dimarts, 14 de juny de 2011

LA REUNIÓ DE GAIA

De tant en tant, a l’escola infantil on fa feina na Maria, organitzen o participen en actes socials oberts a tots els protagonistes educatius del poble, mares i pares, mestres i alumnes però, sobretot, també es cerca implicar a les autoritats municipals, agents socials, representants diversos i altres noms tan altisonants i molts cops,
tan buits de continguts com d’actuació pràctica i efectiva. Això ho sap ben bé na Maria, que des de fa ja uns quants anys, participa activament en aquestes activitats. I a part dels discursos sempre molts aparents i plens de bones intencions, no es tradueixen quasi mai en actuacions pràctiques en el dia a dia i en les decisions d’àmbits més propers. Aquest any, la comunitat educativa ha decidit dedicar aquestes jornades de reflexió i conscienciació a com millorar la cura del medi ambient
Asseguda en el tronc del vell pi partit en una nit de forta tempesta, en el cim de la Muntanya Màgica dels Set Vents, Maria pensa i busca la manera de poder fer arribar un bon missatge sense caure en el de sempre: Bones paraules, discursos, dibuixos i murals que tots es miren amb interès i admiració per la tasca feta pels alumnes, però no es tradueixen en canvis significatius en les actituds i en les decisions diàries. Des d'allà, on es connecta amb l’energia femenina de l’ànima del Univers, la intuïció, mira la costa Nord de l'illa on viu, encara d'una bellesa quasi verge. Quan ho pensa amb perspectiva local, admet que s'ha aconseguit una certa protecció de zones i paratges impressionants, al costat d'altres actuacions ja fetes o projectes en marxa tant aberrants que l'avergonyeixen. Avui, la qüestió que la preocupa i que l’ha portat al cim de la Muntanya és molt més àmplia que la seva petita illa. Na Maria és conscient que la Terra és un ecosistema total i complet i plenament integrat i unit. Res que passa en qualsevol lloc de la mateixa deixa d'afectar, a curt o mig termini, d'una o altra manera, a tots els elements, vius o no, que la integren. Sap que és un sistema viu per si mateix, interrelacionat, que funciona com una unitat i que s'autoregula constantment, i que la seva escala temporal va molt més enllà d’una generació humana, fins i tot, més enllà de l’existència de l’ésser humà a la Terra
Quan va començar a recollir informació i documentació per a preparar les jornades sobre medi ambient, es va quedar ben espantada. La problemàtica és molt desesperançadora i molt més greu del que ens pensem. I les perspectives de futur encara més negres. Es fan conferències i reunions de caps d'estat, congressos de científics, discursos molt polits i amb moltes bones intencions i propostes d'actuació molt grandiloqüents però buides de compromisos reals i comprovables. Es troben a faltar les mesures concretes i una estratègia mundial de lluita efectiva. Quan fa que es parla de l'escalfament del planeta?...... Mentalment, fa una llista dels temes més greus que ha trobat, un munt de situacions molt preocupants, com la desforestació de l’Amazones, es segueix deixant residus molt tòxics i nuclears sense cap control a les selves africanes, l'emissió de gasos a l'atmosfera i el reescalfament del planeta amb el desgel de l'Antàrtida, la pol·lució del mar i els oceans, el deteriorament de la capa d'ozó, la desaparició en constant progressió d’espècies animals i vegetals, les pluges àcides, el consum de petroli augmenta cada dia, les dites economies emergents van augmentant el ritme de creixement i cada cop els seus nivells de consumisme són més semblants als occidentals, totalment insostenibles, i els països occidentals, incompleixen fins i tot els minsos compromisos que ells mateixos han assumit
No vol, na Maria, caure en el pessimisme, malgrat tot. Té confiança en alguna cosa que no sap definir, la intueix com d'una saviesa superior, l’esperit de la mateixa Terra, Gaia com deien els grecs, i arribat el punt de no retorn, prendrà les mesures que calguin per salvar la Vida a la Terra. És l'ésser humà incompatible amb els altres éssers vius, vist on ha arribat el seu poder de destrucció en el poc temps que la raça humana està en el món? Igual és aquesta la gran qüestió que Gaia s'està plantejant, vist com estan actuant els humans i la falta de respecte envers els altres éssers vius i a la mateixa Terra, es pregunta na Maria. Els humans semblem no adonar-nos que mentre la natura no ens necessita per a res, en canvi, nosaltres no podem sobreviure sense ella
Torna a centrar-se en el motiu que l'ha fet prendre la decisió de pujar, aquell diumenge ventós i fred, fins a dalt de tot de la Muntanya dels Set Vents, a la recerca dels savis consells i la inspiració que sempre ha trobat en la força i la màgia que allà sent. Sap que una cosa són les grans decisions dels poders econòmics i fàctics del món, i una altra, les decisions de les persones en el dia a dia. I aquest és el seu àmbit, on creu està l'esperança i el futur, i on ella pot incidir. I vol fer-ho d'una manera diferent, agradable, positiva, esperançadora, que motivi més que amargui. I pensa que un conte serà també una bona eina, al costat de totes les altres, per a arribar a la gent. Així, agafa aire, intenta buidar el seu esperit dels sorolls i les preocupacions que l’omplen, mira la seva estimada costa Nord, les ruïnes del castell que l’observen, i sent en tot el seu cos la força del vent i el calor del sol. És com si la mateixa Gaia, l'esperit de la Mare Terra, s’hagués connectat amb ella i li donés l'energia i la creativitat que necessita per a fer el conte, que vol explicar a la sessió inaugural, enlloc del discurs de sempre. Deixa anar els dits, es mouen pel teclat de manera automàtica, i va sorgint a la pantalla del ordinador, de manera quasi màgica, el conte que desitja. I escriu:

"Es diu, es conta i comenten que una nit de lluna plena, a les muntanyes més altes de la Terra, dins de la cova més profunda, en la nit més llarga, amb presència dels esperits de les espècies ja extingides, Gaia, l'Esperit de la Mare Terra, va convocar una segona reunió d'urgència dels Guardians de la Vida i l'Amor, éssers espirituals que custodien totes les formes de vida de la Terra i els Oceans i els Continents
Difícil o fins i tot impossible poder posar, en paraules escrites o parlades, com es feien aquestes reunions, si es deien alguna cosa o inclús si hi havia comentaris o discussions. Els éssers espirituals tenen els seus mecanismes i maneres de comunicar-se i de fer les coses, ben diferents i incomprensibles pels éssers materials com som nosaltres. Ens ha arribat, per camins del tot insospitats, els resultats i decisions de la primera reunió, és a dir, l’acta dels acords encara que no en format escrit com és tradició fer-lo, més conforme en aquest cas present seria dir de forma infosa. I aquest és el relat de com va anar tot, de com s’uneix, en el transcurs temporal, la primera reunió amb aquesta segona ara convocada
L’Univers, on tot allò real i existent està i és, havia fet, en el principi dels temps de Gaia, una aposta de futur i d’esperança. Va donar forma a una força nova, càlida, mutable, creativa, diferent a les que governaven amb fredor i rigidesa matemàtica tot l’Univers fins aquell moment: L’Amor. I la va dipositar en un dels seus planetes, la Terra, amb un esperit responsable del seu desenvolupament, Gaia
Gaia va voler estendre aquesta força, l'Amor, pels elements físics del planeta. Per les aigües i les terres, per l'atmosfera i el subsòl. Però res responia a la mateixa, acostumats com estaven a les altres forces rígides i fredes, que els hi donaven seguretat i previsió. I l'Amor, sol en el món, s'anava diluint i fent cada cop més i més tènue i feble..... fins que en el fons de tot de l'oceà, en profunditats i amb pressions extremes i entre elements químics i reaccions físiques de força extraordinària, Gaia va posar la primera guspira concentrant tot l'Amor que quedava en un punt determinat i va crear el primer ésser dotat de Vida. I l'Amor li va donar la força necessària per multiplicar-se, combinar-se, diferenciar-se, evolucionar, estendre's, i finalment, tota la Terra va ser poblada pels nous éssers plens de Vida i com resultat d'aquesta estranya combinació, quan més Vida hi ha, més Amor es crea, i l’inrevés, quan més Amor es crea, més Vida hi ha. Amor i Vida van quedar, per sempre més, units
A la primera reunió que Gaia va convocar, igual ja feia 500 anys o tal vegada 5.000.000 d'anys - ningú tenia calendaris en aquells temps - el tema a tractar va ser com manifestar aquest Amor d'una manera diferent. La Vida ja havia poblat tota la Terra amb formes i maneres molt diverses, i Gaia estava segura que la força de l'Amor era molt més potent i podia ser encara molt més creativa. I van decidir dotar a un animal amb un do o força nova, la Intel·ligència, per tal de que, amb tota la creativitat possible, fes créixer encara més l'Amor i la Vida
L'Univers, atent a noves maneres i formes de futur i d'esperança, va intervenir i al mateix temps que se'l va dotar de la intel·ligència, se'l va dotar de la llibertat d'escollir i dins seu, van ser introduït els conceptes morals com el bé i el mal, la crueltat i la bondat, la generositat i l'egoisme, la solidaritat i el individualisme, l'altruisme i la mesquinesa.....
Ha arribat el moment de fer valoracions i conclusions. I Gaia convoca els mateixos actors que van intervenir en el naixement de la intel·ligència. Tots els esperits protectors tenen queixes i efectes devastadors per la influència tan negativa d’algunes actuacions dels éssers humans. I sembla que cada vegada les conseqüències són més i més devastadores i mortals. El tema és molt senzill: Ha estat una bona idea fer aparèixer la intel·ligència per a fer créixer l'Amor i la Vida, o és un camí erroni que està comportant la seva desaparició de la Terra? La resposta és important. D'ella depèn fer-la desaparèixer, a la Intel·ligència, i amb ella l'animal que la porta, si es pensa que posa en perill la Vida i fa aparèixer dolor i mort enlloc d’Amor o seguir donant-li oportunitats si es creu que encara no ha arribat a un punt sense retorn i pot rectificar els seus errors tan greus
El que no sabem encara, estimats amics i lectors, és el resultat d’aquesta segona reunió dels Guardians de la Vida i l’Amor, o tal vegada, encara s’està fent i no hi ha prou consens per decidir-se. I aquesta és la nostra esperança, com a humans, que tal vegada encara estem a temps de poder fer canvis de rumb i de decisions. I prioritzar, en el nostre dia a dia, tot el que porta a augmentar la Vida i l’Amor, abans que la destrucció, la por, el dolor i la mort”



MISSATGE DEL CONTE: No estem sols en el planeta, ni en l’Univers. Nosaltres necessitem a la Natura per sobreviure com espècie, la Natura no ens necessita per a res. Actua avui pensant en quin món vols que visquin els teus nets

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada