dissabte, 28 de setembre de 2013

AMOR MALENTÉS



Saps, Alex, cada cop em motiva més aquest intercanvi de missatges, d’històries i de contes – escrivia na Maria un capvespre de tardor asseguda en el tronc d’un vell pi trencat en una nit de forta tempesta, dalt de tot de la Muntanya dels Set Vents, a l’ombra d’un immens canyissar doblegat per la força del Mestral que bufava, i sota la protecció de les ruïnes d’un vell i oblidat castell d’immemorial època -. Ens hem ficat, quasi sense voler, en un terreny molt complicat, l’Amor, ple de malentesos, de tòpics i de prejudicis, que comporten molt dolor i tristesa. I tot això prové, em sembla, d’una educació i una societat encara molt sexista, masclista, i castrant emocionalment que impedeix o dificulta que tant els homes com les dones pugin viure amb plenitud la màgia i la força de l’Amor

No està de moda tenir present que estimar, es manifesti com es manifesti aquest Amor, ja sigui en parella, en una relació de pares/fills, amistat o simplement, en una relació més superficial, necessita, per que sigui realment Amor, 4 requisits, segons em sembla a mi: Respecte, Sinceritat, Llibertat i Acceptació. Tant cap a  un mateix com cap a l’altre
L’Amor, amic Alex, és una força creativa. És la força que permet a la Terra estar viva i als éssers vius, reproduir-se i aferrar-se a la vida malgrat les penúries i les desgràcies. Impulsa als éssers humans en la recerca de relacions socials i intentar un cop i un altre trobar a la persona amb la qual conviure – sigui com sigui - i projectar el nostre futur, malgrat els errors i equivocacions que anem fent i trobant en el nostre camí
Per tant, l’Amor no necessita, no ha d’anar lligat, sense més possibilitat, al dolor, al sacrifici i a la renuncia permanent d’una de les parts. Sobretot comporta alegria i passió, entusiasme, energia creativa. Fins i tot en situacions molt dures lligades a les malalties i accidents

Mira, per tal d’il·lustrar el que et deia, t’envio un conte en que l’Amor, fort i pur, però  entès com sacrifici per l’altre, i no com gaudir amb i de l’altre, comporta dolor i decepció

“Es diu, es conte i comenten que hi havia dos joves que es van posar de nuvis de molt petits, en la primera adolescència.  Vivien en un poble petit de pagesos, pobres i humils. Ell era fort i treballador, des de petit, havia treballat a la horta de la seva família. Ella era rosa, de cabell llarg i brillant, que li arribava fins a la cintura, ulls blaus clars i lluminosos
Els pares els hi van regalar una cabanya petita i humil, amb un tros de terra per tal de garantir el seu sustent. Allà van anar  a viure tots dos, plens d’amor i il·lusions. I gaudien de la seva companyia com sols poden fer les persones pures i netes de cor, que viuen amb  plenitud els seus sentiments. Quan arribava el dia del seu primer aniversari de casats, un núvol va començar a enfosquir el seu cel. Ella va pensar que ja era hora de demostrar-li  el seu profund amor i va pensar en fer-li un regal. Pensava i pensava i no trobava quin podria ser aquell regal únic per demostrar la força dels seus sentiments. Va decidir anar a la ciutat més propera, pensant que allà ho  trobaria, encara que era conscient que les poques  monedes que havia pogut anar estalviant no li permetrien aspirar a molt
A l’aparador d’una joieria va veure, sense ni imaginar-s’ho, el regal ideal que simbolitzaria, va pensar, el seu amor plenament: Una cadena d’or. Va recordar que ell sols venerava i tenia un afecte molt gran a un sol objecte: Un rellotge de butxaca d’or que li va donar, poc abans de morir, el seu estimat avi. Cada nit, abans de dormir-se, treia de la seva caixa el rellotge, el mirava i tocava, el netejava i li donava corda, l’acaronava amb la mateixa tendresa com el seu avi havia tingut cura d’ell, mentre ella pentinava i tenia cura dels seus cabells, una estona de pau i serenor en que al seu voltant el temps  semblava estar aturat
Sens dubte, va pensar: “Seria meravellós aquest regal, ajuntar la cadena d’or que jo li regalo amb tot el meu amor, amb el rellotge de butxaca que el seu avi va omplir amb tot el seu amor”. Va entrar i va preguntar el seu preu, i aquest era alt, molt alt per les seves possibilitats. Hauria d’esperar al manco tres o quatre anys per poder reunir prou monedes. Ella no volia esperar tant. Va sortir de la tenda trista i va començar a donar voltes, sense sentit, per la ciutat, maleint la seva mala sort i la seva pobresa. Al passar per davant d’una perruqueria, es va trobar amb un cartell, com si d’una aparició es tractés: “Es compra cabell natural”. Va pensar en la seva estimada cabellera, que cuidava i mimava des de sempre, d’un color i una textura única. Valia la pena el sacrifici si era per ell – pensà-. Va entrar i va demanar quan li donarien pel seu cabell
Amb el que li van oferir, tenia ben prou per la cadena i una capsa per guardar tant la cadena com el rellotge. Va quedar amb la perruquera que el mateix dia de l’aniversari del casament, vindria al matí a tallar-se el cabell, i va tornar a la rellotgeria, on va reservar el rellotge i la capsa pel mateix dia uns minuts desprès. Un poc trista per  perdre la seva estimada  cabellera pensant però que per demostrar el seu amor valia la pena  el sacrifici, va tornar a casa sense dir res de res
El dia del seu aniversari, al despertar-se, van abraçar-se més fort que altres dies,  i ell va marxar a treballar la terra i ella, va anar al poble
Va fer el que havia pensat. Tallar-se els cabells ben curts, comprar la cadena i la capsa, i es va posar un mocador al cap. No es sabia veure sense els seus cabells de sempre. Va tornar a casa i va preparar un bon sopar i va esperar que ell arribés  ja fosc com sempre feia
Va deixar la casa a les fosques, amb dues espelmes solament, per tal de dissimular millor el seu cap; sabia que ell també s'estimava molt la seva cabellera i no volia que s’adonés abans de tenir el regal. Pensava que desprès, les explicacions no serien tan necessàries
Ell va arribar més prest del costum, es van abraçar amb força i passió i es van dir quant s'estimaven. Ella va agafar la capsa embolicada amb un bonic paper de regal amb la cadena. Ell va donar-li una bella capsa de fusta que havia deixat a l'entrada. Al obrir-la, ella va trobar dues pintes d'ivori per subjectar el cabell, que ell havia comprat.... venent-se el rellotge d'or del seu avi!!!
Recorda, Alex. L'amor no està entre nosaltres per sacrificar-nos per l'altre, està sobretot per gaudir de la seva existència

Una forta abraçada
Maria










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada