diumenge, 29 de maig de 2011

EL REPARTIDOR DE LLET

Na Maria es creua al mig del poble de bon matí amb un gran amic, en Jordi, amb qui comparteix la seva gran afició, els contes. S’intercanvien els darrers contes que han fet, han trobat o els hi han arribat,
ja sigui buscant-los per Internet, a través del correu electrònic o llegint llibres... sempre hi ha qualcun de nou. Sembla que és una font inesgotable de saviesa i de creativitat, el món dels contes i de les metàfores. Molts cops, han trobat varies versions de la mateixa història, amb ambients i personatges diferents i que donen missatges i contenen una saviesa també diferent, amb matisos. I passen moltes bones estones llegint-los plegats, comentant-los i fins i tot, refent-los, actualitzant-los i adaptant-los a la realitat present
Això és, en el fons, el que més la motiva d’aquest món. Que mai s’acaba, que la major part de les històries són creacions de persones anònimes, que a través del temps i per l’espai, abans oralment, després per escrit i ara pels mitjans informàtics van circulant i passant d’uns a altres, modificant-se i adaptant-se i que sempre es poden aplicar al dia a dia, ja sigui a ella mateixa o per a alguna persona que ho necessita o li demana consell
El veu enfadat i malhumorat, cosa estranya en ell, manco els moments puntuals en què alguna cosa el treu de polleguera i que generalment li duren poc
- Què tens, Jordi, que estàs tant capficat que ni m’has vist – l’aborda na Maria, al creuar-se’l al carrer
- Ep, hola, perdona, ni t’havia vist – contesta en Jordi
- Sí, m’ho ha semblat. Et veig molt emprenyat i capficat. Alguna cosa greu?
- No, en el fons, no és res més que m’indigna que pugui haver persones tan pocavergonyes
- M’ho vols explicar? Igual així et calmes un poc i trobem una bona manera d’abordar-lo
- Mira, per fer-t’ho curt i ràpid. El propietari de la casa on vivia fins fa uns dies, em reté uns documents personals que em vaig deixar, amb l’excusa de que li falten dues coses, dos trastos vells i tronats, i ara no me’ls vol donar si no se’ls torno o se’ls pago. I això que ja varem liquidar el contracte i vaig acceptar pagar-li una generosa indemnització per tot el que deia faltava per evitar conflictes..... I ja veus, ara em diu que no me’ls torna si no se les pago. Serà miserable!!
- I aquest documents, són importants?
- Bé, sempre puc demanar una còpia. No és tant el document com aquestes conductes tan egoistes i apegades a les coses materials, per uns trastos que en el fons segur s’ho van deixar els anteriors llogaters
- Idò, Jordi, deixa-ho córrer i que això no t’amargui el dia. Tu decideixes quina importància dónes a la gent i a les seves conductes. I segur aquest home no s’ho val, el mal humor que portes i que et pot malbaratar el dia. I ja saps, el dia més maco, sempre és avui, ja que sols és aquest el que tenim de ben cert per gaudir. L’ahir ja va passar, i el demà, no és del tot segur que el arribem a veure
- Sí, tens raó, Maria. Val més que ho vegi així com tu dius. En el fons, si ho hagués perdut, seria el mateix. I aquest pobre home no pot gaudir de la vida, tan apegat com està a les coses materials
- Mira, Jordi, si vols, et puc explicar un conte que he llegit fa uns dies i que li ve que ni pintat per a aquest home
- Doncs s’ho dedicarem a ell, al pobre Maties

“Es diu, es conta i comenten que fa ja un temps hi havia un repartidor de llet que anava pels carrers amb el seu carro tirat per un pobre cavall, flac i vell. El lleter era avar, egoista i un poc estúpid
Un dia al mes, carregava el seu carro amb l’alfals necessari per donar de menjar al seu cavall durant tot el mes, i aquest era el pitjor dia per a ell. Sempre renegava del que havia de pagar i sempre estava calculant tots els diners que s’estalviaria si el cavall no mengés tant
Un dia, un veí seu li va explicar que el metge del poble li havia aconsellat que si volia deixar de fumar la millor manera era fer-ho poc a poc, fumant cada dia un cigarret menys, i així el cos s’anava acostumant i al final, ja no ho trobaria tant a faltar
I va pensar que aquesta seria una idea excel·lent a aplicar al seu negoci i així augmentar els beneficis del repartiment de la llet. Va decidir donar cada dia 10 grams menys d’alfals al seu cavall, fins que s’acostumés a viure sense menjar. I així ho va fer, cada dia, donava 10 grams menys al cavall. Va calcular que en tres mesos màxim, l’animal seria el perfecte company de treball, sense cap cost econòmic per a ell
Després d’un temps, es van sentir pels carrers del poble els renecs del lleter que feia el recorregut tirant ell mateix del carro
- I el cavall? – li van preguntar els seus clients
- Un estúpid!! – va bramar l’home – jo que l’estava ensenyant a viure sense menjar i ara que estava a punt d’aprendre, s’ha mort el desagraït!!”


MISSATGE DEL CONTE: A vegades, ens pensem que som els més llestos. I l’egoisme i una visió miserable de la vida ens porta a fer comportaments i deduccions ben estúpides, evidents per a tots manco per nosaltres mateixos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada