dissabte, 29 de setembre de 2012

LA CLAU DE LA FELICITAT




Avui puja a la Muntanya dels Set Vents amb una barreja de sentiments contradictoris. Fa dies va rebre una trucada sorprenent, inesperada. Li van proposar fer una xerrada-col·loqui a l’Ateneu del poble. Realment, no s’ho esperava i la va omplir d’un cert envaniment i orgull i al mateix temps, d’una boirosa sensació d’intimidació i inquietud. És una de les institucions culturals amb més prestigi, de molt arrelament i tradició. Allà es fan la majoria de les conferències, presentacions de llibres, exposicions i xerrades del món científic, literari i artístic de l’illa. Maria ha anat a alguns d’aquests actes i l’aire que es respira solament entrar ja imposa cert respecte
Durant unes setmanes ha estat publicant al diari de l’illa contes i articles sobre la felicitat. I precisament, han estat aquest articles els que han motivat que la convidin a fer una tertúlia. I fidel al seu estil i manera de presentar les coses, na Maria vol escriure un conte adient per propiciar el debat. La felicitat és un tema que provoca molta polèmica, i on hi ha postures molt divergents, ja fins i tot sobre si realment existeix o no
Per això, ha decidit pujar a la seva Muntanya Màgica, on la inspiració sempre és present. Aquí Maria capta i es connecta a la saviesa ancestral del Univers i a la intuïció femenina, i és on la energia de la Natura s’ha mostrat amb tota la seva potencia. Quan seu en el tronc del vell pi, nascut i crescut per la força de la Natura Viva, i mort i partit en dos per la força de la Natura Morta, Maria entra en un estat quasi hipnòtic, obre el seu portàtil, i sense pensar, comença a escriure el conte per la tertúlia

“Es diu, es conta i comenten que quan ja estava decidit crear la humanitat, es van reunir els follets i les fades dels Boscos Màgics. Estaven envejosos i dolgut; no era just, pensaven, dotar ara a un animal amb la intel·ligència i la llibertat. I mig en broma i mig en serio, van començar a pensar quina li podien preparar a aquest esser per fer-li la vida més complicada. En aquestes, un dels fullets més vell i també més bromista, va dir:
-        Realment hem de fer una de ben sonada, amics. Fins ara, tots els animals ens temen i ens són obedients i fidels. L’home segur que voldrà fer la seva i fins i tot, ens pot fer desaparèixer de la seva realitat. He estat pensant una de bona i crec que ja ho tinc. Li robarem la clau de la Felicitat!!
-        Bé, molt bé - van exclamar tots els altres divertits i joiosos, menys la fada d’ales fúcsies que va exclamar:
-        I que en fem, de la clau?? No ens la podem quedar, nosaltres no podem tenir cap cosa que no sigui nostra. L’hem d’amagar en un lloc molt ben pensat, on no la trobi mai
I va començar una discussió molt intensa: A la cova més profunda de la muntanya més alta? No, l’home té força i tenacitat i sempre arribarà al lloc més difícil i arriscat. Al fons de l’oceà més profund? No, l’home té inventiva i és molt curiós i crearà artefactes per arribar als fons dels mars. Al planeta més llunyà? No, són intel·ligents i sempre volen anar més enllà dels límits coneguts i arribaran als confins del Univers. Fins que el follet que havia parlat primer de tots va exclamar
-        Ja ho tinc. L’amagarem allà on no la buscarà mai. A dins d’ells mateixos, al ben mig del seu cor
Molt bé!! Bravo!! Bona pensada!! van exclamar tots entre rialles, aplaudiments i comentaris burlescs, estaran sempre ocupats buscant la clau de la felicitat en coses materials externes, desesperats per trobar allò que ja tenen dins seu, serà molt divertit veure les tonteries que són capaces de fer i d’inventar-se intentant ser feliços!!
-        Un moment - va xisclar per fer-se sentir la fada de les ales fúcsies – i si malgrat tot, un d’ells és suficientment savi i la troba i s’ho diu a tothom, què passarà?
-        Tens raó – contestà el follet – Tal vegada un o uns quants, trobaran on està amagada la clau de la felicitat.... però recorda que els humans tenen una innata desconfiança a les solucions senzilles i fàcils, sempre creuen que el més complicat és el millor. Per tant, no es creuran que una cosa tan valuosa com la clau de la felicitat pugui amagar-se en un lloc tan proper i a l’abast de la mà com el seu propi cor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada