dilluns, 12 de novembre de 2012

BONDAT



Malgrat l’ambient social emboirat per la crisi, Maria manté una visió positiva de la vida i de l’esser humà, sobretot en les relacions interpersonals, un a un, cara a cara o per telèfon. La majoria de la gent, comprova, és amable i simpàtica, propera, un cop es trenca el primer moment d’incomoditat amb un somriure i una frase amable, encara que no el coneguis. Fins i tot, sembla que ja estem fart de tanta negror, de tant pessimisme i cerquem la llum d’un somriure en les relacions humanes en el nostre dia a dia. Maria intenta sempre aportar la part positiva en les converses, amb una visió optimista i esperançadora. Confiant que ens en sortirem d’aquest moment de crisis molt més savis tant individual com socialment, i no tornarem a caure en els mateixos errors. Ja mai més viurem igual, segurament viurem amb menys bens materials, menys luxes, en vivendes més petites i amb cotxes més vells, ara, igual serem més feliços i estarem més connectats al nostre interior, a la part sana, bondadosa i compassiva amb la que tots naixem
Generalment, els altres companys de conversa estan embolicats en una sèrie de sentiments molt negatius. Sempre apareix la queixa, el retret cap als altres, cap al govern, cap a persones properes, cap a qui sigui. Amb un fons d’amargor. Sempre buscant a fora un culpable de tot el que ens passa. Pocs es plantegen quin grau de responsabilitats individual té cadascú de nosaltres. Quines decisions hem pres i quines eren les motivacions reals. Com ens varem deixar endur per uns cants de sirena envers a uns crèdits absolutament irracionals, un ritme de vida forassenyat, insostenible. I que podem fer per canviar aquesta situació que es viu amb tanta angoixa sense esperar que ens salvin els altres
Comenten que els hi costa molt pensar de manera positiva quan estem envoltats de misèria, prepotència, enganys i menyspreu al patiment humà aliè. Amb actuacions i decisions per part dels governants defensant als mateixos culpables d’aquesta crisi que s’han aprofitat de la bona fe de la gent humil enlluernada amb promeses de duros a quatre pessetes. Quan estem perdent les bases de l’estat del benestar que tantes energies i lluites ens ha costat bastir. Pensen que és contradictori, fins i tot, hipòcrita i egoista, manifestar una actitud crítica davant de la crisis, la por i el dolor que ens envolta i a la vegada, anar a la recerca de la felicitat i benestar personal
Maria compren aquestes postures, són les mateixes que ella tenia fins no fa massa i al mateix temps, creu són totalment contraproduents. No aporten res de bo ni fan avançar, ni a la persona ni a la societat, cap als objectius que la majoria compartim: El benestar i la felicitat individual i la justícia, la solidaritat i cooperació entre els essers humans. Hi ha poques persones que, encara que es pensi que és una utopia quan no una quimera, no voldrien viure en un món on aquests valors fossin compatits i aplicats per tots. Que fossin els principis de qualsevol persona en el seu actuar
No és una ingènua, evidentment, veu i viu l’enveja, la hipocresia, la misèria que molts cops ens envolta. Les noticies sols parlen de conflictes, baralles i desastres. De conductes immorals, estafes, malversacions i corrupcions. Fa poc va quedar esglaiada amb la noticia de la mort de quatre noies en una festa, en una desgracia causada o potenciada per actituds miserables de cercar el màxim guany econòmic possible encara que sigui estalviant en seguretat, posant en perill als altres. I quan passa una desgràcia, ningú vol donar la cara, ningú assumeix cap responsabilitat i s’amaguen en una justícia lenta i ineficient, mancada de recursos i eines, i en un munt de lleis contradictòries i enrevessades
En canvi, els actes humanitaris, d’entrega i solidaritat no surten a les portades, no són notícies o queden amagats entre tanta merda que no ens deixa veure la bondat i compassió innates en tots els essers humans. Una prova irrefutable; es comprova quan un mira i observa un nou nat sa: Tot ell inspira compassió, bondat, felicitat. Qualsevol altre consideració perd el sentit i la força davant la rialla fresca i sincera d’un nadó!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada