dilluns, 25 d’abril de 2011

GRANOTA SORDA

El tercer conte va ser el més divertit. Maria el va escoltar amb el mateix interès i posat que els altres, però no va poder esclatar en una gran rialla quan va acabar el seu pare, imaginant-se un munt de granotes veien una carrera
de granotes

Na Maria, entusiasmada pel conte dels elefants, s’ho havia explicat a les seves millors amigues, i també va compartir amb elles allò del do, que encara que no ho tenia del tot ben aclarit, li feia molta il·lusió seguir la tradició familiar. Fins i tot, els hi va explicar la història de na Fàtima, la primera Maria de la seva nissaga. La reacció del grup d’amigues de l’escola li va fer tant mal que va anar a casa corrents i es va estar dos dies sense sortir. Finalment, un matí el seu pare
se li va acostar i li va parlar suaument
- Què Maria? Dificultats? – va començar amb veu suau i acollidora – No és fàcil ni senzill tenir un do i desenvolupar-lo. Sobretot en societats tan petites i tancades, com en una illa. No ho ha estat fàcil per cap de les Maries avantpassades teves. Durant una època terrible, van ser fins i tot cremades vives. Altres, van tenir més sort, i feien de remeieres del poble i fins i tot, eren valorades i estimades. Ara, totes elles eren granotes sordes
- No estic per bromes, pare – li va contestar dolguda na Maria – Totes les meves amigues es burlen de mi i m’han dit que m’ho invento tot, que aquestes històries teves són d’un altre temps, del temps de les bruixes com a vegades conten les avies velles
- Maria, el do és sempre el mateix. El temps i les circumstàncies canvien i es manifesta d’una altra manera. Però mentre hi hagi dolor i tristor enlloc d’amor en el cor dels homes i les dones, sempre seran necessàries històries, contes i metàfores. I persones com tu que sàpiguen quan explicar-les i a qui
- Doncs vaja, m’ha tocat a mi – respongué na Maria gens convençuda – a més, diuen que això és impossible i no serveix per a res, que a ningú li interessen ja les històries i els contes, sols als infants petits
- Mira, anem a pujar a la Muntanya dels Set Vents. Avui farem una excepció, encara que no sigui diumenge, pujarem ara. He de partir i tinc un conte molt oportú per a això que acabes de dir, i a més, és molt divertit. Crec que t’agradarà molt i et farà pensar. Quina combinació creus pot ser millor? – Va contestar el seu pare sense donar opció a replicar
I realment, tenia raó, és un conte molt divertit, i molt recordat per na Maria

“Es diu, es conta i comenten que hi havia una vegada una carrera... de granotes! Havia arribat el dia de la festa gran a l’“estany blau dels gripaus verds” i van decidir organitzar una competició nova i original per escollir la granota més eixerida
L’objectiu final era arribar al lloc més alt d’una gran muntanya, per un camí llarg i tortuós, ple de penyals i obstacles, troncs, forats, fang. Era molt relliscós . Era perillós i nou. Era difícil, fora del "normal", del que hom considerava que havien de fer, de sempre, les granotes que eren tal i com toca ser!!
Hi havia en aquell indret una gran multitud. Pràcticament tot l’estany s’havia congregat allà. Moltes granotes per a vibrar i cridar per elles. I va començar la competició
Però el públic que al principi animava, en el fons, estava convençut que simplement es tractava d’una manera divertida de passar l’estona i que, realment, era impossible aconseguir-lo i que, molt millor si passats els primers moments, totes acabessin per desistir. Era una manera de justificar la covardia i la por de les granotes que no es van presentar a la carrera. I així, desprès dels primers moments d’ànims i eufòria, poc a poc van començar a dir i cridar cada cop més fort:
- Quina pena! Cap de les granotes ho podrà aconseguir... No ho aconseguiran...Mai s'ha fet… Les granotes no estem per pujar muntanyes i passar per tants d’obstacles… Val més ser realistes, racionals, com tothom que intentar aconseguir somnis impossibles i despenyar-nos…
Les granotes competidores que inicialment volien i creien que podrien acabar la carrera, ràpidament varen començar a dubtar, a deixar de creure en elles mateixes, a escoltar els consells i les veus de les seves veïnes i conegudes, a repensar si realment valia la pena penar tant per a no aconseguir res de segur, van perdre la fe en elles mateixes i en les seves forces, van començar a desistir. Però hi havia una que seguia i persistia i continuava pujant en busca d’aquella gran fita
La multitud continuava cridant: “Pobres! No ho aconseguiran...” “Va, ja heu fet molt d’esforç, acabem la competició” “No s’ho val, que es faci mal, que es caigui...”
Fins i tot, algunes deien: "Mireu aquella! Què fa? Vol ser més que ningú…
“Per què no es conforma com tothom?" “Però què es creu que és, una granota millor que totes nosaltres o què”
Al final, totes les granotes es varen donar per vençudes, totes menys aquella granota que seguia i seguia tranquil·la, i cada cop amb més força, més segura de si mateixa, amb més empenta, cansada i esgotada però amb tot l’ànim i la fe amb la que va començar la carrera
Poc abans del final, totes les que havien desistit, i el públic que allà estava, es miraven amb certa enveja i gelosia aquella granota que havia arribat ja al damunt de la muntanya esgotada i cansada però alhora molt contenta i feliç
Tothom volia saber com ho havia aconseguit. Llavors, una granota va anar a preguntar-li com havia fet per a arribar al cim de la torre. I van descobrir que... ERA SORDA!!!


MISSATGE DEL CONTE: Tothom t’aconsellarà i et donarà la seva opinió alguns benintencionats, altres, moguts per l’enveja i la por. Sobretot escolta i fes cas al que sents dins el teu cor, les teves decisions són responsabilitat teva, de ningú més. Sols així arribaràs on tu vulguis arribar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada