dimecres, 24 d’octubre de 2012

TURISME



Maria acaba d’arribar de fer un cap de setmana a Barcelona, pas necessari per als residents de la seva estimada i maltractada illa quan van de visita a amics i familiars, com és el seu cas, per als estudiants universitaris, per anar de compres, per enllaçar amb altres vols, etc. I també, com no, per a la majoria dels turistes que vénen de vacances o a fer una escapada de cap de setmana o de pont. El turisme és actualment la principal – i pràcticament única - font de creació de riquesa de l’illa, la industria manufacturera ha anat desapareixent i l’agricultura i ramaderia esdevenen cada cop més una activitat residual
I el que ha vist en el viatge, sobretot a la cua d’embarcament, tant a l’aeroport de l’illa com en el viatge de tornada, l’han omplert de preocupació, fins i tot, d’indignació, pel tracte que es dóna a aquests desitjats i esperats  salvadors, els turistes...
realment, pensa na Maria, no repetiran ni recomanaran a ningú venir a l’illa, al manco, en avió. No és amb campanyes publicitàries planificades des de fora i sense tenir presents els trets característics i diferencials, que atraurem visitants desitjosos de conèixer un lloc nou, ple d’atractius mediambientals i possibilitats de gaudir d’una naturalesa com enlloc en tota la mediterrània com és aquesta illa. És sobretot, potenciant el que es diu boca/orella, les recomanacions dels que ja han vingut, com es potenciarà aquest turisme de qualitat. Que és de qualitat no tant pels doblers que gasta en el seu viatge com per les vegades que tornarà a venir i per les persones noves que portarà amb les seves recomanacions
I és amb actituds i actuacions com les que ha vist a l’aeroport com tota aquesta feinada de fidelització se’n va en orris en un instant. En concret, a l’aeroport de l’illa va ser testimoni d’un fet prou significatiu: A una parella de joves de motxilla, aquells que en un futur proper seran els turistes familiar de cap de setmana i vacances, no els deixaven pujar dues ensiamades a l’avió ja que no cabien a la motxilla. Al final, les han hagut de xafar i rebregat, amb la capsa i tot, per lligar-les al voltant de la motxilla i així, fer un sol paquet amb elles. No fa falta ser molt lúcid per deduir quina impressió s’enduran del viatge i del tracte rebut i quan ofereixin el seu obsequi típic de l’illa, la cara que farà tothom, a part de riure’s d’aquesta ximpleria i de, com exclamaven irònicament ells mateixos, les ensaïmades esclafades!!. I a l’aeroport de tornada ha vist un altre fet significatiu que va en la mateixa pèssima direcció. A quatre persones de faccions orientals – deurien ser dels primers turistes xinesos o japonesos dels que van a veure la Barcelona gaudiniana que s’interessen per l’illa - amb maletes de cabina d’aquelles rígides, no els volien deixar entrar ja que una maleta no entrava, simplement per les rodes, a la caixa - motllo on mesuren l’equipatge de ma. Eren sols uns mil·límetres, i l’hoste de terra, inflexible, no volia deixar-lo passar, fins que l’home, avergonyit i emprenyat,  dóna la volta a la maleta i la fica al revés i queda encaixonada en el motllo de metall... evidentment, quan la treu amb esforç i l’ajuda d’un passatger solidari, la maleta li queda totalment ratllada i marcada... no crec que aquest bon home oriental recomani a la seva terra agafar avions per anar a l’illa, si per uns simples mil·límetres li fan malbé una maleta que li deu haver costat un bon preu, a més de fer-li passar un mal tràngol i sentir-se maltractat de manera tan arbitrària. I tot això, amb uns hostes i  hostesses que enlloc de preocupar-se del benestar dels passatgers i de fer que el vol sigui agradable, sols estan pendents de fer complir al mil·límetre unes normes absurdes i ridícules, quan es porten a la rigidesa màxima, com tota norma que no s’adapta a les circumstàncies particulars de cada cas
Un altre detall viscut en aquest viatge, d’una interpretació absurda i forassenyada de la norma que no s’adapta a una situació puntual: En concret, a l’aeroport de l’illa va ser testimoni com a un home no se’l deixava volar per que li faltava un paper – aquest, clar, no era turista, era un ciutadà de l’illa –, un paper que sols fa dos mesos és obligatori per demostrar una cosa que l’home demostrava amb altres documents oficials. Ah, i un document que dintre d’un mes es suprimirà!! Quina absurditat de governants!!!
A part, clar estar, del preu prohibitiu que tenen els vols a l’illa a la temporada dita alta, i els escassos a l’hivern, amb una competència entre companyies aèries cada cop menor
Un futur ben negre li espera a aquesta estimada illa si els seus governants no són capaços de canviar dinàmiques i polítiques tan negatives!!! - conclou na Maria abans d’anar a fer un dels darrers banys de l’any a una d’aquestes platges verges on, a l’octubre, pot connectar-se amb la immensitat de l’Univers


P.D. els fets narrats són absolutament reals, sols s’han modificat alguns detalls sense importància per motius  literaris


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada