dissabte, 17 de setembre de 2011

L'ART DE LA FELICITAT 2

(Extracte personal de les paraules del Dalai Lama en la darrera part “REFLEXIONS FINALS PER VIURE UNA VIDA ESPIRITUAL” del llibre: Dalai Lama i Howard C. Cutler “L’art de la felicitat, un missatge per a la vida quotidiana” Angle Editorial)

Estic convençut que és essencial apreciar el nostre potencial com a éssers humans i reconèixer la importància de la transformació interior.
Això s’hauria d’aconseguir a través d’allò que anomeno un procés de desenvolupament mental. De vegades, dic que és com tenir una dimensió espiritual de la nostra vida
Hi pot haver dos nivells d’espiritualitat. Un té a veure amb les nostres conviccions religioses. Crec que necessitem cinc mil milions de religions, atesa la varietat d’actituds que trobem; la varietat de persones exigeix una varietat de religions. Considero que podem celebrar aquesta diversitat de religions i desenvolupar una estimació profunda per ella. Per tant, hem de respectar i estimar el valor de totes les confessions religioses del món
Estic convençut que es pot cultivar un profund respecte per totes les confessions religioses. Una de les raons és que totes aporten una estructura ètica capaç de guiar el comportament i produir efectes positius
Així, doncs, és essencial que creem lligams més estrets entre les diverses religions; d’aquesta manera podrem fer un esforç comú per beneficiar la humanitat. La religió hauria de ser un mitjà per reduir el patiment del món, i no una altra font de conflicte
Però fins i tot podem tirar endavant sense creences religioses. En alguns casos, ens en sortim millor. Hi tenim dret: si volem creure, bé; si no, també. Tanmateix, hi ha un altre nivell d’espiritualitat, que és el que jo anomeno espiritualitat bàsica: es tracta d’un conjunt de qualitat, com la bondat, l’amabilitat, la compassió, l’atenció als altres. Tant si som creients com si no, aquesta classe d’espiritualitat és essencial. Personalment, considero aquest segon nivell d’espiritualitat més important que el primer, perquè al marge que una religió pugui ser meravellosa, només serà acceptada per una part de la humanitat. Però, mentre siguem éssers humans, mentre formem part de la família humana, tots necessitem aquests valors espirituals. Sense ells, l’existència humana resulta dura, molt seca: cap de nosaltres pot ser feliç, la nostra família patirà i, endarrer terme, tota la societat tindrà més problemes. Així doncs, queda clar que el cultiu d’aquells valors resulta essencial
Crec que potser hi ha al voltant de mil milions de persones que practiquen sincerament la seva religió. Això significa que hi ha quatre mil milions de persones, la majoria de la població d’aquesta terra, que no són creients. Cal trobar una manera d’intentar millorar la vida d’aquests quatre mil milions d’éssers que no practiquen cap religió específica; alguna manera d’ajudar-los a convertir-se en éssers humans bons, en persones morals, sense cap religió. Abans ja hem parlat de la importància bàsica del caliu humà, de l’afecte i la compassió per a la salut física de la gent, per a la seva felicitat i pau mental. Crec que consisteix l’essència dels ensenyaments religiosos de totes les confessions. Però també és essencial per a aquells que prefereixen no tenir religió. Crec que podem educar aquestes persones i convèncer-les que està bé que restin sense religió, però que cal ser una bona persona, un ésser humà sensible, amb sentit de la responsabilitat i del compromís per assolir un món millor i més feliç
En general, és possible que cadascú mostri la seva religió per mitjans externs, amb determinades vestimentes, imatges sagrades a la llar, cançons o oracions. Aquestes pràctiques no són tan importants com el fet que cadascú porti un estil de vida veritablement espiritual, basat en valors fonamentals, perquè és possible fer activitats externes públiques alhora que es té un estat mental molt negatiu. L’autèntica espiritualitat hauria de tenir com a resultat que la persona fos més serena, més feliç, més pacífica
Tots els estats virtuosos de la ment, com la compassió, la tolerància, el perdó, l’atenció cap als altres, etcètera, totes aquestes qualitats mentals són Dharma genuí, qualitats espirituals genuïnes, perquè no poden coexistir amb sentiments dolents o amb estats negatius de la ment
Per tant, portar una vida espiritual depèn que s’hagi arribat a aquest estat disciplinat i domesticat de la ment i que això es vegi reflectit en les accions quotidianes
Si penseu seriosament en el veritable significat de les pràctiques espirituals, veureu que estan relacionades amb el desenvolupament i la preparació de la ment, de les actituds, l’estat psicològic i emocional i el benestar. Si compreneu la pràctica espiritual en el seu veritable sentit, hi podeu dedicar les vint-i-quatre hores del dia. La veritable espiritualitat és una actitud mental que es té en qualsevol moment


P.D. Us presento el complement imprescindible de l’anterior escrit sobre la felicitat. En aquest cas, també són les respostes del Dalai Lama a les preguntes fetes pel psiquiatra nord-americà Howard C. Cutler. No hi cap altre comentari a fer més que recomanar de manera molt persistent llegir el llibre sencer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada