diumenge, 11 de setembre de 2011

SER CREATIUS



Na Maria avui vol fer un conte amb problemes, millor dit, vol presentar, de manera amena i clara, com els problemes són, moltes vegades, una possibilitat de superació i de trobar perspectives noves de com encarar el camí vital. La revista local del poble l’ha convidada a publicar un escrit seu, i sap

na Maria que, en aquesta època, molta gent està ben preocupada per la situació de crisis i hi ha un cert pessimisme social, tot sembla envoltat en una difusa nebulosa negativa. Hi ha una falta de confiança en el futur. I sense confiança, no hi ha esperança
Encara que el dia és fred i fa un vent certament desagradable, na Maria ha volgut pujar a la seva Muntanya dels Set Vents tan màgica, la seva font inesgotable d’inspiració. Està asseguda en el vell tronc del gran pi, partit en dos per un llamp, en una nit de forta tempesta i vents huracanats, ja fa molts i molts anys. Ben abrigada amb la seva bufanda de coloraines, l’abric blanc fins els peus, la gorra tapant-li les orelles, protegida del fred vent pel gran canyissar que, amb el seu moviment oscil·lant, va interpretant la música de la natura. I, davant de la impressionant visió de la costa nord de l’illa, na Maria deixa de sentir fred, sembla entrar en un estat quasi hipnòtic, connectada a l’energia femenina de l’Ànima del Univers, la intuïció. I els dits comencen a teclejar el portàtil

“Es diu, es conta i comenten que a l’Edat Mitjana, hi havia un home molt virtuós i savi que amb la seva virtuositat i saviesa, es va guanyar el favor i l’admiració del poble, al mateix temps que l’enveja i la rancúnia dels poderosos i de les autoritats. Molts cops, havia intercedit davant d’ells a favor dels seus veïns, i amb les seves paraules sàvies i els seus arguments nets i clars, els havia deixat en ridícul. I això, persones dèspotes i envanides que estan acostumades a ser temudes i reverenciades, no s’ho podien perdonar
Van aprofitar l’assassinat d’una veïna i amiga seva, fet fosc i poc clar. Tothom sospitava que l’autor havia estat precisament un dels alts mandataris que anava al darrera de la dona, acostumat a que ningú es negués als seus capricis. Una persona molt influent del regne i per això, des del primer moment, es va buscar algú altre per a encobrir-lo. Era l’ocasió perfecte que buscaven per poder desacreditar i treure del mig a l’home savi i al mateix temps, estendre la por i el temor per tot arreu
El van denunciar anònimament davant la inquisició, i com era habitual en aquest tipus de casos en aquell temps, va ser torturat per tal que confessés, cosa que no van aconseguir. Finalment, va ser portat a judici, ja coneixent que tindria escasses o nul·les oportunitats d’escapar del terrible veredicte: La foguera!
El tribunal, que eren parents o amics del veritable assassí, va tenir cura de donar al procés tot l’aspecte d’un judici just i imparcial, per a així poder desacreditar-lo i evitar crear un nou màrtir i ídol del poble oprimit. I davant de la falta de confessió i d’evidències clares, es va fer com es feia en aquells temps, deixar-lo tot aparentment a mans de la sort, o com deien, la intervenció divina
Per això, se li va dir a l’acusat:
– Coneixent la teva fama que diuen tens entre els teus veïns d’home savi, virtuós, honest i devot del Senyor, deixarem en mans d’Ell el teu destí. Escriurem en dos papers les paraules “culpable” i “innocent”. Tu escolliràs un, i serà la teva mà guiada per Déu la que decideixi el teu destí final. No pots demanar un Jutge més Savi i Just!! I per evitar qualsevol tipus de suspicàcia o dubte, aquest judici es farà davant de tot el poble, a la mateixa plaça on seràs cremat si Nostre Senyor ens confirma les greus sospites que tenim cap a tu!!
Per descomptat que el tribunal, amb la complicitat dels funcionaris que devien prou favors i tenien molta por de caure en desgràcia, havia preparat dos papers amb la mateixa paraula: “culpable”. El nostre protagonista, tot i sense conèixer els detalls, s’adonava de que el sistema proposat era una trampa. Sabia que no li donarien cap escapatòria i no hi havia, aparentment, cap possibilitat de sortir amb vida del judici
Les autoritats van voler fer, amb aquest judici, un bon exemple del que podia passar-li a tothom que no estigués al seu costat, sense cap tipus de resistència, i acatés la seva voluntat i desig. Per tant, van organitzar un bon espectacle. Hi havia mercat, jocs, saltimbanquis, tot allò que pogués atraure el major nombre possible de públic
El president del tribunal va convidar l’home a agafar un dels papers doblegats. Amb un gest, va ordenar silenci a tothom, i amb veu solemne i majestuosa va dir
- Ja que els homes no hem estat capaços de trobar la veritat d’aquest fet tan luctuós, serà la voluntat inapel·lable de Nostre Senyor, Jutge Suprem, el que dicti sentència. Tu, acusat, agafaràs un dels dos papers, amb les paraules innocent o culpable, que tens davant teu. Això serà prova suficient de la teva innocència o culpabilitat
Aquest va respirar profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats, com resant i concentrant-se
Quan ja tothom començava a impacientar-se va obrir els ulls i, amb un estrany somriure que li il·luminava la cara, va mirar fixament als ulls del president del tribunal i va cridar, amb veu segura i forta:
- No hi haurà cap dubte ni cap ombra sobre el veredicte que dicti Nostre Senyor. Que Ell em guiï i il·lumini la meva ment i la meva ma!! A Ell encomano la meva vida i la meva ànima!!
Va allargar la seva ma, va agafar un dels papers……… i posant-se dempeus se’l va posar a la boca i se’l va menjar!!
La sorpresa i neguit del tribunal i de tothom en general va ser tal que ningú va dir res, bocabadats
El president va ser capaç de dir amb veu tremolosa
- I ara, com sabrem el veredicte????
I l’home savi va cridar:
- Hi havia dos papers. Sols queda per saber què diu el que aquí hi ha. Si surt la paraula culpable, vol dir que davant dels ulls de Déu i de tots vosaltres, sóc ben innocent, tal com ha dit aquest il·lustre i venerable tribunal. Així es faci

Diuen que des d’aquell dia, ningú va atrevir-se a ficar-se més amb ell”


MISSATGE DELS CONTES: Els problemes només existeixen en la nostra ment. En realitat, les situacions conflictives són en si mateixes ocasions per a aprendre noves coses, superar-nos i créixer per a seguir endavant en el nostre camí. Davant de situacions que semblen impossibles o no tenen sortida, sigues creatiu. Utilitza la imaginació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada