divendres, 13 de maig de 2011

CAMIÓ D'ESCOMBRARIES

Na Maria agafa el taxi, desprès de fer cua davant de la sortida de la terminal B de l’aeroport de Barcelona. El vol ha estat bo, tranquil, curt, fins i tot, avorrit i rutinari i na Maria ha aprofitat per tancar els ulls

i endormiscar-se. El bot que ha fet l’avió al tocar terra l’ha tret del seu capficament, centrat en el motiu del seu viatge
Dóna la direcció de l’hotel on té reservada una habitació, en el centre de la ciutat, a una cantonada de la Plaça Catalunya. Ja que està en una gran metròpoli, vol enfonsar-se en el bullici de la vida ciutadana, del soroll urbà. És com una teràpia de xoc. Passar de la tranquil·litat de l’illa al ritme infernal de les Rambles i del centre de la gran Barcelona. Així, va pensant na Maria, puc gaudir i apreciar molt més allò que tinc, i fins i tot, puc saciar-me en uns pocs dies del que trobo a faltar algunes vegades per la monotonia del ritme pausat i melangiós en la meva vida diària
Mentre es deixa dur pel taxista i està endinsada en aquests pensaments, veu com un cotxe surt de sobte d’on estava aparcat, creuant-se davant del seu. El taxista, ràpid i amb els reflexos ben desperts, aconsegueix frenar en sec el cotxe, que derrapa i queda sols a pocs centímetres d’encastar-se a la mitgera de la carretera
Na Maria queda sense parla de l’ensurt. Durant uns segons, eterns, tot ha quedat en silenci, aturat, quiet. Quan el taxista intenta calmar-la i s’interessa per com està, de sobte se senten els crits i insults del conductor de l’altre cotxe, que també ha frenat davant d’ells. Derrapa les rodes de darrera i marxa com un esperitat. Està totalment desconcertada i atònita. I encara més quan veu com el taxista amb un somriure d’orella a orella, enlloc de contestar al idiota que ha fet la maniobra quasi suïcida i a sobre els insulta, treu la ma per la finestra i de manera molt afectuosa i amable i a la vegada irònica el saluda com si fos un amic de tota la vida
Na Maria reacciona, i furiosa per l’ensurt i el perill que ha sentit molt endins, i rabiosa fins i tot amb si mateixa per haver marxat de la seva illa tan tranquil·la i segura, comença a recriminar al taxista que sigui tant benèvol i indulgent
- El que hauria de fer vostè és contestar-li com es mereix aquest desgraciat!! – li diu un poc fora de si na Maria – ha estat a punt d’enviar-nos a l’hospital, o fins i tot, de matar-nos. Cridem als mossos i que el detinguin !!!
- Tranquil·la, senyoreta – li contesta el taxista – No s’ho val, perdre el bon humor i amargar un dia tan ple d’oportunitats i coses per a agrair per un del que jo anomeno “Camions d’Escombraries”. Si estigués tot el dia conduint per aquesta ciutat, segur que aprendria a com conviure amb ells sense perdre el bon humor o acabaria ben amargada
- A veure, que vol dir això dels Camions d’Escombraries? – pregunta na Maria encuriosida i ja calmada del seu enuig. La seva innata intuïció ha detectat en aquest senzill taxista aquella saviesa natural que tant atrau a na Maria i que molts cops troba en les persones més insospitades
- Veu aquell camió d’escombraries? Està ple de tot tipus de deixalles. Doncs hi ha persones en el món que estan plens d’escombraries, frustracions, ràbia, decepcions i mala llet. La van acumulant durant tot el dia, fins que arriba a un punt que no poden més i busquen algú a qui poder passar-se-la. Si vostè els hi deixa, segur li buidaran a sobre totes les seves escombraries, amb les seves frustracions, ràbies i impotències. I vostè les portarà a sobre seu, sense haver-les demanat, fins que pugui buidar-les a una altre persona. I realment jo no ho vull per a res, tot això. Quan em trobo amb algú que em vol passar tota la seva negativitat, i li asseguro que en aquesta ciutat hi ha molta gent ben carregada de merda, simplement els saludo, els hi desitjo tot el bé del món i segueixo el meu camí. Li aconsello que ho intenti, i encara que a vegades costi, un cop agafi pràctica fins i tot és divertit, veure la cara que els hi queda quan veuen que no poden descarregar les seves escombraries damunt meu i han de seguir carregant amb ella
Na Maria es queda reflexionant una estona. Troba que és un molt bon consell i pensa seguir-lo sempre. I conclou que ha trobat, altre cop, una persona amb una saviesa apresa en el dia a dia, amb un esperit positiu i constructiu. Saviesa que sols trobem quan estem oberts a rebre-la i amb la humilitat necessària per a reconèixer que qualsevol persona pot ser un gran savi, tal vegada, la que menys sospitem


MISSATGE DEL CONTE: Sols hi ha un dia segur que tenim per viure, el dia d’avui, i ningú sap fins i tot si l’acabarà. Per tant, no deixis que ningú te’l faci malbé amb les seves misèries. Tu pots allunyar-te emocionalment de tot allò i tots aquells que no et portin benestar i satisfacció. No deixis que els “camions de les escombraries” que t’envolten buiden la seva carga damunt teu!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada