dissabte, 21 de maig de 2011

TRIPLE FILTRE DE SOCRATES

Na Maria, avui, està molt indignada, ella que quasi sempre es sent tranquil·la i serena. Demà a mig capvespre, tenen reunió del Claustre de professors, i hi ha un tema dins l’escola que la té molt trasbalsada.
N’Àngels, companya i també amiga seva de l’escola, és des de fa un cert temps objecte d’una campanya indigne i menyspreable de rumors i comentaris sobre fets de la seva vida i decisions que ha pres. Explicats i trets de context amb evidents ganes de fer mal i, potser fins i tot, de fer-la fora de la direcció de l’escola. I allò que més indigna a na Maria no és tant l’actuació de la persona sospitosa d’haver impulsat tota aquesta campanya; és, sobretot, la col·laboració que ha trobat aquesta persona en els companys de l’escola per a escampar i magnificar uns fets que, en definitiva, no són res de l’altre món. I, en tot cas, pensa na Maria, són fets del tot externs a l’escola i que no haurien d’interessar a ningú més que a la seva amiga. Vol aprofitar el claustre per dir alguna cosa al respecte, però sense caure en les recriminacions morals ni en els retrets i que ningú es senti directament al·ludit; simplement, vol deixar clar el suport i acompanyament a la seva amiga i fer veure als companys que seguir aquest joc de rumors i “saps que m’han dit” que s’ha instal·lat entre els mestres, l’únic que s’aconsegueix és fer mal a una bona companya
Puja, ja després de dinar, fins a dalt del cim de la Muntanya dels Set Vents. El dia és ennuvolat i fa fresca, ha arribat ja la tardor, i el passeig, per mig de la marina i el bosc d’ullastres, a aquesta època de l’any, és tota una delícia pels sentits. L’olor a terra banyada, els verds foscos i vius de la vegetació generosament regada amb les darreres pluges, i el cant dels ocells i altres sorolls del bosc que l’acompanyen en el seu caminar, li van asserenant l’ànim. Estranyament, avui és un dia encalmat, no bufa cap vent, poques vegades recorda na Maria haver pujat la Muntanya dels Set Vents sense ser acaronada per algun vent, ja sigui una suau brisa de gregal o una forta tramuntanada. Poc abans d’arribar al cim, na Maria ja ha recobrat la tranquil·litat d’esperit i ja sap que farà. Vol escriure una història al respecte. Ha llegit, no fa massa, un llibre de filosofia sobre Sòcrates i el seu mètode maièutic basat en les preguntes iròniques i contradictòries per fer sortir la bondat i la saviesa de les persones
Asseguda en el vell tronc del gran pi partit en una nit de forta tempesta, ja fa molts hiverns, i sota la protecció del que queda de les muralles del vell castell mig derruït, on sempre ha trobat na Maria la inspiració i la creativitat pels seus contes i les seves històries, comença a escriure en el seu ordinador portàtil:

“Es diu, es conta i comenten que un dia, allà per l’any 430 abans de Crist, en Sòcrates es trobava a l’àgora d’Atenes quan un dels presents en les seves xerrades es va aixecar i li va dir:
- Escolta, savi Sòcrates, saps que m’han dit de Plató, el teu gran amic i deixeble, a qui tu tant defenses i a qui tant t’estimes?
Sòcrates, fidel a la seva manera de ser i d’actuar i al mètode socràtic de recerca de la bondat i de la saviesa, li va contestar:
- Abans d’escoltar això que tant d’interès tens a explicar-me, vull fer-te una petita prova, l’anomeno el “Triple Filtre”. Si en passes sols un d’ells, jo mateix faré que allò que tu em diguis del meu amic sigui conegut per tot Atenes. El primer filtre és el de la veritat. Estàs absolutament segur de que tot el que em vols dir, és veritat? És a dir, posaries la teva vida en joc com a prova de la veritat del que em vols dir?
- No, realment no – va dir l’home – solament ho he sentit comentar a uns coneguts, i semblaven que sabien de què parlaven. Ara, jo no puc, sincerament, saber si és absolutament cert o no tot allò que he sentit
- Així, no pots assegurar la veracitat del que em vols explicar. Ara, vull aplicar el segon filtre, si no tens inconvenient – seguí en Sòcrates – Digues, el que vols dir-me del meu amic, és alguna cosa bona i positiva per a ell?
- Uf, no, realment, no ho és. Tot el contrari
- Així, vols dir-me alguna cosa de la qual no saps del tot si és certa, i que a més és negativa i dolenta pel meu amic. Fins i tot encara podria voler escoltar-la si passés el tercer filtre, el de la seva utilitat. Em servirà d’alguna cosa o em donarà algun benestar saber el que vols dir-me del meu amic?
- Doncs... bé... la veritat... crec que no...
- A veure – va concloure Sòcrates – vols dir-me alguna cosa referent a un gran amic i deixeble meu, de la qual no saps del cert si és veritat o no, que li és negativa i perjudicial per a ell, i a més, que no em servirà de res o no em reportarà cap benefici. Ja...- I TU TROBES QUE, AIXÍ I TOT, VULL ESCOLTAR EL QUE VOLS DIR-ME???“


MISSATGE DEL CONTE: Quan parlis d’algú que no està present, posa’t en el seu lloc. T’agradaria que algú parlés coses de tu que ni estan contrastades ni tu pots aclarir-les? Quants malentesos i dolor causen els comentaris sobre els altres que simplement vénen de suposicions i interpretacions interessades!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada