diumenge, 15 de maig de 2011

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Na Maria ja porta tres cerveses. Demà matí torna a la seva illa, i vol aprofitar la darrera nit a la ciutat. I nota aquella desinhibició de pensament i rapidesa mental, suau i molt agradable, que li va venint des de dins de tot.
Mira amb més desvergonyiment la gent que l’envolta, les parelles que seuen en les taules veïnes,
la gent que va passant, va imaginant que han fet, qui són, intenta endevinar si són feliços o si algú els espera, si han fet l’amor la nit anterior, si encara creuen en somnis i tenen esperances, busca els seus ulls per llegir-los l’ànima. La majoria sembla que li defugin la mirada, aparten els ulls, es tanquen, se senten incòmodes davant la mirada insolent, penetrant d’una estranya. Altres, simplement, no la veuen, capficats en el seu caminar. Sent molta infelicitat en els seus cors, amargor, tristor, claudicació, resignació al seu dia a dia, encara que estigui ple de coses inútils. Fins i tot, en les parelles de mitjana edat i persones que estan de viatge turístic a la capital del Mediterrani, amb una aparença externa de passar-s’ho bé, de tenir l’obligació de divertir-se, ja que estan de vacances
Els grups d’adolescents en viatge de fi de curs i les parelles joves en viatge de “nuvis”, estan plens, constata na Maria, d’esperances i il·lusions pel seu futur i pel seu present
Això l’entristeix. Veu molt clarament com la majoria de les persones ens anem omplin poc a poc de por i ens anem limitant, anem deixant tots aquests somnis de joventut per un realisme en el dia a dia, com anem acceptant les imposicions socials sobre el que hem de fer i el que està bé i és més convenient. Les decepcions, els projectes fracassats, els somnis trencats. Les obligacions que ens autoimposem i que, en el fons, no són més que una excusa ideal per arraconar i deixar ben guardats a la capsa “de projectes per a més endavant” els somnis i les il·lusions. Constata com descarreguem en els altres, en les circumstàncies que ens envolten, en la mala sort, en el que sigui, la responsabilitat sobre la nostra felicitat i acceptem la nostra covardia. I ens omplim d’aquesta mirada buida i absurda, plena de desesperança en el present i en el futur que na Maria veu en la majoria de la gent que passeja amunt i avall per davant de la seva tauleta del Zurich
Li ve a la memòria el missatge final que els professors els hi han donat a l’acabar fa unes hores el curs sobre Intel·ligència Emocional, que ha vingut a fer a Barcelona. És la constatació de com som d’ignorants i analfabets en aquesta temàtica, les Emocions, tan bàsica si volem viure plens i feliços, i de com la majoria de les persones, si ens deixem anar i ens fem preguntes, tenim dins nostre l’impuls i desig de despertar del nostra ensopiment vital . Se’l treu de la bossa i comença a llegir-lo una vegada més:

“Ja hem arribar a l'acabament d'aquest curs!
Finalment gairebé tots heu fet "més o menys" a temps les vostres últimes tasques, cosa que us agraïm i us felicitem en el vostre esforç final
Com a "profes" no ens queda gaire més a dir... Molts/es de vosaltres heu escrit paraules precioses i molt sàvies en les vostres tasques, i voldríem compartir algunes d'elles amb tots i totes de manera anònima, així que amb les vostres pròpies reflexions acabarem. Us desitgem a tots i a totes una vida plena d'emocions, i com no, que seguiu aprenent a ser "emocionalment intel·ligents":
- “...sigui quin sigui el camí elegit la resposta és la mateixa: és un mateix que té les respostes, no hi ha cap camí fàcil o difícil sinó obstacles que hem de saber com afrontar-los i aprendre dels errors per no torna a cometre’ls”
- “No buscar en el exterior las respuestas a lo que nos pasa sino en nosotros mismos.”
- “comprendemos los puntos de vista de los otros, las condiciones que llevan a mantener las suyas, la actitud y tomar las suyas decisiones, estaremos mucho mas cerca de poder modificar o encontrar nuevas soluciones a situaciones que se presentan como a estresantes.”
- “Un campesino, sin mucho estudio pero con mucha sabiduría me dijo un día cuando yo le decía que tenía problemas con alguien:-Señora, cuando usted entienda a esa persona, los problemas empiezan a resolverse. Trate de entenderla, aunque no esté de acuerdo y verá."”
- “he tomado conciencia que aprender a vivir es aprender a observar, analizar y utilizar el saber que vamos acumulando con el paso del tiempo.”
-“ Al principi vaig dubtar de que fos possible, però ho és i va ser entretingut i molt divertit. Una dinàmica de grup que ens va apropar una mica més als nostres companys. Una llàstima que ara ja s’acabés el curs...!”
- “salir ileso de situaciones dependía de la unión y el apoyo de todos”
- “Fue un juego muy motivado, divertido y relajado, por curioso nos descubrimos, desde la vista, el oído, el gusto, contactos al cuerpo hasta el olor!!! QUE EMOCIÓN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!”
- “...sentí que buscábamos la solución del conflicto para desenredar la madeja de manos y trabas con paciencia, respeto, teniendo en cuenta al otro. Así debería desenvolverse el mundo de las personas en convivencia, pero somos tan diversos, tan conflictuados desde la infancia que cuesta y mucho.”
-"La clave estaba en el trabajo de equipo. Cuando todos nos dimos cuenta de que necesitábamos cooperar, para lograr el éxito. El conocimiento del grupo al momento del taller, era mayor que el primer día. Así que se potenció el éxito a través de: ComPARtir, cooperar y comunicar. Si duda; éstas fueron claves"
- "Si desarrollamos la capacidad de ver a la unidad de todas las cosas dentro de la diversidad, estaremos desarrollando la capacidad mas elevada para relacionarnos con el mundo"
- “Desafortunadamente no nos han enseñado esta clase de habilidades y afortunadamente siempre estamos a tiempo de aprenderlas y de utilizarlas en nuestra vida”
-“ UFF!! Ya solo con eso… te das cuenta de cuanto trabajo tenemos si queremos ser mejor personas y crecer interiormente. Que fácil es perderte y olvidar tu posición.”
- “Creo que el curso me aportó muchas herramientas para mejorar mis relaciones sociales, para ello la clave está en conocerme y aceptarme a mí misma” (…) “a partir de ahora, con el material del curso, queda mucho por hacer y aprender, es un gran trabajo, un largo proceso pero creo que en eso consiste la vida, en intentar buscar las claves de la felicidad porque cada persona tiene las suyas propias…”
- “En conclusió, aquest curs ens ha encantat a la majoria dels assistents i crec que ens ha estat molt útil per veure que el món de les emocions no és tan simple com sembla i aprendre a gestionar-les un poc millor”
- “Mi frase…mirad como impone: ¿QUE HARIAS SI NO TUVIERAS MIEDO? “
GRÀCIES!!!!! UNA FORTA ABRAÇADA A TOT@S!!!!”


MISSATGE DEL CONTE: Ningú ens ensenya, no ni ha cap assignatura d’Intel·ligència Emocional a l’escola i en canvi, en el coneixement de les nostres emocions, de les dels altres i el saber gestionar-les de manera intel·ligent està la clau de la felicitat i de no deixar-se endur per la por. Intenta respondre: Quants cops t’has deixat emportar per la por? Quantes vegades no has fet el que realment volies per por?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada