dissabte, 8 de desembre de 2012

MARE NATURA - 2

Maria ha decidit, aprofitant el dia quasi primaveral amb el que ens ha obsequiat aquesta tardor tan suau, anar a caminar pel camí de cavalls, resseguint la costa Nord-est. S’endinsa en les tanques sota la mirada indiferent de les vaques que estan pasturant al seu aire, satisfetes de poder gaudir d’herba fresca recent nascuda amb les darreres pluges, desprès d’aquest setembre i octubre tan secs. Maria també gaudeix de la verdor lluminosa i uniforme de les tanques, qual catifa sota els seus peus. De la pau i la tranquil·litat absolutes. Sols sent el refilar d’alguns ocells i res més. Cap soroll estrany, foraster, a la mateixa natura. Quasi li fa por respirar per no trencar aquesta harmonia tan perfecte, sota aquest cel blau suau i el sol tardorenc que escalfa amorosament. Sovint s’atura i intenta escoltar fins el més petit murmuri..... si un llagost saltant, si un ocellet passant de branca en branca, si un animal serpentejant per les herbes, si unes fulles fregant-se per la suau brisa que les acarona, fins i tot, li sembla sentir les herbes com creixen. És el silenci de la Natura. Un silenci ple de mil i un sons meravellosos, vitals. Que poc ens ensenyen a escoltar i valorar el silenci de la Natura!! - es lamenta na Maria
Poc a poc, sense preses, parant-se sovint a mirar una flor, a contemplar el vol d’un rapinyaire, a gaudir del paisatge quan puja un petit turó, arriba a la costa. Ha hagut de deixar el camí de cavalls, que inexplicablement en aquest punt s’endinsa terra endins, sense seguir la costa. D’agafar un camí secundari, mal marcat en els mapes. De saltar una paret seca per un botador en mal estat, abandonat, descuidat. I malgrat això, arriba a una platja solitària, verge, paradisíaca, una de les més ben conservades, més belles i polides de l’illa. De sorres blanquinoses, fines. De forma arrodonida, amb unes roques al ben mig trencant la semicircumferència quasi perfecte. Amb una petita edificació, un vestidor, a tocar de la sorra, en el límit amb la duna i un dels penyals que delimita la platja. En definitiva, una de les platges a les que sols els bons coneixedors del territori poden arribar, i, com no, els privilegiats usuaris d’iots, llanxes i llaüts
Quines contradiccions té aquesta illa!! - S’exclama na Maria mentre s’absorbeix en la bellesa de la platja, vista des de dalt del turó. La costa sud de ponent, amb unes platges verges tan belles com aquesta, totes massificades pel turisme, amb els “xiringuitos” plens, amb els aparcaments a vessar tot l’estiu. En canvi, aquí, a la costa nord de llevant, platges idíl·liques, molt poc conegudes pels turistes de platja i sol, freqüentades tan sols per uns quants caminant locals o pels afortunats navegants. Val més no aixecar massa la veu, conclou na Maria, i deixar la situació tal com està
Treu una bossa de la seva motxilla i comença a fer un dels “esports” que practica junt amb les caminades. És el que ella diu el “bossing”. Recollir tot tipus de deixalles, sobretot de plàstic, algunes  portades per la mar ves a saber d’on, altres deixades incomprensiblement pels humans. Bòtils de tot tipus, xancletes i bambes, capses de sucs, llaunes de begudes, bosses, taps, trossos indesxifrables de tot tipus i colors, és totalment inconcebible la quantitat i varietat de deixalles que embruteixen i enlletgeixen aquestes platges, i en general, tota la costa a la qual no arriba el servei de neteja. Sempre té prou immundícies per omplir una bossa ben plena i sempre en queden. Separa els taps i els posa a la butxaca de la motxilla. Amb aquests, recollits d’aquí i d’allà, a casa, a l’escola o trobats en qualsevol lloc, practica el “taping”. Recollir i emmagatzemar els taps de plàstic dels bòtils i fer-los arribar a la Fundació Seur (http://www.fundacionseur.org/) per ajudar a les seves campanyes solidaries. Tant un com l’altre, igual son petites engrunes, petits grans de sorra que poc poden fer davant de la magnitud de la situació.... ara, en ell mateixos, és on tenen tot el sentit aquests actes. Un és agrair a la natura les emocions que ens regala, l’altra, solidaritzar-se amb aquells que pateixen. És una manera que està a l’abast de tothom per canviar el món i de millorar-lo, fer-lo més humà, més habitable, més suportable. Com diuen, molts petits gestos poden fer una gran obra.... o una platja, són milions i milions de petits granets de sorra

Posa la tovallola a l’arena a la vorera de les ones suaus en aquest dia tan tranquil, es treu la roba i seu mirant les aigües quietes, reposades, d’un blau intens, embriagador. Tanca els ulls i es relaxa, entra en un estat de meditació profunda. Sent el sol, el vent, la terra, el mar a la pell, a l’ànima..... els quatre elements bàsics de la Natura... i ella mateixa es transforma en mar, terra, vent, sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada