dissabte, 4 d’agost de 2012

AGRAÏMENT


AGRAÏMENT
“eines per abordar la crisi i les dificultats – V -”

Maria no té cap dubte. Fins que no siguem capaços d’agaïr i valorar tot el que ens ha estat donat, el que tenim i fins i tot, tot el que hem perdut desprès de gaudir-lo, no serem capaços d’avançar i superar les dificultats actuals. Ens quedarem enganxats a la ràbia i al dolor pel que hem perdut o ens han fet perdre, i a la rancúnia i enveja per tot el que els altres tenen. Com li passa al maleït Tàntalo, castigat pels deus de l’Olimp al Tàrtar, que està ficat dins d’una bassa d’aigua i amb els millors menjars a tocar de la mà, i, patint una fam i una set desesperants i eternes, no pot accedir ni gaudir d’ells
Més o manco, creu na Maria, a la societat occidental ens passa el mateix: Estem rodejat de bens materials com mai la humanitat ha tingut a l’abast, tant a escala històrica com planetària i en canvi, cada cop hi ha més gent infeliç i plena de pors, que no troba sentit a la seva vida, que sobreviu gràcies al consum sempre en alça de substàncies i coses que ens evadeixen d’aquesta realitat aparentment tan ideal: Ja siguin els antidepressius, ansiolítics, altres drogues legals o no, sexe compulsiu, aventures al límit, evasions sense fi que sols ens satisfan uns instants per tornar a caure en la insatisfacció vital general i, sobretot, el consum sense cap criteri de la caixa “tonta”, que simplement ens converteix en uns essers estúpids
Maria ho té molt clar. Tant si estem o no estem en aquesta famosa crisi econòmica provocada per polítics, banquers i economistes ineptes i immorals i per l’avarícia i irresponsabilitat de la gent, sols hi ha una opció vàlida. Ha estat aquest consumisme sense fi el que ens ha portat a la insatisfacció vital i a la pèrdua dels valors humanitaris. Cal començar pel principi de tot per tal de provocar el canvi, individual i social, imprescindible. L’agraïment per tot el que tenim i ens rodeja. Valorar i agrair cada dia de tot cor estar vius i viure on vivim
En cas contrari, caurem altre cop en el consumisme, a canviar de mòbil cada any, a anar per vacances a llocs més llunyans sense realment treure més que fotos i vídeos que ja mai més mirarem, a tirar les coses que funcionen per que ja estan passades, a no valorar res del que tenim si el veí ho té més gran, més nou, amb més funcions i opcions que no necessitem i sols ens fan més complicat el fer-lo servir....
Agraïment sincer, primer de tot, per estar viu i per tot el que ens envolta, des del vol d’una papallona al somriure d’un infant. Segon, per ser uns privilegiats en el món actual, i també, a la història de la humanitat. Tercer, perquè gaudim, hem gaudit o segurament gaudirem de l’afecte i l’amor de moltes persones estimades. Quart, per no haver passat mai gana, sempre hem tingut un sostre, un sistema sanitari quan hem estat malalts, una escola per a tots els infants, uns serveis socials que ens emparen més o manco..... La immensa majoria de la població actual del nostre entorn hem tingut al nostre abast tot això des de molt abans de nàixer i fins que ens morim, i segurament per això, no ho valorem ni agraïm com cal
I ser agraït no vol dir deixar de reclamar responsabilitats als que han actuat de manera il·legal, inepta i, sobretot, immoral; no vol dir deixar de defensar i reclamar la protecció dels més vulnerables de la societat; vol dir actualitzar el concepte de justícia social, vol dir seguir lluitant per mantenir i millorar els pilars essencials de la convivència actual i futura com són la sanitat, l’educació i la protecció dels desvalguts, vol dir implicar-nos activament per estendre l’accés als mínims vitals a tota la humanitat
Sols cal veure l’article que na Maria va llegir fa uns dies, quan estava donant voltes a com encarar el tema del agraïment (Juan José Gomila Félix, Menorca-Mogadiscio, Menorca 13-07-2012 http://www.menorca.info/opinion/460413/menorca/mogadiscio) per tenir una perspectiva clara del que vol dir
I com conclusió final d’aquest escrit, vol posar la lletra d’una cançó que en aquest moments està sonant en el seu ordinador: “Gracias a la vida”, de Violeta Parra


Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio dos luceros que, cuando los abro,
Perfecto distingo lo negro del blanco,
Y en el alto cielo su fondo estrellado
Y en las multitudes el hombre que yo amo
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el oído que, en todo su ancho,
Graba noche y día grillos y canarios;
Martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
Y la voz tan tierna de mi bien amado
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el sonido y el abecedario,
Con él las palabras que pienso y declaro:
Madre, amigo, hermano, y luz alumbrando
La ruta del alma del que estoy amando
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la marcha de mis pies cansados;
Con ellos anduve ciudades y charcos,
Playas y desiertos, montañas y llanos,
Y la casa tuya, tu calle y tu patio
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio el corazón que agita su marco
Cuando miro el fruto del cerebro humano;
Cuando miro el bueno tan lejos del malo,
Cuando miro el fondo de tus ojos claros
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto
Así yo distingo dicha de quebranto,
Los dos materiales que forman mi canto,
Y el canto de ustedes que es el mismo canto
Y el canto de todos, que es mi propio canto
Gracias a la vida que me ha dado tanto


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada