divendres, 6 de maig de 2011

MEDITACIÓ DEL PERDÓ

(Extracte personal del llibre “MEDITACIÓ PER A PRINCIPIANTS” de Jach Kornfield)
Per afegir a les pràctiques d’atenció plena en què hem treballat amb la respiració
i el cos, amb el cor i la ment, incorporarem també dues pràctiques complementàries conegudes com les meditacions del perdó i de l’amor bondadós
El perdó és una de les arts elementals de la vida espiritual perquè, quan perdonem els altres, som capaços d’alliberar-nos del passat i començar de nou. Sense el perdó, sempre ens quedem amb el “qui va fer què a qui”, repetint el cercle una vegada i una altra
Quan vaig estar en un camp de refugiats cambodjans, després del gran holocaust a Cambodja, un dels meus mestres va aixecar un temple enmig del camp, encara que els khemers rojos l’havien advertit que no ho fes. De fet, havien dit a la gent que, si anaven al temple quan obrís, els matarien. Malgrat tot, el dia que ell tocà la campana per obrir el temple, vint-i-cinc mil persones es van agrupar a la plaça central. Mentre entonava els cants antics que havien estat part central de la seva vida espirituals fins a la revolució, la gent va començar a plorar. Quan va arribar el moment dels ensenyaments, tot el que va fer va ser recitar una frase en cambodjà i en sànscrit que ve dels temps de Buda: “L’odi mai no cessa amb l’odi, però per l’amor és guarit”. Aquesta gent, que tenien més raó que ningú en la història per venjar-se, que havien conegut el sofriment més intens que jo mai hagi vist, van començar a cantar amb ell. D’alguna manera, mentre tots ells cantaven, vaig poder sentir que la veritat d’allò que cantaven era fins i tot més forta que la seva aflicció. Aquesta és la possibilitat del perdó que cada ésser humà té en el seu cor
El perdó no és oblidar el que ha passat. Quan oferim perdó, també podem dir que el que va passar va estar malament i que mai no permetrem que torni a passar, que estem disposats a utilitzar la nostra vida per impedir que cap altra persona hagi de passar per aquesta experiència en el futur. Però el perdó és l’acte de no excloure ningú del nostre cor, fins i tot aquells que han actuat malament moguts per una profunda ignorància, per la confusió o pel dolor. El perdó és també el fet de deixar anar el passat i saber que, encara que allò estigués malament, la manera de continuar endavant és recomençar
És també important comprendre que la pràctica del perdó és una pràctica, i això significa que ho podem intentar cinquanta, cent o més vegades abans d’assolir un veritable sentit del perdó en el nostre cor. Alguna part del procés pot comportar ràbia i pot fer que ens rebel·lem en contra, i una altra part probablement comportarà amargor i aflicció. A vegades el que passa en aquest procés és que per primera vegada arribem a entendre plenament quanta ira carreguem encara i com de profund és el nostre dolor. I un no pot embolicar aquest dolor amb els tòpics espirituals sobre el perdó i l’amor als altres
En certa manera, perdonar vol dir simplement que escollim no carregar més l’odi dins nostre, perquè ens hem adonat que ens enverina. Hi ha una història sobre un expresoner de guerra americà que, molts anys desprès de la guerra del Vietnam, es va trobar amb un altre expresoner de guerra. Un li preguntà a l’altre: “Has perdonat ja els que et van capturar?” L’altre va respondre: “No, no ho faré mai”. El primer se’l mirà i li va dir: “Bé, llavors encara et tenen capturat, oi?” És important adonar-se que l’extensió del perdó afecta més poderosament la persona que l’ofereix
Al principi, algunes persones troben que oferir perdó és artificial o poc natural. Està bé, si aquesta és la manera com ho viuen alguns. Podem simplement fer la meditació i estar receptius a tot el que passi. Podem experimentar els sentiments oposats a la compassió, com l’odi, la frustració o el buit. Si aquesta és la nostra experiència, hem de sostenir aquests sentiments amb amor
Hi ha una part de nosaltres que vol estimar, que vol estar segur, que vol tractar els altres i un mateix amb respecte. Tot sovint aquesta part està enterrada sota capes de por, antigues ferides, brots de cinisme i molt de dolor, que hem utilitzat per protegir-nos de la ferida que ens han infligit
Així doncs, una vegada més posat còmode, tanca suaument els ulls i torna a la respiració. Deixa que l’atenció sigui prou fina i delicada per sentir el mínim moviment que faci la respiració. Abans, demana perdó per haver fet mal o per haver ferit a qui sigui amb el pensament, la paraula o l’acció, conscientment o inconscient. Tots ho hem fet. Tots nosaltres hem actuat alguna vegada moguts pel dolor o la por. Deixa que aquests casos en què hem fet mal als altres et vinguin a la ment i al cor, i demana perdó
A continuació, demana perdó per la manera com t’has fet mal i t’has ferit a tu mateix mogut per la por, el dolor, la ignorància, la negligència i la mala fe. Deixa que les imatges de totes les maneres com t’has fet mal o ferit vinguin a la teva consciència i demana perdó
Finalment, deixa que les ferides i les afliccions que has patit en mans dels altres vinguin a la teva consciència. Adona’t que els altres t’han fet mal o t’han ferit a causa de la seva por, el seu dolor i la seva confusió. Sent les parts del cor on tens ressentiment i toca-les amb amabilitat i perdó, i mira si és el moment de deixar-lo anar. Llavors, des del moment present, estén el perdó a tots aquells que t’han fet mal o ferit – conscientment o inconscient – amb el pensament, la paraula o l’acció


MISSATGE DEL CONTE: Perdó, perdó, perdó... no hi ha una paraula amb un significat més profund i amb una aplicació pràctica en el nostre dia a dia més difícil de fer amb sinceritat. I en canvi, no hi ha cap altra pràctica que ens permet assolir major felicitat i plenitud que el perdonar i perdonar-nos... i demanar perdó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada