dimarts, 17 de maig de 2011

HISTÒRIA DEL CENTPEUS

Agafen el camí llarg, tal com fa sempre na Maria quan té davant una situació que la commou i desconcerta i necessita temps per a buidar-se de sorolls i poder sentir. Na Marta, antiga companya d’escola, la va
trucar fa uns dies amb una consulta nova i estranya, i això que ja n’ha tingut moltes i ben diferents. Fins i tot, si no fos pel dolor que li ha transmès, sembla que és una consulta irònica i sense sentit. Na Marta li ha explicat, entre plors, que no pot entendre què li passa. Quan millor li van les coses pitjor es sent, més capficada està en trobar el perquè, quins motius foscos i amagats hi ha perquè ara, després de tants anys de patiments, tot li rutlli millor que mai. Té por, molta por, de que de cop i volta, tot això es trenqui i desperti com d’un somni, i torni a estar tan malament com abans. Realment, està obsessionada en saber el perquè d’aquests canvis i què o qui ho ha motivat. I això no fa més que donar-li preocupacions i no la deixa gaudir de tot allò tan bo que ara troba en el seu camí
Com sempre sol fer, na Maria l’ha convidada a pujar a la Muntanya dels Set Vents. Aquest és un lloc molt especial, màgic, misteriós i ple d’energia. Asseguda en el tronc del vell arbre, partit en una nit de forta tempesta i furioses ventades, ja fa molts i molts anys, sota la protecció de les ruïnes del vell castell, es connecta amb l’energia femenina de l’Ànima del Univers i troba la inspiració per a ajudar la gent amiga i de bon cor a trobar un poc de llum en els seus problemes
El seu pare, com regal del seu dotzè aniversari, la va acompanyar per primera vegada fins el cim de la Muntanya i allà li va explicar la llegenda de la seva família i la manera de fer servir els dons que na Maria ha rebut de les seves avantpassades. Sense saber com, l’esperit del seu pare se li fa present quan s’asseu en el tronc del vell pi i fins i tot, sembla que pot parlar-li i demanar-li consell
Aquesta vegada sent que en necessita més que mai i mentre observa com les canyes de bambú, flexibles però fortes, aguanten el vent que bufa, li ve al cap l’historia del centpeus i la formiga
- Gràcies, pare – es diu en veu alta na Maria – aquest conte està fet a mida per na Marta
I així l’hi conta:

“Es diu, es conta i comenten, amiga Marta, que hi havia una vegada un centpeus molt actiu, treballador i feiner, tot el dia estava amunt i avall, sempre enfeinat en una cosa o una altra, o ajudant els seus veïns i amics. Era, com pots imaginar, molt estimat i reconegut a la seva comunitat, i ell es sentia feliç i agraït, a gust amb la seva manera de viure, sense massa complicacions i acceptant les coses tal com li venien. Una de les veïnes que tenia més a prop i a qui estimava més, era la formiga, ja que amb ella era molt agradable fer petar la xerrada sobretot els capvespres quan ja acabada la feina del dia, anaven a passejar pel bosc. La formiga era, com pots suposar, ordenada i metòdica, ho tenia tot en el seu lloc i sempre estava observant el seu voltant i mirant d’entendre el perquè de tot plegat. L’amic centpeus sovint li deia que això no podia portar res de bo, i era molt millor agafar les coses com venien. Fins que un dia, va passar el que ningú s’esperava
Resulta que la formiga des de feia uns dies estava com més capficada i el centpeus veia que era observat amb curiositat per la seva amiga. Un vespre, poc abans de tornar del passeig finalment li va preguntar:
- Amiga formiga, a veure, digues, últimament no fas més que mirar i remirar allò que faig sobretot quan anem a caminar. Com és?
- Ai, amic centpeus, - contestà la formiga - no volia dir-t’ho per a no preocupar-te, però hi ha una cosa de tu que no puc entendre, i mira que ho observo i ho miro ben en detall
- A veure, digues, igual t’ho puc aclarir, si es refereix a mi
- Doncs he observat una cosa ben curiosa – seguí la formiga – uns dies comences a caminar amb el peu dret, i uns altres, amb l’esquerra
- Vols dir? – digué estranyat el centpeus
- Tant segur com que estem aquí ara mateix. Ho he observat durant dues setmanes i no hi ha dubte. Uns dies comences amb l’esquerra, i uns altres amb el dret. He intentat saber el perquè, i no aconsegueixo veure el motiu
- Ben estrany és això – va dir el centpeus capficant-se – ben estrany..... i no m’havia fixat gens ni mica. I quina causa deu haver, quins motius amagats hi ha per avançar un o l’altre peu...
I amb aquests raonaments, van marxar cadascú cap a la seva casa
La nit va ser llarga pel centpeus.... no pogué dormir pràcticament res, mirant tota l’estona quina cama avançava primer per caminar, i observant preocupat que no trobava el perquè
A partir d’aquell dia, el centpeus va deixar de ser el que era, i sols feia que mirar-se els seus peus, estudiant totes les possibilitats que hi havia per saber quin era el motiu o la finalitat per la qual caminava unes vegades avançant primer el peu dret i altres, l’esquerra”


MISSATGE DEL CONTE: És important saber per què van bé les coses que funcionen i ens donen benestar i fins quan? O és millor viure-les tal com són i si se’ns presenten, gaudir d’elles amb acceptació i plenitud? La por per un demà incert no ens deixarà gaudir d’un avui esplendorós. Hi ha ocasions que buscant el perquè, ens perdem el com i el què i amb qui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada