dilluns, 25 d’agost de 2014

LA TORNADA DE NA MARIA


Fa poca estona que l’avió ha tornat a na Maria altre cop a la seva illa. Ha vist una posta de sol impressionant des de l’aire, per sobre dels núvols que cobrien tot el mar, amb un cel totalment encès. I en aterrat, altre cop ha vist posar-se el sol, amb un festival de colors i tonalitats realment sorprenent
Ha anat a casa, ha deixat la maleta, ha abraçat al seu fill ja adolescent – i que ha marxat a casa d’uns amics a dormir per a celebrar no sap ben bé el què - i ha decidit anar a fer un vol pel port. Simplement passejar i retrobar-se amb l’illa, el seu ambient, respirar l’aire humit i net, sense la contaminació de la ciutat i sentir altre cop el vent impregnat de salnitre sobre la seva pell, sensacions que sempre l’han acompanyat des de que va néixer. No vol estar sola amb els seus fantasmes interns

A la ciutat, ha passat uns dies agradables, encara que no va tenir ocasió de conèixer a l’Alex. És conscient, si vol ser sincera amb ella mateixa, que aquest era realment el motiu pel qual ha fet el viatge. Quan ja tenia els bitllets es va assabentar que era l’Alex el que venia a l’illa els mateixos dies que ella era a ciutat. I quan passejava pels seus carrers, simplement sentia el desig de tornar a l’illa i trobar-se amb ell. Maria és una dona molt sensitiva i intuïtiva, i sempre està atenta als senyals que l’Univers li envia. I ho té clar, tot això no ha estat, simplement, una casualitat. És un senyal evident; encara no ha arribat el moment de conèixer-se
Capficada en aquets pensaments va na Maria passejant per la vorera del port quan de sobte sent un crit darrera seu:
- He, musa dels meus somnis, inspiració de la meva creativitat, passaràs de llarg sense saludar-me??
Enseguida identifica la veu. És d’un amic estrany, mig pirat diuen, poeta i fabulista,  bo i amable i amb qui na Maria es troba molt a gust. No té maldat ni és egoista. Poc seriós i poc de fiar quan es queda amb ell – mai se sap si vindrà, a quin hora ni amb qui i on s’acabarà anant - tot això s’ho fa perdonar al oferir una amistat sincera i lliure. Encara que en alguns moments també un poc cansós per les seves obsessions recurrents, la alegria amb un cert regust d’amargura i la bonhomia que irradia el fan, especialment en aquets moments, la companyia perfecta. El veu sortir d’un dels molts bars del port, content i eufòric com quasi sempre, vestit de manera estrafolària, cridanera, sobretot molt personal i molt seva
- El gran Jordi de Sant Jordi, la companyia perfecte per ofegar les penes del meu cor!! – contesta na Maria, amb un gran somriure i tirant-se al seu coll  sense cap tipus de miraments. – segur que les escoltaràs i em faràs de conseller, com sempre
-Oh, Maria, fada i musa del meu cor, com pots demanar-me això. Ja saps que el meu cor simplement batega per sentir-se, algun dia, acompanyat amb el teu. Anem als molls dels pescadors, vull explicar-te una trobada molt estranya i sobretot, molt màgica amb un tipus ben singular i sorprenent de ciutat que he conegut. Ideal per una de les meves faules!!.
Caminen pels molls, agafats de la cintura, contents i agraïts de compartir la solitud que senten tots dos amb una amistat tan sincera, clara i neta
Maria comença a explicar-li el viatge a ciutat i tot el que ho va envoltar. Però en Jordi de Sant Jordi té el cap voltant i voltant sobre el desconegut i, com sovint passa, les seves obsessions el dominen i de sobte comença a contar la trobada amb aquell foraster tan insòlit que fins i tot l’ha convidat a tàbac i cervesa
I quan comenta que ve de la ciutat i que vol saber on és i pujar al matí a la Muntanya dels Set Vents, nom que sols uns quants coneixen a l’illa i pràcticament desconegut pels forasters, na Maria recobra l’alegria i el content. N’Alex encara hi és, a l’illa!!. I demà pujarà a la Muntanya. Quin lloc més perfecte per a trobar-se, es diu, entusiasmada
En Jordi de Sant Jordi fa un somriure irònic i burleta, quan de cop i volta a ella se li ha il·luminat la cara...
- Ja no t’explico res més. – diu posant morros i fent veure que s’enfada - Aquest tipus és un nan dolent que es vol enredar amb la meva musa, i tu li segueixes el joc, insensible als meus encants
-Mira, Jordi de Sant Jordi, tu ets l’amic més gran de tots. M’has alegrat la nit i has fet fugir les penes. Algun dia compartiré, com hem fet tants cops, les confidències del cor, amic. Però avui ni jo mateixa sé què em passa. Desitja’m sort i amor!! - I donant-li un fort petó als llavis, marxa corrent cap a casa seva
-Ja ho saps, Maria. Jo sóc el teu follet màgic i la teva alegria és el meu desig. T’estimo i vull que volis com una papallona plena d’esperança – li diu, mentre na Maria corre tota entusiasmada i eufòrica, sense escoltar-lo
-Ja la tenim altre cop enamorada, i com sempre, no és de mi – es diu en Jordi de Sant Jordi, amb un punt d’amargor. I aixecant els braços cap a la lluna, crida amb totes les seves forces – VISCA L’AMOR!!
Marxa cap a casa seva. El temps canvia de manera sobtada. El cel s’ennuvola i amaga les estrelles i la lluna esplèndida que l’havia acompanyat durant tot el seu passeig pel port. Trona i llampega

Inesperadament, dorm poc i malament, amb mal sons continuats. Es veu a si mateixa per un lloc desolat, tot fosc, abandonat, erm, pujant una pendent sense parar i sense saber on va. I no para de caminar i sempre està al mateix lloc. De cop i volta, tot es transforma i ara es sent molt sola i amb molta inseguretat, amb molt neguit. No té cos, sols veu mans crispades i cares angoixades, cridant. L’envolta una por primària, clara, total. És terror en estat pur. Sense saber ben bé si està en un lloc físic o solament és una sensació abstracta de desolació i de dolor. Absoluta, plena, total. I en aquest moment, es desperta amb el cor palpitant a tot el seu cos, suada, respirant feixugament, amb una sensació de trencament amb si mateixa, amb el seu present i amb el seu passat, irreal, absurda, fora de tota lògica i tot sentit racional. Aquest somni el té dos cops, idèntics. I na Maria sap que els somnis són signes de l’Univers que cal escoltar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada