dissabte, 17 d’agost de 2013

UNIVERS I ESTELS


Bon dia Alex

Tot té, estimat Alex, el seu punt de decisió i de voluntat. Tant és a la Muntanya dels Set Vents com al Despatx dels Dos Finestrals. He conegut a persones que en aquesta muntanya per a mi tan especial i màgica, sols han vist un munt de pedres i d'herbes inútils i un lloc ben desagradable pel vent que bufa..... i segur que el teu despatx pot ser, si així ho vius tu mateix, un lloc de reflexió, creixement i recolliment. Clar que ajuda l'entorn, ara per a mi, sobretot, és la sensació interna la que val. I encara que sembli una idea agosarada, sempre he pensat que una persona és lliure, en últim terme, de viure allà on ella vulgui i com vulgui, sempre que estigui disposada a pagar el preu corresponent. Vull dir, que li valgui la pena penar per allò que vol. Aquesta és la gran llibertat de la persona i al mateix temps,
aquí és on es troba la seva grandesa i la seva misèria. La llibertat, que fa tanta por, i que és tan difícil d'aplicar, d'acceptar i de respectar, tant en nosaltres com en les persones que ens envolten

I mira, relacionat amb això de la llibertat i de l'amor, vull enviar-te un conte molt maco i preciós que ja no sé d'on l’he tret... però és un d'aquell que em va arribar molt endins i em va agradar tant que te l’escric de memòria. Molt apropiat per aquests dies que es veuen les "Llàgrimes de Sant Llorenç" a les nits del mes d'agost


"Es diu, es conte i comenten que l'Univers fred i matemàtic que coneixem tots i que ens envolta, està dirigit i es regeix per unes lleis de moviment i de funcionament tan rígides i amb unes normes d'existència per tots els planetes, estrelles i galàxies tan inflexibles, que els astrònoms poden preveure el que passarà d’aquí a cent o mil any
Però se sap que de tant en tant, hi ha alguna estrella que comença a mirar més enllà del que té davant seu, més lluny, més enfora... i també més endins i més profundament del que hi ha a la seva superfície. I veu alguna altra estrella, distant en la infinitud de l’Univers, que també fa el mateix. Quan les seves mirades es troben, malgrat la immensa distància que les separa, queden lligades per un desig de trobar-se i de fer-se costat
La fredor de l'Univers, les normes de funcionament establertes, les lleis immutables i eternes, són contràries a aquestes trobades que qüestionen l'ordre establert i els càlculs futurs. I les estrelles per anar més lluny han de trencar amb tot això i els hi costa decidir-se, tant que fins i tot, algunes ni s'ho volen plantejar ni pensar. El preu és molt alt. Perdran el seu lloc de sempre dins l'Univers conegut, ja no tornaran a tenir la seguretat i la comoditat que els hi dona l'ordre i les lleis eternes, corren el perill de perdre's, de caure en forats negres, de desaparèixer perdudes en la fredor de l'Univers....i al mateix temps, tenen l'oportunitat d'aconseguir i experimentar el que realment senten dins seu, de trobar un sentit a la seva existència i fins i tot, trobar-se i fer-lo acompanyades d'altres estrelles que com elles han qüestionat i trencat amb els "S'ha de" i amb les "obligacions imposades"......
Aquestes estrelles, amic Alex, són les que veiem passar ràpides i decidides algunes nits, sobretot quan mirem el cel amb el cor i no tant amb els ulls, i en elles es troba l’esperança de que és possible viure plenament i trobar un sentit a la nostra existència en aquest planeta, en aquesta vida. No se sap on van a parar, quina existència tenen, si arribaran a trobar-se amb alguna altra estrella que com elles han trencat les lleis i les normes, el que si sabem, és que han estat valentes i han decidit arriscar-se. I ha estat la seva llibertat i la seva decisió. I per tant, la seva responsabilitat. Tant si ho aconsegueixen com si es perden “

Què et sembla, Alex? Crec que és una molt bona manera de veure la vida.... i sobretot, de mirar les estrelles durant les nits, en una platja solitària, quan sembla que els humans descansen i la natura recobra el seu poder i la seva força. En tot cas, m’agrada més aquesta explicació dels estels fugaços que la que vaig llegir a un llibre d’astronomia.....

Una abraçada, amic desconegut

Maria 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada