dilluns, 25 d’abril de 2011

TASSA PLENA

Aviat van començar les excursions amb el seu pare a la Muntanya dels Set Vents. Quan està a l’illa entre viatge i viatge ves a saber on i per què, la Maria intueix que el diumenge faran una de les pujades a la Muntanya Màgica de la seva família, La Muntanya dels Set
Vents
Recorda com si fos avui mateix, l’excursió i el conte del primer diumenge desprès del seu dotzè aniversari, dies abans de que el seu pare partís de viatge
La pujada quasi sempre és pel camí més llarg, el de Tramuntana, i quan el vent bufa, es fa notar amb més força. Na Maria veu com el seu pare
estima i prefereix sempre afrontar les dificultats i les molèsties abans que facilitar la pujada pel camí més curt i més planer. Diu que així, amb l’esforç, el cos es cansa, i afavoreix que la ment es buidi del soroll de problemes i temes del dia a dia i sense importància real i vital, i l’ànima s’obre amb més facilitat per captar i connectar-se a la màgia i la passió de la vida que
ens envolta. I, assegura el seu pare, això és molt important quan pugis a la Muntanya, ja sigui sola o acompanyada amb algú proper i estimat. Sempre buidar-se de coses nímies per a deixar lloc a nous aprenentatges i crear el silenci intern per a sentir la força i l’ànima de l’Univers de la que tots formen part. El primer conte que el seu pare li va explicar, aquell primer diumenge, va ser sobre això mateix. Li va dir:
- Maria, això que fem avui, i que repetirem durant un temps tu i jo cada diumenge que estiguem junts, no és simplement una excursió. Ja et vaig explicar que aquesta muntanya és sobretot màgica, plena de vida, plena de la passió dels homes i les dones que ja fa molts i molts anys, hi van viure i van ser morts en aquest castell, dins de la mesquita, orant al seu Déu que no és més que una de les infinites cares que té el Déu de tots, i que no és més que l’Ànima del Univers. En aquell moment de dolor i odi infinits, va quedar obert allà mateix un punt de connexió amb la seva energia que sols dones amb un do molt especial poden captar, el Do de la Metàfora. Aquí és on totes les Maries de la nostra nissaga han engendrat del seu interior, en un part immaculat, el do de poder utilitzar la força de la metàfora, del conte, les històries de l’Ànima de l’Univers que es manifesta en mil i un relats, en totes les cultures i civilitzacions, des de les més antigues a les més modernes i actuals. Tu ets dipositària d’aquest do i jo solament sóc el catalitzador, la llevadora, el mestre; la meva missió és cultivar-lo i despertar-lo en tu, i deixar que tu mateixa, quan et sentis segura i sàvia, l’utilitzis, esper que per a fer i difondre el bé i ajudar a mitigar el dolor del món. Sols quan les persones, una a una, individualment, vulguin fer el bé per sobre del mal, la humanitat tindrà una oportunitat de futur. I el primer de tot que has d’aprendre per a poder deixar anar el teu do, és recuperar el silenci interior i saber buidar-te de coses i preocupacions poc importants, no essencials, que no ens deixen sentir-nos i sentir a l’altre, ni ens deixen omplir-nos de la màgia que ens envolta
En aquests moments, quan el seu pare parla, Maria resta en silenci, com fora de si mateixa, connectada a una força exterior que poc a poc va reconeixent com molt seva i molt antiga, atenta i concentrada en les seves paraules, en la història. Moltes vegades, poc conscient del seu significat concret, i sobretot deixant-se anar i omplint-se d’elles
- Aquí – segueix el seu pare - asseguts damunt d’aquest tronc del vell pi partit en una nit de forta tempesta, on s’ajunten i es fa evident la força de la energia de la natura viva que el va fer créixer i fer-se fort i alt, i la força de la energia de la natura en moviment, que el va fer caure amb el vent, el llamp i la pluja, t’explicaré la primera història, on veuràs la importància que té saber buidar-nos

“Es diu, es conta i comenten que en certa ocasió, un home de gran erudició ple de coneixements i també molt cregut i ple de supèrbia va anar a visitar un ancià molt vell, considerat com el savi més gran viu al qual, en el fons, li tenia més enveja que admiració
Anava amb la intenció de declarar-se admirador sincer i deixeble seu, aconseguir que l’admetés com aprenent i volia esbrinar si realment era tan savi. En cas de que així fos, estava segur que no li costaria gens ni mica enganyar-lo i adquirir tot el que aquest pobre vell podria saber que ell no sabés ja. En cas que la fama d’aquest home fos infundada, estava decidit a desemmascarar-lo i així, engrandir la seva pròpia
Quan el va tenir al seu davant, li va manifestar les seves pretensions aparents d’aprendre amb la major humilitat que la seva hipocresia era capaç de representar però així i tot, no va poder evitar el deixar constància de la seva condició d’erudit, opinant i sentenciant sobre qualsevol tema a la menor ocasió que se li presentava. En un moment de la visita, el savi el va convidar a prendre una tassa de te. L’erudit va acceptar, aprofitant per fer un breu discurs sobre els beneficis del te, les seves distintes classes, mètodes de cultiu i producció, alabant sense mesura quan de bo i savi era que l’ancià tingués aquesta sabia costum. Quan la tetera va arribar a la taula, el savi va començar a servir el te sobre la tassa del seu convidat. Al poc, la tassa va començar a regalimar, però el savi continuava omplint-la impassiblement, caient tot el líquid pel terra
- Què fas, bon home? –va cridar, sorprès, l’erudit- No veus que la tassa ja està plena?
- Et mostro la teva situació –va contestar el savi- Per molt que intentis dissimular i enganyar-me, tu, igual que la tassa, estàs ja ple de les teves pròpies creences i opinions, a les quals mai renunciaràs ni donaràs crèdit a qualsevol cosa nova que jo fos capaç de mostrar-te. De què serviria que jo tractés d’ensenyar-te res de nou o diferent si ja estàs ple de tu mateix?


MISSATGE DEL CONTE: obre i buida la teva ment per poder aprendre i adaptar-te a les noves situacions que la vida et presenta. Sols amb la ment lleugera i buida podràs connectar-te amb el cor dels altres i llegir l’ànima del Univers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada