dimarts, 24 de juliol de 2012

AMISTAT


"Negar-nos a conèixer més gent i estimar amb més intensitat els amics"

Joan Barril (Barcelona, 1952)
Periodista i escriptor, director de "El café de la República" a Catalunya Radio

dissabte, 21 de juliol de 2012

DESAFECTACIO


DESAFECTACIÓ
“eines per abordar la crisi i les dificultats – IV -”

Seguint amb els seus raonaments i reflexions, Maria està centrada en un aspecte que poques vegades es ressalta quan es parla de la crisi i superar les situacions vitals difícils: l’ambició de tenir sempre més coses, més bens, el desig d’acumular i acumular sense fi bens materials innecessaris. És el que es diu AFECCIÓ. Aquesta característica personal, aquesta actitud vital, provoca una sensació de desolació i dolor quan hi ha una pèrdua o un canvi no desitjat o no aconseguim el que creiem imprescindible o, simplement, ens fa tenir una por paralitzant davant una possible pèrdua, i ens impedeix abordar de manera positiva i sana els canvis vitals

VIDA EN POSITIU


dijous, 12 de juliol de 2012

SOLEDAD


Después de la alegría 
después de la plenitud 
después del amor 
viene la soledad.


Conforme 
pero 
que vendrá después 
de la soledad.


A veces no me siento 
tan solo 
si imagino
mejor dicho si se 
que mas allá de mi soledad 
y de la tuya 
otra vez estas vos 
aunque sea preguntándote a solas 
que vendrá después 
de la soledad.

MARIO BENEDETTI
( Paso de los Toros, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009)
poeta, assagista i escriptor uruguaià

diumenge, 8 de juliol de 2012

ELS CONTES SOLIDARIS

07 i 08-07-2012
TAULA SOLIDARIA D'ASPANOB A FORNELLS.
EL LLIBRE "ELS PETITS SECRETS DE NA MARIA" HI ERA PRESENT



dimecres, 4 de juliol de 2012

FER O SER


"Ens obsessionem que hem de fer alguna cosa. Però, i si no haguéssim de fer res, sinó simplement ser?

Quin Torra i Pla
Advocat, escriptor i editor
Blanes, La Selva, 1962

INDIGNACIÓ AMB ACCIÓ


INDIGNACIÓ AMB ACCIÓ
“eines per abordar la crisi i les dificultats”

Maria ve d’una manifestació. La manifestació amb més participants de les convocades darrerament a l’illa. Ha estat per una bona causa, més ben dit, per la millor de totes les causes possibles: per defensar el futur de la societat, dels nostres fills, de tots nosaltres
Ella viu, en primera persona, a la seva escoleta, la política del disbarat. El que està en joc és el sistema educatiu universal, públic, gratuït, compensatori i inclusiu, la base i els principis per seguir caminant cap a una societat més justa, més solidaria i sobretot, basada en altres valors diferents als que ens han portat a aquesta crisi
S’estan eliminant classes i augmentant ratios, es descamina el que s’ha fet en els darrers anys en l’educació del 0-3 anys, s’eliminen suports i programes compensatoris, s’està ofegant econòmicament les escoles i els instituts no pagant les despeses de funcionament, no es substitueixen les baixes dels mestres, els suports i els recolzaments es destinaran a actuacions fora de tot fonament pedagògic – en contra de l’opinió de tots els estaments educatius -, sols basats en motius ideològics, i els polítics segueixen tractant a l’educació com un simple joc d’interessos i camp de lluites partidistes. I això, sap segur na Maria, simplement és jugar-se el futur de la societat i dels nostres fills. Quina enveja de països com Finlàndia, capdavantera en indicadors educatius i on l’educació és un àmbit privilegiat i respectat per tota la societat. Per cert, nosaltres estem a la coa en aquests indicadors entre els països del nostre entorn, conseqüentment