diumenge, 17 de juliol de 2011

LA CONFERÈNCIA DEL SAVI

Finalment, ha arribat el dia. Després de setmanes on semblava que tot girava al voltant d’aquest home, finalment, avui el podrà conèixer, encara que sigui a distància. Quan la directora de l’escola ho va anunciar, com si fos la noticia bomba, el rebombori en el claustre de mestres va ser molt exagerat. Bé, al manco, això va pensar na Maria. Encara que ha llegit alguna cosa seva, tampoc li sembla molt justificada la fama que gaudeix de fa molt temps
en els àmbits educatius. Ara, el fet de ser gran comunicador, sortir sovint a la tele presentat com un dels savis actuals de la pedagogia i escriure uns quants llibres sobre temes d’educació, amb aquesta barreja d’obvietats ben exposades, sentit comú i habilitat narrativa, li ha donat una gran fama i la seva visita a l’illa no deixa de ser un esdeveniment excepcional
Mentre va cap a la conferència al principal teatre del poble, amb la majoria de mestres del claustre, no deixa de pensar i recordar un conte que ha llegit fa poc en un recull de contes sufís i que li recorda molt la situació que ara es viu. I li revé a la memòria si fa o no fa, així:

“Es diu, es conta i comenten que hi havia un home anomenat Nasrudím que tenia, no se sap ben bé perquè fama de ser el que entre els sufís es denomina un il·luminat, algú que ha aconseguit tenir coneixements sobre qüestions importants i transcendents
La fama de Nasrudím és absolutament infundada. Ell sap que, en realitat, no sap quasi res de res, que tot el que els altres li suposen que ell sap sols és un prejudici. El que ha fet durant molts anys és viatjar i escoltar, i amb certesa, no té moltes coses a dir i ensenyar. El que sí sap és que la saviesa neix en el cor de les persones que es fan preguntes i cerquen les respostes dins seu, no pot venir de fora, de ningú més que d’un mateix. I, en canvi, cada vegada que arriba a un poble o ciutat, la gent es reuneix per a escoltar les seves paraules creient que té coses noves i importants a dir
Aquesta història comença quan Nasrudím arriba a un petit poble mig aïllat allà on sols arriben caravanes del desert molt de tant en tant. És el primer cop que el visita, i molt abans d’arribar, la seva fama ja havia convocat a molta gent avisada de la seva imminent arribada des del minaret de la mesquita, gent que l’esperen a la plaça del poble per escoltar-lo. Nasrudím, que no sap ben bé que pot dir ja que està segur que res de nou té per a explicar ni ensenyar, es proposa improvisar alguna cosa per sortir del pas. Puja dalt de la tarima que ja li tenen preparada, i amb seguretat, davant de l’expectació de la gent, obre les mans i diu:
- Suposo que si esteu aquí esperant-me, ja sabreu el que he de dir-vos
- No – va dir la gent – no ho sabem. Què ens vols dir? No ho podem saber. Parla’ns
Nasrudím contesta:
- Si heu vingut fins aquí sense saber què és el que vinc a dir-vos, això vol dir que no esteu preparats per escoltar-ho – i dit això, baixa de la tarima i marxa
La gent es queda bocabadada sense entendre res, han esperat una bona estona per a escoltar un savi i sols els hi ha dit unes poques paraules. Tenen sensació de fracàs total fins que un d’ells – que sempre hi ha un!! – mentre Nasrudím marxa donant-los l’esquena, exclama en veu alta
- Quina saviesa!!
I com sempre passa quan un no entén res i el del costat diu “què intel·ligent!! “, per no semblar un idiota, comencen a repetir tots a l’hora “Oh, i tant, que intel·ligent!!” “Quina profunditat de saviesa”
Fins que un altre afegeix
- Molt intel·ligent, però molt breu!
I un altre sobreafegeix tot seguit
- Té la brevetat i la síntesi dels savis. Com és possible que vinguem aquí sense saber ni tan sols què hem vingut a escoltar? Què estúpids hem estat. Hem perdut una ocasió immillorable d’escoltar paraules sàvies. Demanem-li una segona conferència!!
Es va crear al moment una comissió dels notables del poble i van anar a veure Nasrudím. Li van dir
- La gent ha quedat enlluernada. I demanen una segona conferència ja que la teva saviesa és tanta que amb una sola no en tenen prou!!
Nasrudím els va contestar
- És just el contrari. Esteu equivocats. El meu coneixement queda resumit en la primera conferència. Mai podria donar dues de seguides
I quan més es negava, més insistien. “Un gran home ple de saviesa i d’humilitat!!” I tant van insistir que finalment, va accedir a donar una segona conferència
Al dia següent, el suposat il·luminat va tornar a la mateixa plaça, on fins i tot, havia arribat més gent a escoltar-lo. Nasrudím va insistir en la seva tècnica
- Suposo que tots vosaltres ja sabreu que he de dir-vos?
La gent, avisada del que va passar, va tenir molt present no tornar-lo a molestar amb la seva resposta tan immadura del dia anterior, i tots van contestar:
- I tant, per suposat que sabem el que has de dir-nos. Per això hem vingut!
Nasrudím va baixar el cap i va afegir
- Doncs si tots ja sabeu el que he vingut a dir-vos, ja no hi ha cap necessitat de dir res més – I dit això, va baixar de la tarima i va marxar igual que el dia anterior
La gent va quedar més estupefacta encara que a l’anterior conferència, ja que dient el contrari, havien obtingut exactament el mateix resultat, fins que un d’ells va cridar
- Brillant, quanta saviesa en tan poques paraules!!
I, com ja va passar, els altres van començar a repetir
- I tant, és el complement a la saviesa d’ahir!!
- Meravellós!!
- Excel·lent!!
Fins que un altre va dir
- Espectacular.... però molt breu
- I tant, molt breu. I volem més. Aquest home és un pou sense fons de saviesa. En volem una tercera i definitiva xerrada!!
Llavors, la mateixa delegació de notables va anar a parlar altre cop amb en Nasrudím i li va pregar una tercera i definitiva conferència
Nasrudím es va negar en rodó, va dir que ja no tenia res més a dir, i a més, volia tornar a la seva ciutat
Li van implorar, pregar, suplicar pel més sagrat, una i una altre vegada, fins que, commogut, va acceptar, ple de neguit, donar una tercera i definitiva conferència després de la qual marxaria sense escoltar ni parlar amb ningú més
- Suposo que vostès ja sabran el que he vingut a dir-vos – va començar per tercera vegada Nasrudím la seva xerrada, ara ja davant d’una gernació, vinguda fins i tot de molts pobles propers
Aquest cop, els notables havien posat d’acord a la gent, i sols va contestar el més ancià de tots ells. Li va dir
- Alguns sí, i altres no, noble savi
En aquest moment, un silenci tens i expectant es va apoderar de l’ambient. Tots estaven pendents de Nasrudím i de les seves paraules. I va dir solemnement
- En aquest cas, els que ho saben, que ho expliquin a qui no ho sap – I es va marxar del poble sense girar l’esquena


MISSATGE DE CONTE: Sap na Maria que tot això no és més que una paròdia, ara bé, també sap que moltes vegades quedem enlluernats més per la fama de savi en alguna matèria que una persona adquireix i no tant pel contingut de les seves paraules. I tendim a cercar en aquests el que nosaltres mateixos no som capaços de trobar dins nostre. Sols la saviesa pròpia de cadascú pot donar resposta a les preguntes que ens fem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada