i recordar, encara que ni el coneix físicament. Com és possible enyorar a algú amb qui tan sols s'ha mantingut una relació via e-mail? I ara es torna a trobar a la gran ciutat, amb un motiu molt més definit i clar, assistir a un curs d’intel·ligència emocional, i en el fons, amb l’esperança mai morta del tot de trobar-se i conèixer a l’Alex. Però tan sols un miracle pot fer que es trobin en mig d’una multitud tan gran, quan no va ser possible, millor, no va ser propiciat per l’Univers en un lloc aïllat i solitari com la Muntanya dels Set Vents. I el cor de na Maria no vol deixar de creure en impossibles

dimecres, 17 de setembre de 2014

SENTIT VITAL

FAMI

El misionero Julián Cadenas sí cumple los objetivos del milenio

Ha conseguido agua, educación y sanidad. Un zamorano ha tejido una red de cooperación en una de las regiones más olvidadas de Madagascar


Si las motivaciones de Julián Cadenas hubieran sido otras, hoy sería empresario de éxito u obispo. Sin embargo, siempre le preocuparon las personas, las más necesitadas. Por eso, los dividendos de su pequeño imperio sólo se cuentan con dosis de esperanza. Zamorano de 54 años, estudió teología y filosofía, y a los 27 abandonó su puesto como profesor de ética para lanzarse a la aventura de viajar. Llegó a Madagascar en 1987 como misionero y allí sigue, mimetizado en una cultura muy diferente como pocos occidentales consiguen hacerlo. Desde 1987 ha ido creando una red social que actúa principalmente en zonas rurales de tres provincias del país, y ahora son muchos los programas y muchas las personas implicadas en erradicar la pobreza, mejorar la educación y la sanidad, proveer de agua limpia e incentivar la cultura. Sus 250 trabajadores son malgaches, sus mejores amigos también, habla la lengua local igual de bien que el castellano, aunque sigue razonando de una forma occidental.

dissabte, 13 de setembre de 2014

DISCUTIR


Les ments grans discuteixen de idees,
les mitjanes, de coses
y les petites, de persones

Proverbi xinés