dijous, 2 de juny de 2011

REGALS QUE VAL MÉS NO ACCEPTAR

Com ve avui en Lluís, el seu fill, de l’institut!! Indignat, malparlant del professor de matemàtiques de qui fins ahir mateix tot eren elogis
- Ja ho sé, mare, però és que és un mal parit sense cap tipus de disculpa. Un traïdor. M’ha suspès per mig punt. Ja sé que el darrer examen
no me’l he preparat però tinc molt bon promig durant tot el curs. Pot aprovar-me simplement amb les notes dels anteriors exàmens, com ha fet amb altres companys. I m’ho ha dit clarament al mig de tota la classe: “Lluís, no et mereixes aprovar” No m’ho hagués pensat mai, que em fes això, precisament ell que sempre semblava em tenia consideració i afecte. És un hipòcrita i s’ho penso dir a la cara!!
Na Maria escolta i intenta contenir la indignació i la fúria que va consumint el seu fill. El coneix bé i sap que en el fons deu tenir raó, al manco, la seva raó. I en aquests moments, és millor deixar-lo anar i que ell mateix recondueixi la seva fúria, que en poques hores es consumirà
El que l’espanta un poc és sentir-li dir:
- Sort que tinc revisió d’examen avui mateix i no em callaré res del que penso. Encara que em costi la nota de setembre, al manco, em quedaré ben descansat!!
De res serveix intentar parlar amb ell. A la mínima que veu que la seva mare vol comentar i fer-li veure com és de negatiu i perjudicial deixar-se anar per la impulsivitat i la indignació, marxa encara més enfadat donant una portada
- I ara sols em faltava que tu també li donis la raó!! – crida en Lluís ja fora de si mateix i marxa cap a l’institut
Troba el professor al seu despatx revisant els exàmens. Entra fet una fúria, sense esperar permís, tot exclamant
- Et vull dir ben clar les coses que penso de com valores els exàmens, així que preparat!!
- Tu ets el fill de na Maria, veritat? – li diu, amb serenitat i tranquil·lament el professor
- Si.... – contesta en Lluís sense saber a que ve i desconcertat ja que no espera aquesta pregunta
- Mira, la teva mare m’ha trucat i m’ha enviat un conte per a tu. I m’ha demanat que te’l llegeixi sols arribis, sense deixar que comencis a cridar. Així que seu, calla i escolta o ja pots marxar!! – li diu el professor amb veu segura i autoritària, sense donar opció a la rèplica
En Lluís obeeix quasi per inèrcia i s’asseu en silenci, amb els ulls encara vermells per la pujada de sang
I el professor comença:

“ Es diu, es conta i comenten que hi havia una vegada un professor compromès i molt exigent, conegut també pels seus alumnes com un home just i comprensiu
Un cop finalitzat el curs, un dels alumnes que acabaven els estudis se li va acostar i de manera desafiant i provocadora, li va dir:
- Professor, estic molt content d’haver acabat ja els estudis, ja no he d’aguantar més la teva xerrameca i les teves tonteries i descansaré de les teves classes tan avorrides i absurdes
L’alumne estava tot tibat i capalt, esperant que el professor respongués ofès i enfadat
El professor el va mirar als ulls durant uns segons i tranquil·lament li va preguntar:
- Quan algú et fa un regal que no vols i que et perjudica i et fa mal, ho acceptes?
- Clar que no – va contestar l’alumne amb menyspreu, un poc descol·locat per la resposta tant pausada i acollidora del professor
- Bé – va seguir el professor – quan algú intenta ofendre’m o fer que m’enfadi i sigui desagradable m’està oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de ràbia i furor, que jo decideixo no acceptar
- Què vols dir amb això? – Va dir l’alumne ben confós
- Molt senzill – va replicar el professor – Tu vens oferint-me la teva ràbia i el teu menyspreu, i si jo et responc ofès i em poso furiós, estaré acceptant un regal de molt mal gust i que a més no he demanat ni vull per a res. T’ho torno, et pots anar amb la teva ràbia i el teu menyspreu. Prefereixo regalar-te jo a tu la meva serenitat i tranquil·litat -I ja per acabar, li digué:
- Noi, la teva ràbia se’t passarà, ara, jo no la vull, no m’interessa. És responsabilitat teva què fas amb els teus sentiments i les teves emocions, i jo sóc responsable del que hi ha en el meu cor. Cada dia, sempre, tens la llibertat d’escollir quins sentiments i quines emocions vols tenir, si vols amargar-te el dia o intentar ser feliç. Realment, això és la llibertat més gran de totes. I la que costa més de saber utilitzar-la en benefici d’un mateix i de la gent que l’envolta”

En Lluís agafa, en silenci, el paper amb el conte imprès que li acaba de llegir el seu professor. Finalment, aquest li diu:
- Estic segur que dins teu hi ha la saviesa de la teva mare. Així que ja pots marxar. Ens veurem al setembre. I espero que llavors ja hagis entès el perquè no he volgut aprovar-te


MISSATGE DEL CONTE: Ningú més que nosaltres mateixos som responsables dels nostres sentiments i les nostres emocions, i sobretot, de les nostres respostes davant dels desafiaments dels altres. No estem obligats a acceptar allò que no volem i pensem no ens convé, vingui d’allà on vingui i de qui vingui

2 comentaris:

  1. De res, Noelia..... periòdicament vaig enviant contes i escrits - que surten publicats al diari MENORCA - a un llistat de la que jo anomeno GENT GAUDIM, persones a les que els hi agrada llegir contes i viure plenament la vida, lluitant per a ser feliços. Si vols venir amb nosaltres, sols m'has d'enviar el teu correo a gaudimambcontes@gmail.com
    Seràs molt benvinguda
    Una abraçada
    Jordi

    ResponElimina