dimarts, 26 d’abril de 2011

LA TARONJA


Maria està despertant a la adolescència..... allà on abans quasi tot estava regit per l’harmonia i era bastant previsible, com correspon a la infantesa, ara na Maria es troba plena d’incoherències i d’inestabilitat. El mateix gest, les mateixes paraules poden donar respostes i interpretacions totalment
oposades. I encara que el seu pare sap la importància d’aquesta etapa del creixement de la seva filla i de viure-ho amb naturalitat, tant per part de na Maria com per part d’ell mateix, es necessari un temps d’adaptació i de acceptació
Na Maria entra en un ràpid procés de socialització, passa de l’escola primària, sempre més protegida i controlada, a l’institut, on tot és més gran, més lliure i al mateix temps, més descontrolat. Els professors són molts i les classes, més nombroses i els alumnes, molt més autònoms i lliures, i al mateix temps, molt més responsables dels seus resultats. I veu na Maria una gran immaduresa en molts dels seus companys, i una falta d’implicació en alguns pares
Maria comença a tenir un grup estable d’amigues, algunes que conserva de quan anava a primària, altres són noves. I el seu pare nota com són de difícils aquestes primeres relacions socials on l’amistat i la competitivitat, en estat extrem, estan tan presents. Són anys on el conflicte entre iguals, entre amics, i també amb altres persones de referència, com professors, pares, germans estan molt present i generen molt de dolor. Sobretot, si ens deixem endur per moments de ràbia i de por, i també si deixem que el cor s’ompli de desconfiança i de dubtes i no tenim, en aquests moments, la boca callada
Per això, prepara un conte sobre un aspecte fonamental en les relacions entre les persones. Una recepta màgica, bàsica i essencial per prevenir conflictes i, un cop apareixen, saber abordar-los de manera sàvia i intel·ligent. Molt senzill de dir i escriure: és saber utilitzar la comunicació assertiva, activa i empàtica. I ben aviat que ho oblidem, en el nostre dia a dia amb les persones que més estimem!!
Aquests són els pensaments que li omplen el cap mentre va pujant, en silenci i acompanyat per la seva filla, mig malhumorada, cap al cim de la Muntanya dels Set Vent. Al seure en el vell tronc del pi vençut per les forces salvatges d’una nit de ferotge tempesta, el pare veu aparèixer en el rostre de na Maria la mateixa expressió que tant li va encisar i seduir de la seva mare. Una mirada plena de llum, de vida, de passió, d’amor
I comença el conte:

“Es diu, es conta i comenten que una vegada, dos germans, noi i noia, van entrar al mateix temps a la cuina de casa seva. Els dos buscaven, com es veurà més endavant amb un excés d’ànsia i desig vehement, idèntic objecte i els dos, al mateix temps, ho van veure damunt la taula: Una taronja
Van exclamar al uníson i els sons de les seves veus es van confondre a l’espai al ser emesos amb fraccions de segons menyspreables de diferència: “Ja ho he trobat!!”. I com sol passar en aquests casos en que una voluntat i desig es compartit amb tanta cobdícia per dos persones sobre el mateix objecte, quatre mans es van llançar, sense pensar en altres conseqüències possibles, a agafar l’objecte del seu desig
Evidentment, van passar diferents coses simultàniament quasi totes ben previsibles: Van xocar dos caps, amb les seves exclamacions de dolor i ràbia, quatre mans al mateix temps van copejar un objecte rodó i taronja que va caure a terra i va rodolar fins a prop de la porta, els dos germans van entrar en un intercanvi verbal ple de paraules malsonants i crits, insults i improperis i fins i tot, d’un dels caps va sortir un poc de sang. Això va provocar encara més una exageració en les paraules d’un dels germans, amb crits com “M’has trencat el cap, bèstia” amb la corresponent resposta per part de l’altre actor participant en aquesta desagradable història “Tens la pell molt fina per a ser tan animal, a mi sí que m’has fet mal”
Com fàcilment ja pots deduir, Maria, ni ell ni ella van intentar, en cap moment, escoltar raons i motius de l’altre i no val la pena ja seguir en la descripció de l’esmentada situació que ben bé et pots imaginar com va anar
Evidentment, la presència pacificadora i justiciera d’un adult, normalment el pare o la mare, sol donar per acabada la baralla amb unes quantes recriminacions i fins i tot, amenaces de càstigs. Però el conflicte segueix present, la taronja encara és, podríem dir, que viva i els dos pretenent de la saborosa i olorosa fruita famosa sobretot per la seva quantitat de vitamina C segueixen mantenint la seva intenció de fer-se-la seva i es creuen amb el dret de tenir-la, al manco tant com l’altre. I quan hi ha un conflicte, seria convenient trobar-li una solució, una resposta el més aviat possible
En la teoria clàssica de resolució de conflictes, hi ha quatre solucions possibles
La primera i sembla la millor de totes, és la solució intel·ligent, en la qual les dues parts es donen més o manco per satisfetes i han pogut, al manco en part, aconseguir els seus objectius total o parcialment, posant-se d’acord. Segur que diràs que en aquest cas seria repartir-se la taronja per la meitat, opció que la majoria de pares han pres en situacions semblants, i a més a més és molt millor si ha estat trobada per ells mateixos que imposada per nosaltres. Encara que cap dels dos ha aconseguit el que volia del tot, sí que cap d’ells marxa amb la sensació de fracàs o de derrota total i absoluta i tampoc, com estaràs d’acord no és una emoció massa convenient de cultivar, amb la petulància de sentir-se guanyador o de sortir-se amb la seva trepitjant a l’altre
La segona solució i podríem dir la més estúpida – i molts cops, la més habitual en molts conflictes mal portats– és aquella en la que cap de les dues parts no aconsegueix el seu objectiu i queden plens de frustracions i ràbia. Seria el cas en que el pare o la mare, per castigar-los al haver caigut en els insults i la baralla, agafa la taronja i se la queda per a ell, amb un “així aprendreu a buscar solucions i no barallar-vos” – ben absurd, val a dir, ja que aquí el que tenim és un munt de ràbia i dolor reprimit i que en situacions futures, provocarà més i majors conflictes entre ells. Aquí les dues parts del conflicte marxen amb sensació d’haver perdut i aquest segueix present transformat en un ressentiment cap a l’altre, a qui hom culpa del fracàs
La tercera i quarta solucions, són les que podríem anomenar de poder i domini. La solució malèvola, quan jo em quedo amb la taronja perquè sóc més gran, tinc més força, tinc poder emocional sobre tu o perquè depens de mi d’alguna manera – “si no em dónes la taronja, contaré als pares qui va agafar els doblers de l’àvia!!”-. O la solució incauta quan és l’altre qui es queda la taronja per motius semblants
En els dos casos, la sortida al conflicte és en fals, ja que la frustració d’una de les parts, que ha hagut d’acceptar una solució de manera forçada i sense estar d’acord, es tornarà a convertir en problemes i topades, molts cops agreujats pel ressentiment, en el futur. Desgraciat serà aquell que viu ple de greuges i els seus esforços estan destinats a canviar les relacions de poder i, amb enveja i ràbia, vol arrebatar el poder a qui l’ostenta amb viltinença i menyspreu amb la intenció de prendre venjança
I aquell que ha vist recompensat la utilització vil del poder per dominar i subvertir el transcórrer dels esdeveniments no farà més que confirmar que competir i dominar sempre és millor que cooperar. Desgraciat serà aquell que ha de viure amb por i es veu obligat a reafirmar contínuament el seu poder, abans de poder gaudir de la satisfacció de compartir i cooperar
No sembla, i segur que tu ho estàs pensant Maria, que aquest conte de la taronja tingui de moment massa sentit, a part d’unes reflexions genèriques i poc novelles – i acordaríeu amb mi, les tenim poc presents quan és un conflicte en el que estem implicats i ens explota davant els nostres nassos!! - sobre com aclarir i posar-se d’acord quan dos volen una taronja, la meitat per cadascú, com ja havíem deixat dit al parlar de la primera de les solucions, la més intel·ligent i aquella a la que tots dos haguessin arribat per si mateixos si fossin amos de les seves emocions i no elles, amos de la resposta immediata, qui no s’ha deixat endur per una gran emoció, ja sigui ràbia, ira, por, o un moment de passió i desig i després hem hagut de lamentar allò que hem fet
En aquest conte, Maria, que avui he explicat de manera tan barroca i enrevessada, així podem gaudir més d’aquest capvespre de diumenge tan solejat i tan primaveral, seguirem un poc més les actuacions dels nostres protagonistes de la història, que sense ser extraordinària, sí vol ser innovadora i original, a veure si a més d’una solució intel·ligent, podem trobar una que sigui alhora sàvia
Un cop s’ha fet la repartició de la ja finita taronja que s’ha convertit, pel poder tallant del ganivet de cuina, en dues mitges esferes regalimant suc pel terra i la taula de la cuina, un d’ells, per trencar tòpics, direm que la noia, agafa un ganivet del calaix, pela la mitja taronja que li ha tocat, tira la pell als fem i se la menja, amb evident gola engrandida i accentuada per l’esforç competitiu que ha estat menester esmerçar per a arribar a aquest resultat. Ja se sap, les coses aconseguides amb esforç, sempre són més valorades i estimades. L’altre, ara toca parlar d’ell, com la seva antiga rival i ara camarada en el gaudir de mitjà taronja, agafa un ganivet i la pela, però al contrari que l’altra, es queda amb les pellofes i tira el fruit sucós i es disposa a fer un pastis amb ratlladura de pell de taronja!!
Ja està. Ja ha sortit, com toca al final, el perquè de tot plegat, és a dir, allò que volia fer-te veure, Maria, al explicar-te amb tant de detalls una situació que no per ser habitual i comú, també pot tenir les seves ensenyances i el seu missatge sempre i quant siguem creatius i estem oberts a aprendre. La solució més sàvia, sempre ve després de primer de parlar i escoltar activament, veure realment que vol cadascú i quedar-se un amb la polpa de la taronja i l’altre amb la pell”


MISSATGE DEL CONTE: Com veieu, fins i tot, en aquest cas tan evident, la millor solució de totes estava, primer de tot, en saber utilitzar la comunicació activa, assertiva i empàtica per a saber realment quins eren els desigs de cadascuna de les parts del conflicte i com trobar la sortida més sàvia de totes, aquella en la que totes les dues parts aconsegueixen el 100 % dels seus objectius i cap d’ells es sent derrotat. Penseu, quants desacords estan perpetuats i consolidats en una falta de comunicació real de les parts?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada