diumenge, 20 de gener de 2013

QUÈ FER AMB 269 MINUTS CADA DIA?



         Aquesta és la pregunta que es fa na Maria després de rellegir un article del diari que el dia 1 de gener li van donar, sorprenentment, en el vol de tornada de les seves mini vacances d’hivern. Ja a l’avió es va regirar al llegir l’article “L’any que hem viscut més hores davant la tele” en el diari “el Periódico” http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/gent-i-tv/2012-lany-que-hem-passat-mes-hores-davant-televisor-2283989 on textualment es diu “per primera vegada en la història supera les quatre hores davant el televisor per persona i dia”

Encara que no sap la fiabilitat de les dades estadístiques, una ullada a l’estudi publicat per Barlovento Comunicaciones la fa esgarrifar encara  més http://www.barloventocomunicacion.es/images/publicaciones/NOTA_NOVIEMBRE_2012_BARLOVENTO_COMUNICACION__AUDIENCIAS.pdf. Literalment es diu “Este mes de noviembre promedia un consumo televisivo de 269 minutos por persona al día (4 horas y 29 minutos), el récord histórico mensual” (pàg. 11). 4 hores i mitja al dia per persona segons les estadístiques, vol dir que per a molta gent, l’activitat d’oci primordial, única casi, és seure davant la tele!!!
No vol fer una crítica dels continguts ni tampoc del costum de veure televisió. Simplement aquests dies li han estat rondant pel cap unes quantes reflexions que vol deixar per escrit
Tan poca creativitat té la societat actual, tenen la immensa majoria de les persones, que quasi no saben fer res més que mirar la tele en el temps lliure? Són 269 minuts passats davant de la molt ben dita “caixa tonta”. Amb ella, el televident és un element totalment passiu, la seva única funció és, com a molt, prémer un botó de tant en tant per canviar de canal. Tot està ja donat, argument, imatge, so; no li cal la inventiva, la imaginació, la creativitat ni el pensament crític per a res. S’empassa indiferent una multitud de publicitat de productes la majoria totalment innecessaris, uns programes repetitius i clònics de molt baixa qualitat i on es prima sobretot l’espectacle morbós i grotesc, al preu que sigui, on la capacitat d’escollir queda anul·lada per un parell de grups mediàtics que dominen el mercat televisiu
Hi ha altres aspectes a considerar, pensa na Maria. La presència de la TV sempre connectada té diferents funcions complementaries a la seva intrínseca: A moltes llars, és el soroll de fons de tot el dia; serveix tant per esmorteir el silenci de la soledat a gent que viu sola, com per esmorteir el silenci de la companyia de persones amb les quals la complicitat i les esperances de compartir alguna cosa més que la tele ja han mort. Fins i tot, serveix per silenciar les demandes d’atenció i comunicació dels fills quan són petits – la tele com el cangur perfecte -, fins que aquestes demandes, i ja hem fet tard, vénen per part dels pares quan ja està perduda la batalla de la comunicació entre fills i pares – “el meu fill pre-adolescent no m’explica res del que li passa” -. A residències de gent gran, de discapacitats i pisos tutelats, és el cuidador perfecte: molt baix cost, jornades sense límits, cap reclamació i té sota control un número elevat d’usuaris. I així, segurament, un ampli ventall de situacions diverses on la tele s’ha convertit en un esser totalment necessari i imprescindible. A moltes cases hi ha dos, tres o quatre televisors, cada habitant té un al seu espai omplint el buit deixat per l’amor i la comunicació quan aquests han desaparegut, o igual és la seva presència dominant a les llars que els fa desaparèixer...
Segurament, pensa na Maria, el primer electrodomèstic a reparar o substituir com a prioritari en la majoria de cases, és el televisor. Molta gent, sense ni adonar-se, té una dependència psicològica d’aquest aparell totalment patològica
No us ho creieu? feu una prova: Si sou un dels que mireu la tele cada dia durant unes quantes hores, intenteu estar una setmana sense posar-la en marxa ni treure-la de l’altar de privilegi que sol tenir a les sales d’estar i menjadors de les cases, fins i tot, a moltes habitacions; una setmana sense ni un sol minut mirant o sentint un televisor en marxa... si ho supereu, descobrireu una multitud de coses que es poden fer enlloc deixar-se consumir per la tele!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada