dissabte, 30 de novembre de 2013

diumenge, 17 de novembre de 2013

VIDA EN FRAGMENTS


Tota vida està feta de fragments que no encaixen entre si: com un trencaclosques que es difumina i emboira sense donar una vertadera imatge única i exacta


Biel Mesquida Amengual - Castelló de la Plana, 1947
Escriptor, poeta i professor universitari

dissabte, 9 de novembre de 2013

SOBRE EL SEXO Y EL AMOR

  

 (trobat a la pàgina web http://www.warriorofthelight.com, de Paulo Coelho)


-¿Por qué el sexo se transformó en un tabú?
 Porque es un proceso de alquimia: él transforma en un gesto físico toda una gigantesca manifestación de energía espiritual, llamada amor.
No podemos entender el sexo como lo vemos hoy, como una simple respuesta a algunos estímulos físicos. En verdad, es mucho más que eso, y lleva consigo toda la carga cultural del hombre y de la humanidad. Cada vez que estamos ante una nueva experiencia traemos todas nuestras experiencias pasadas - buenas o malas - y los conceptos que la civilización transformó en reglas. Y esto no puede ser así, es necesario des-condicionar el cerebro para que cada experiencia sexual sea única, así como cada experiencia amorosa es única.
- Es muy difícil.

diumenge, 3 de novembre de 2013

RELACIONS HUMANES


"Una part de la força que necessites per viure et ve de fora, de persones a les quals importes sense que esperin res a canvi"

Guillem Frontera i Pascual (Ariany, Mallorca 1945)
Escriptor i activista cultural mallorquí

divendres, 1 de novembre de 2013

L’ACEPTACIÓ COM BASE DEL BON AMOR




Ens hem anat ficant, Maria, en el món platònic de les idees, dels conceptes, del què pràcticament tothom voldria tenir, fer i sentir: Una relació basada, com tu em deies en el darrer correu, en el respecte, la sinceritat i la llibertat. I, per fer-lo encara més ideal, amb una acceptació total i absoluta de l'altre i d'un mateix. Això em deies, i no puc estar més que d'acord. Realment, qui no voldria tenir una relació de parella amb aquests 4 pilars!!! - escrivia n'Alex un vespre, davant del finestral del seu despatx, meditatiu i melancòlic, contemplant de tant en tant la lluna plena del mes de setembre, lluminosa i majèstica, tant que semblava l'estava inspirant. Sota d'ella, els incomptables punts lluminosos, fixos i mòbils, que donaven fe de l'existència d'una vida urbana que no s'aturava mai