dissabte, 17 de març de 2012

"CANDLEMAS"


Conte enviat per na Sue, amiga de Es Castell/Sant Lluís

Maria està pujant la Muntanya dels Set Vents, aquest dia festiu oficial establert per commemorar un fet polític gens ni mica arrelat a la població de l’illa. Així i tot, és una ocasió ideal per fer una excursió extra, ara que la primavera ha tret el nas i el fred del mes de febrer ens ha deixat afamats de sol i llum. És un fet ben hipòcrita, obligar a la població a fer “festa” en una data concreta sense cap significat real i sentida per la gent, i en canvi, obviar altres fets naturals i vitals que
ens afecten a tots, com la festa de la “Candlemas”, el dia 2 de febrer. Així s’ho va dir fa ja unes setmanes, un amic anglès que va conèixer a partir dels contes que publica al diari de l’illa. Li ha enviat una explicació de la festa que es celebra per les seves terres, amb una arrel molt antiga i present en moltes cultures de tot el món, d’una manera molt curiosa i molt adient, en forma de conte o llegenda
I que millor que publicar-lo al diari i conèixer com celebren altres cultures quan la llum del sol s’allarga i el fred es retira. L’etern misteri de la Primavera, la renovació i el renaixement cíclic de cada any. I tal com l’ha rebut, amb unes petites correccions ortogràfiques mínimes, decideix publicar-lo

“Es diu, es conta i comenten que hi havia una època llunyana – fa molts i molts i molts d’anys, tants que ni te pots imaginar quants n’eren – on la gent que poblava la terra encara no sabia res de coses tan normals i corrents com ho són els diaris, la ràdio, la televisió ni tan sols el ‘facebook’. O sigui que no sabien ben bé com s’haurien d’orientar, sense informació sobre el món on vivien. Per això, estaven pendents de certs savis – en diríem avui aprofitats – que tenien tot el poder i, a canvi, pretenien protegir els seus seguidors del rancor dels déus
Doncs, nosaltres, avui per dia, encara ens veiem afectats pel temps i les estacions de l’any – a l’estiu, quan fa sol i tenim uns dies llargs i agradables, ens sentim feliços i confiats. Tanmateix, a mesura que s’apropi l’hivern, quan fa més i més fred, els dies s’escurcen i les nits es tornen interminables i espantoses, no ens sentim del tot bé, sinó tot el contrari.  Fa molts i molts anys, sense electricitat ni gas ni nòrdics ni gin ni res, deu haver estat inaguantable, l’hivern
Llavors, tu i jo sabem que després de l’hivern tornarà la primavera. Aquesta pobre gent, però, no tenia aquesta seguritat. Els savis els van explicar que el sol s’hagués allunyat perquè ells havien fet les coses mal fetes i els déus estaven molt, però molt empipats. Per expiar això i deixar-se perdonar, havien de fer un gran esforç perquè torni el sol – si no, es quedarien per sempre més en un hivern glaçat, esglaiós, fosc i fred – sense esperança i sense res per menjar
Així fou que devers el solstici d’hivern – saps, el dia més curt i fosc de l’any, que cau una mica abans de Nadal – havien de fer sacrificis (en benefici dels savis, aquests mesquinets i és clar, tot i que hagin passat molts d’anys, avui la gent no ha canviat gaire) i d’encendre focs per demostrar als déus que estaven penedits de bon de veres. I així ho van fer, any rere any. Ximplets…
Llavors esperaven, ansiosos i inquiets, per comprovar si havia funcionat  o si de fet estaven vivint el fi del món mundial
Idò, com és natural, els dies es van anar allargant – la prova irrefutable, per a ells, que els savis eren de fet molt assenyats – fins dia 2 de febrer, que és el dia on tenien i tenim encara una hora sencera més de claror de dia. Aquesta hora suplementària fou un bon auguri, un que s’havia de celebrar – amb foc, i més tard amb ciris (=candles).
Es veia com un dia de purificació, esperança  i fertilitat (per això, molt més tard, l’església catòlica se’n va apropiar per la festa de la presentació) i cau a mig camí entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera, una raó més per prestar-li un toc  de misticisme.
Missatge del conte:  Informació és poder, i la ignorància implica que et prendran el pèl, no en dubtis”

I fins aquí, el conte que ha rebut na Maria. Reflexiona asseguda al vell tronc del immens pi trencat en negra nit, per un llamp i tombat per la tramuntana huracanada, que realment la informació és un bé molt cobejat. El primer que fa tot poder és intentar controlar la informació i els informadors, i quan el poder és absolut, el control de la informació vol ser absoluta. Per això, la desinformació és l’arma més perillosa i efectiva que els poders, sobretot els  il·legítims i espuris – tant els polítics, religiosos, econòmics, i de qualsevol mena - sempre han utilitzat per imposar els seus interessos per sobre del bé general de tots els ciutadans. I també els poders democràtics cauen molts cops en la temptació de controlar i dirigir els mitjans de comunicació i afavorir i potenciar altres més propers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada