dissabte, 18 de juny de 2011

PASSANT COMPTES

(EN HOMENATGE A S’ÀVIA DORA)

Na Maria agafa el camí de tramuntana. Camina lentament, mirada perduda davant seu, ulls plorosos, front frunzit, els llavis premuts, capficada, la cara tensa. Porta com fa quasi sempre la motxilla amb el portàtil a l’esquena. Va pujant la Muntanya Màgica dels Set Vents, tan seva. Pel mateix camí que tan bé coneix de pujar-lo


tantes vegades, la majoria amb el cor obert i alegre, altres, com avui, amb el cor ple de tristor i d’enyor. Li acaben de comunicar que s’ha mort "S’Àvia Dora" a qui ella s’estima com si fos l’àvia que no va conèixer. Dona ja molt gran, plena d’una bondat interna, primària, innata. Va tenir una vida dura i llarga, va patir les penúries de la guerra i la postguerra, d’una educació i una societat molt repressora i castrant cap a les dones i va haver de treballar molt per sortir endavant, educar les seves filles i ajudar a fer créixer els negocis del seu marit. Com justa recompensa, els darrers anys de la seva vida han estat plens de l’amor i l’estimació de la seva nombrosa descendència i als qui ella sempre responia amb un somriure, uns braços acollidors i una història, quasi sempre les mateixes, d’aquells temps passats quan algú l’escoltava
Arriba a l’esplanada dalt de tot de la Muntanya, i com emmarcant-lo, darrera el tronc del vell i gran pi trencat per un llamp en una nit de forta tempesta, se li ofereix la magnífica vista de la costa nord de l’illa. Un cel blau intens, un mar encalmat reflectint el sol encès del migdia. El cor se li encongeix encara més. Sent la immensitat de l’Univers i la insignificança de la vida humana. I alhora, comprèn la unitat de tot plegat que ultrapassa la mateixa mort, la força vital que ens uneix uns als altres i a tots amb tots els éssers vius i amb la Natura, l’Amor. Aquesta és la força que transmetia s’Àvia Dora i per la qual tant es feia estimar. Pensant en tot això, en aquesta dona que no sortirà en cap llibre de cròniques però que resta per sempre viva en el record i en el cor de les moltes persones que l’han coneguda i se l’estimen, comença a escriure un conte especialment inspirat en ella:

“Es diu, es conta i comenten que desprès d’una llarga o tal vegada curta vida 3 persones es van trobar juntes davant de la Intervenció de Llavors. Aquest organisme, dirigit per un Interventor dur i ferm, era l’encarregat de recollir els fruits aconseguits a partir de la llavor que a tota persona, al néixer, li era donada en usdefruit. Un cop fet el seu camí per la vida terrenal, s’havia de passar comptes i retornar els fruits aconseguits
La primera persona va portar la mateixa llavor que li van donar
- Aquí la teniu – va començar a parlar – l’he conservada tal qual em va ser entregada. L’he protegida del fred i de la calor, l’he guardada tancada en un pot de vidre per tal que no es fes malbé. No l’he regada amb cap aigua, no fos cas que es trenqués o es podrís, i com podeu veure, ho he aconseguit. Està ben igual
- Mal negoci hem fet amb tu - va dir l’Interventor – Ens portes el mateix que et varem donar, i a més, com tota llavor, amb el temps perd la seva capacitat de germinació i ara està ben morta. Les llavors s’han de plantar en el cor i regar-les i fer-les créixer, no sols conservar-les. Trist és el teu pas per la vida, no has deixat cap record. Res t’acompanya!!
La segona persona no va portar res de res. Un poc desconcertat i amb por, va començar a relatar la seva història
- Vaig plantar la llavor al meu cor i la vaig regar amb aigua plena d’ambició, orgull i ànsia de poder. I ella va respondre amb escreix. Abans de venir aquí, posseïa moltes propietats, poder, cotxes, terres, cases, diners. Clar que algunes coses les vaig aconseguir trepitjant a altres persones i mai vaig mostrar sincera simpatia a ningú, no fos cas que em volguessin prendre tot allò que era meu, sempre vaig anar a la meva, acumulant i acumulant. Però no ho entenc, quan he volgut agafar-ho i endur-m’ho, el seu pes era impossible de moure i s’ha quedat allà mateix. I no puc oferir res a canvi de la llavor que em va ser entregada
- Encara pitjor que el teu predecessor – va dir l’Interventor amb fermesa i enuig – Vas regar la llavor amb l’aigua equivocada i sols has tret fruits bords i espuris. Mira al teu darrera, veuràs tot el dolor i el ressentiment que t’acompanyen des de sempre. Aquest és el fruit que ens portes al regar la teva llavor amb aigües fètides d’ambició i poder
Un poc acovardida per tot el que havia sentit, la tercera persona també es va presentar amb els braços buits, i va començar així:
- Jo també vaig plantar la meva llavor al meu cor. I la vaig regar amb aigües plenes d’amor, acolliment i bondat. Sempre somiava que els seus fruits fossin flors perfumades i plenes de llum i color que donessin alegria i consol tant a mi i als meus com a les persones que veia patir al meu voltant, i així va ser. En van ser moltes, les flors, de molts colors i moltes olors, i les vaig anar regalant a aquells que em voltaven. I la planta s’anava multiplicant, anava traient més i més llavors i jo les anava sembrant en altres cors. Així, abans de venir aquí, estava rodejat de moltes persones que m’estimen i em recorden. Ploraven i al mateix temps, veia dins del seu cor multiplicant-se, les flors plenes de llum i de color
- Com pots dir que véns amb les mans buides? – va dir l’Interventor commogut – Mira al teu darrera, veuràs la llum que t’acompanya i olora l’aire, està ple del perfum de les mil i una flors que han florit a partir de la llavor que vas regar amb amor i bondat. I sempre, en el cor d’aquelles persones que t’han conegut, hi haurà un fruit descendent de tu mateix, estaràs per sempre més dins seu”


MISSATGE DEL CONTE: Tenim, en dipòsit, una llavor al néixer. Nosaltres decidim que fem amb ella. Sols amb aigües plenes d’amor i bondat, es pot fer-la brotar i germinar i deixar, darrera el nostre pas temporal per aquest món, el perfum i la llum del record i la gratitud de les persones a qui hem estimat. De nosaltres sols quedarà el que floreixi en el cor dels que coneguem

2 comentaris:

  1. Vull unir-me a aquest homenatge a s'Avia Dora, sempre amable i patidora, entranyable i molt estimada. Quants bons moments compartits!!
    Segur que ella, quan va arribar, anava seguida de llum, de moltes flors perfumades i de molts colors.

    ResponElimina
  2. No crec equivocar-me si el teu comentari és compartit per pràcticament tots els que la vàrem conèixer

    ResponElimina