dimecres, 4 de juliol de 2012

INDIGNACIÓ AMB ACCIÓ


INDIGNACIÓ AMB ACCIÓ
“eines per abordar la crisi i les dificultats”

Maria ve d’una manifestació. La manifestació amb més participants de les convocades darrerament a l’illa. Ha estat per una bona causa, més ben dit, per la millor de totes les causes possibles: per defensar el futur de la societat, dels nostres fills, de tots nosaltres
Ella viu, en primera persona, a la seva escoleta, la política del disbarat. El que està en joc és el sistema educatiu universal, públic, gratuït, compensatori i inclusiu, la base i els principis per seguir caminant cap a una societat més justa, més solidaria i sobretot, basada en altres valors diferents als que ens han portat a aquesta crisi
S’estan eliminant classes i augmentant ratios, es descamina el que s’ha fet en els darrers anys en l’educació del 0-3 anys, s’eliminen suports i programes compensatoris, s’està ofegant econòmicament les escoles i els instituts no pagant les despeses de funcionament, no es substitueixen les baixes dels mestres, els suports i els recolzaments es destinaran a actuacions fora de tot fonament pedagògic – en contra de l’opinió de tots els estaments educatius -, sols basats en motius ideològics, i els polítics segueixen tractant a l’educació com un simple joc d’interessos i camp de lluites partidistes. I això, sap segur na Maria, simplement és jugar-se el futur de la societat i dels nostres fills. Quina enveja de països com Finlàndia, capdavantera en indicadors educatius i on l’educació és un àmbit privilegiat i respectat per tota la societat. Per cert, nosaltres estem a la coa en aquests indicadors entre els països del nostre entorn, conseqüentment
Per tant, avui ha anat a la manifestació. Un dissabte amb un sol que convida a la platja i a activitats d’oci, una gernació ha omplert els carrers del poble, com feia molt temps no es veia. Mestres, mares, fills, pares, alumnes de tota l’illa s’han ajuntat a un sol crit: Escola pública de tots i per a tots!!
És evident que hi ha una indignació general en tota la població, es veu en els comentaris de la gent, en els escrits als diaris, es palpa a l’ambient, no solament per l’educació
També, indignació pel tema de les hipoteques, pels retalls en els sous, per l’atur, pels beneficis i prebendes que s’els estan oferint als banquers que han enfonsat el sistema financer – cap banquer, cap directiu ha anat a la presó ni ha estat acomiadat sense una multimilionària pensió -, pels casos de corrupció i comportament immoral de molts polítics – cap polític ha assumit cap responsabilitat, ni quan ha sortit a la llum que han mentit descaradament, falsificant dèficits i comptabilitats - i pels seus augments de sous al mateix temps que retallen suports i subvencions als més necessitats, pel desmantellament de la sanitat pública general, universal i de qualitat, per les declaracions contradictòries i deshonestes dels dirigents..... i tant altres motius  

I en canvi, troba a faltar una segona part: Passar a l’acció de manera molt més general. La indignació sense acció es transforma en desengany, egoisme i amargor, finalment, en pessimisme i derrota. I a vegades, cal ser molt creatiu per passar a l’acció, una acció que sigui positiva, eficaç i aconsegueixi els objectius que ens proposem. Algunes de les propostes que na Maria ja posa en pràctica són:
Davant del sistema financer corrupte, egoista i immoral, recolzar les iniciatives de banca ètica, solidaria i implicada en el territori; davant de les actuacions dels polítics tan poc solidaris amb els més necessitats potenciar campanyes solidaries, implicant-se en el voluntariat i el recolzament als necessitats; davant dels retalls en educació i sanitat, una resposta unitària i cívica dels ciutadans, omplint els carrers, en una jornada festiva i lúdica, tal com ha passat aquest dissabte. I moltes altres iniciatives, les que a cadascú se li ocorri, ara, sobretot, actuar, no quedar-nos sols en la queixa esperant que algú ens salvi
I pensant en tot això, li ve al cap un conte molt divertit que deixa clar que no podem esperar que “el de dalt” ens ho solucioni tot sense actuar nosaltres.....

QUE EM TOQUI LA LOTERIA

“Es diu, es conta i comenten que en un poble, no fa masses anys, vivia en Miquel, home devot del bon Déu i al mateix temps, envejós de la sort dels seus amics. Efectivament, un va heretar d’un parent llunyà, un altre, es va casar amb una dona molt rica, fins i tot, un tercer que era bastant curt de gambals però familiar d’un regidor, l’ajuntament li va requalificar uns terrenys improductius com a urbans i els va vendre a una promotora  a canvi d’una milionada. Trobava, en Miquel, que no era just. Ell era un home devot i de missa de tota la vida, i els altres, uns descreguts i menjacapellans de sempre. Així, va començar a pregar al seu Déu cada diumenge: “Déu Nostre Senyor, tu que ets totpoderós, fes que em toqui la loteria, és just, molt més just que els béns que els envies a aquells descreguts”. Així, una setmana darrera altre. Sabia en Miquel que Déu estava sempre molt ocupat, el món és gran i ple de feina per a fer, i per tant, cal ser persistent..... Així durant un any sencer, sense defallir ni saltar-se cap diumenge “Déu Nostre Senyor, tu que ets totpoderós, fes que em toqui la loteria, és just, i donaré un terç per arreglar l’església i un terç pels pobres del poble”... fins que un diumenge, una llum va aparèixer damunt den Miquel i una veu, forta i poderosa, es va sentir a l’església: “Per favor, Miquel, em fas mal de cap amb les teves pregàries, ajuda’m tu a Mi: Compra un dècim”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada