dijous, 28 d’abril de 2011

EL TRESOR ENTERRAT

Hi havia una vegada un vell piadós i solitari que es deia Izy. Durant vàries nits, l’Izy va somiar que viatjava a Praga i arribava fins a un pont sobre un riu; va somiar que a un costat del riu i sota del pont es trobava un frondós arbre. Va somiar que ell mateix cavava un pou al costat de l’arbre i que d’aquest pou treia un tresor que li portava benestar i tranquil·litat per tota la seva vida.


Al principi l’Izy no li va donar importància, però després de repetir-se el somni durant vàries setmanes, va pensar que era un missatge que li arribava del més enllà, mentre dormia. Així que, fidel a la seva intuïció, va carregar la seva mula per al llarg camí i va partir cap a Praga.

Quan va arribar, després de sis dies de marxa, l’ancià es va dedicar a buscar, per les afores de la ciutat, el pont sobre el riu. No hi havia molts rius, ni molts ponts. Així que ràpidament va trobar el lloc que buscava. Tot era igual que en el seu somni: el riu, el pont a un costat del riu, l’arbre sota del qual havia de cavar. Només hi havia un detall que en el somni no apareixia: el pont era custodiat dia i nit per un soldat de la guàrdia imperial.

N’Izy no s’animava a cavar mentre estigués allà el soldat, així que va acampar prop del pont i va esperar. A la segona nit el soldat va començar a sospitar d’aquell home prop del seu pont, així que es va aproximar per interrogar-lo. El vell no va trobar raons per mentir. Per això li va explicar que havia viatjat des d’una ciutat molt llunyana, perquè havia somiat que a Praga, sota d’un pont com aquell, hi havia un tresor enterrat. El guàrdia va començar a riure:

—Mira que has viatjat molt per una estupidesa –li va dir el guàrdia—. Fa tres anys que jo somio totes les nits que a la ciutat de Cracòvia, sota la cuina de la casa d’un vell boig, de nom Izy, hi ha un tresor enterrat. Ja... Ja... Ja...  Mira que si jo hagués d’anar a Cracòvia per buscar a aquest Izy i cavar sota de la seva cuina... Ja... Ja.... Ja....

N’Izy va agrair humilment al guàrdia les seves paraules i va tornar a casa. Quan va arribar, va cavar un pou sota de la seva pròpia cuina i va treure el tresor que buscava... i que sempre havia estat allà enterrat !!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada