dimecres, 8 de juny de 2011

SORT O DESGRÀCIA?

En Lluís s’ha passat mig estiu estudiant per recuperar les matemàtiques i han arribat, tal com tot arriba quan és el seu moment, els exàmens de setembre. I ha pensat sovint en la conversa tan estranya amb el seu professor quan li va demanar revisar l’examen de juny i ha rellegit vàries vegades el conte que li va regalar

És tan sensitiu i intuïtiu com la seva mare i al mateix temps també és molt temperamental i racional quan alguna cosa no la veu clara, i li dóna voltes i voltes, com el seu pare
Evidentment, l’examen li va molt bé i la nota d’excel·lent li sembla un just premi a tot el seu esforç i sobretot troba que s’apropa a la seva capacitat real. A més, sap que el proper curs les matemàtiques seran una de les assignatures més dures a superar; tenen fama de servir com a filtre per saber quins alumnes seguiran fent el batxillerat i quins no passaran
Demana revisar l’examen. El professor el rep amb afectuositat i amistat, i el noi, primer de tot, es disculpa per la seva conducta durant la darrera entrevista
- Sento molt haver perdut l’oremus i sobretot, haver desconfiat de la teva professionalitat i, encara més, de la teva bonhomia. Ets un bon professor i crec que el suspens de juny va ser encertat i sobretot ha estat molt positiu per a mi. Ara estic molt més preparat per afrontar les matemàtiques del proper curs
- Això pensava jo. Em va costar no aprovar-te ja que estrictament havies tret suficient nota durant el curs. Però un 5 justet tampoc és el teu nivell, i sobretot, no està a l’altura de les teves possibilitats. A més, segur que durant l’estiu no haguessis fet res i et costaria molt més afrontar el nou curs
- Jo també penso així ara. Bé, la meva mare m’ho va fer veure al tornar de la darrera entrevista amb tu. Em vas regalar un conte que ella et va enviar i ara jo et vull donar un altre que també és d’ella, és clar. El seu títol és SORT O DESGRÀCIA, i diu així:

“Es diu, es conta i comenten que hi havia una vegada, fa ja molt i molt de temps, uns camperols que vivien de la terra. Eren gent molt humil, però al mateix temps, amb una saviesa que neix de la tradició heretada i del contacte amb la natura i amb les forces vives de la terra i de l’Univers. Tenien un fill adolescent que treballava amb el seu pare els camps que els hi donaven el just per a viure
Un dia, el jove va anar a veure el seu pare tot esvarat
- Pare, pare, quina desgràcia. El cavall ha marxat i ara ja no podrem conrear els camps. Ens morirem de fam!!
- Per què li dius desgràcia, fill meu? Ja veurem que ens porta el temps, mai se sap si el que ens passa és sort o desgràcia
Als pocs dies d’aquesta conversa, va tornar el cavall amb una euga salvatge. I el fill va anar corrents al seu pare, cridant
- Mira, pare, quina sort que tenim. Ha tornat el cavall amb una egua. Ara els podrem fer criar i podrem vendre els poltres. Com tu deies no ha estat una desgràcia, és una gran sort!!
- Vols dir? Ja veurem el que ens porta el temps – Va contestar altre cop el seu pare
Als pocs dies, el jove va intentar colcar l’euga i domar-la i aquesta, no acostumada a ser muntada, es va encabritar tirant-lo a terra, trencant-se el jove una cama
- Quina desgràcia més gran, pare. Ara no podré sembrar l’hort ni ajudar-te amb la sega. I vénen temps de molta feina!!
Altre cop, el seu pare li va dir:
- Per què li dius desgràcia? Ja veurem que ens porta el temps
- Ara sí que no t’entenc – va saltar el jove amb ràbia i dolor - Estic amb la cama trencada, tu i la mare no podeu amb tot, la collita se’ns podrirà al camp i saps que això voldrà dir que passarem fam a l’hivern, i encara dius que no saps si és o no una desgràcia?
Ara, als pocs dies, quan van passar els soldats del rei buscant joves per endur-se’ls a la guerra, va veure ben clar la saviesa del seu pare. En tot el poble, l’únic jove que no es van endur a una mort quasi segura en el camp de batalla, va ser a ell, postrat com estava al llit sense poder caminar ni muntar el cavall”

Com el jove del conte, jo pensava que el suspens de juny era una gran desgràcia per a mi, i ara he vist ben clar que ha estat una gran sort. El temps sempre posa en el seu lloc les coses, i mai hi ha res que sigui absolutament una desgràcia o una sort. Sempre hem de donar temps al temps. Per això t’estic molt agraït, professor
I en Lluís va marxar cap a casa seva, amb un molt bon nivell de matemàtiques gràcies al suspens de juny i sobretot, molt més savi que feia uns mesos


MISSATGE DEL CONTE: Hi ha molt poques coses que et passin a la vida que siguin, absolutament, sort o desgràcia. Pots cercar i aprofitar sempre les lliçons que les situacions vitals més dramàtiques porten dins seu si les afrontes amb saviesa, i també patir conseqüències negatives de situacions que semblaven molt afortunades si no les saps viure amb aquesta mateixa saviesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada