dijous, 13 de setembre de 2012

PARES I FILLS


Maria ja ha tornat a l’escoleta. Són dies de molta feina; distribuir els grups d’alumnes, incloure els nouvinguts, preparar material i activitats, acollir nous companys i les típiques reunions amb els pares, sobretot dels que comencen i desconeixen el funcionament del centre. Tot això, aquest any ha estat molt més aclaparador. S’han suprimit recolzaments i mestres, han augmentat els nens per aula, han disminuït els pressupostos, en definitiva, l’administració educativa ha fet retrocedir l’educació 10 anys amb l’argument de la crisis. I qui decideix què es prioritza? es diu na Maria.
Tal vegada, els governants troben més prioritari[1] seguir construint AVEs que no van enlloc, subvencionar “corrides de toros”, mantenir una xarxa d’ambaixades luxosa i desproporcionada o fins i tot, tenir un exercit professional car i excessiu per defensar, en països llunyans, no se sap quins interessos amagats abans que prioritzar una educació d’alta qualitat amb mestres preparats, motivats i recolzats.... Sembla que tornem a aquella idea tan famosa en el seu temps: “¡¡Que inventen ellos!!” de Miguel de Unamuno
Respira profundament. No vol deixar-se anar, entrar en les queixes i desanimar-se abans de començar el curs. Sap que aquest serà difícil, dur, complicat, amb uns responsables polítics covards i que no rebran cap suport d’ells. Ella es deu als alumnes, a les famílies, són la seva motivació per a la feina i el que li dóna sentit a tot aquest esforç moltes vegades poc visible i gens reconegut

I el seu pensament i preocupació es centra en un aspecte que l’amoïna de fa ja temps. A les reunions amb les famílies, ha detectat que augmenta l’incomprensió per part dels pares sobretot cap als fills més grans, cap als adolescents. Comentaris com: “Hem d’intentar que no es torni com el seu germà més gran, no hi ha qui els entengui, als joves” o “Volen anar a la seva, però sense nosaltres, no se’n sortiran”. Al respecte, durant aquestes vacances ha llegit un parell de contes en un llibre d’en Bucay molt adients, i per això, decideix reescriure’ls i incloure’ls en el dossier que s’entrega a les famílies. I diuen així

LA GALLINA I ELS ANEGUETS
“Una gallina lloca a qui li van prendre els seus ous, va trobar abandonat un niu amb uns altres ous, un poc més grossos que els seus. L’instint la va fer seure i covar-los, com si ho fossin. Als pocs dies, van néixer uns pollets, certament més grans del normal però que la van seguir com si fos la seva mare
Tots els matins, desprès del cant del gall, la gallina intentava ensenyar-los com rascar el terra i trobar llimacs. Els seus pollets eren realment ineptes i la gallina els alimentava partint els cucs i els grans
Un dia, quan estaven passant vora el llac, els pollets, en realitat aneguets, impulsats pel seu instint, es van submergir d’un salt a l’aigua. La gallina, desesperada, saltava i cloquejava que s’ofegarien...... atret pels seus crits, va aparèixer el gall i al veure la situació, va exclamar
“- No es pot confiar en els joves – va ser la seva exclamació -. Són uns imprudents”
Un dels aneguets el va sentir, es va apropar a la vora del llac i els va contestar
“No ens culpeu als joves de les vostres pròpies limitacions que no sou capaços ni voleu superar”

POBRES OVELLES
Uns pastors tenien les seves ovelles tancades en un corral, i les alimentaven, cuidaven i treien a passejar, sempre sota la seva atenta mirada
Quan alguna ovella intentava marxar, el pastor més vell els hi deia “Ehi, ovelles inconscients i supèrbies, no sabeu que, a fora, lluny de nosaltres i la nostra protecció, no trobareu aigua i, sobretot, estareu exposades als llops?”
Amb això, normalment hi havia prou per aturar les ànsies de marxar.... fins que un dia, va néixer una ovella negre que les animava a fugir... i una nit totes elles van trencar la porta del corral i marxaren cap als camps
Els pastors, al matí, van veure el corral trencat i buit. Tots ells, entristits i dolguts, van exclamar: Pobretes, qui les alimentarà, qui les protegirà dels llops?? I ara, què serà d’elles sense nosaltres??
L’ancià, pensatiu, va exclamar “És veritat, què serà d’elles sense nosaltres? I, el que encara és pitjor         Què serà de nosaltres sense elles???




[1] DADES TROBADES A LA XARXA;

El alcalde de Valladolid mantiene "intocable" una subvención de 180.000 euros para una corrida de toros -  CADENA SER, 03-05-12
En dos años, la Comunidad de Madrid ha gastado ocho millones de euros sólo en ayudas directas a la promoción de la tauromaquia, sin contar las numerosas corridas que emite Telemadrid – PÚBLICO.ES, 02-08-2010
Un total de 320.000 euros para manteles y cubiertos de las embajadas…. las obras de demolición y construcción de la residencia del embajador español en Rabat cuyo coste se cifra en 6,3 millones de euros. CADENA SER, 25-01-2012
España gastó en 2011 el récord de 861 millones en operaciones militares - El despliegue en Afganistán ha costado 2.500 millones en una década – EL PAÍS, 15-01-2012
La violencia contra la mujer afgana continúa tras 10 años de 'liberación'. El asesinato en público de una joven acusada de adúltera saca a la luz la indefensión femenina – EL PAIS, 09-07-2012
La inversió total de l'AVE a Galícia (incloent Madrid-Valladolid) ja superaria els 17.600 milions d'euros – DIARIDEGIRONA, 22-07-2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada