divendres, 26 d’octubre de 2012

TENDRESA



"La tendresa segueix sent un luxe. Se serveix de franc, no es compra ni es ven. No entra dins les lleis del mercat, però, per arribar-hi, de vegades cal tota una vida"

Montserrat Roig, escriptora i periodista catalana
Barcelona, 1946-1991

dimecres, 24 d’octubre de 2012

TURISME



Maria acaba d’arribar de fer un cap de setmana a Barcelona, pas necessari per als residents de la seva estimada i maltractada illa quan van de visita a amics i familiars, com és el seu cas, per als estudiants universitaris, per anar de compres, per enllaçar amb altres vols, etc. I també, com no, per a la majoria dels turistes que vénen de vacances o a fer una escapada de cap de setmana o de pont. El turisme és actualment la principal – i pràcticament única - font de creació de riquesa de l’illa, la industria manufacturera ha anat desapareixent i l’agricultura i ramaderia esdevenen cada cop més una activitat residual
I el que ha vist en el viatge, sobretot a la cua d’embarcament, tant a l’aeroport de l’illa com en el viatge de tornada, l’han omplert de preocupació, fins i tot, d’indignació, pel tracte que es dóna a aquests desitjats i esperats  salvadors, els turistes...

diumenge, 14 d’octubre de 2012

ESPECTACULAR!!!


LA CLARABOIA



extracte personal del llibre “La Claraboia” de José Saramago

D’una altra manera, no s’entenia la invitació, ja que feia poc que es coneixien. O potser en Silvestre i la Mariana eren diferents. Diferents de tota la gent que havia conegut fins aleshores. Més humans, més simples, més oberts. Què donava a la pobresa dels seus amfitrions aquell so de metall pur?  (Per una associació d’idees obscura, era així com l’Abel sentia l’atmosfera de la casa)
Aquí hi ha alguna cosa se m’escapa. Són feliços, es veu. Són comprensiu, són bons, prou que ho noto. Però falta alguna cosa, potser la més important, potser la que és la causa de la felicitat, de la comprensió, de la bondat. Potser el que és, simultàniament, causa i conseqüència de la bondat, de la comprensió i de la felicitat
Per ara, l’Abel no veia la sortida del laberint. Es va decidir. Aniria a conversar amb en Silvestre, amb el seu amic Silvestre. Sabia que el moment era dolent, que el sabater estava ocupat amb una feina urgent, però, si no hi podia parlar, almenys estaria al seu costat, observant-li els moviments de les mans hàbils, sentint-li la mirada tranquil·la. “Tranquil·litat, cosa estranya...”, va pensar

dimecres, 10 d’octubre de 2012

AMOR



"Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar"

Miquel Àngel Riera, escriptor mallorquí
Manacor, 1930 - Palma, 1966