dimarts, 26 d’abril de 2011

BOGERIA, AMOR I SENY

Fa uns dies que na Maria està com embadocada, exaltada, contenta, eufòrica, despistada, els ulls il·luminats. En una adolescent de quinze anys, no cal ser molt savi per a deduir que el motiu és el descobriment del primer amor, l’enamorament.
La màgia que es renova, generació darrera generació. El pare és molt respectuós, i a part d’alguna broma que fa enrogir a na Maria, no comenta res. Observa, però, il·lusionat com la seva filla es fa gran, s’està convertint en una jove alegre, sàvia, oberta a la vida i amb ganes de gaudir. I al mateix temps, molt responsable en els seus estudis i tasques de casa. Encara que sent un cert sentiment de pèrdua per la nena que ja mai més serà la seva filla, intenta ajudar-la a volar i a descobrir per si mateixa el gran misteri del amor i de la vida
Ha sabut de fa pocs dies que té una greu malaltia, segurament incurable, i ha de frisar per acabar la seva tasca com a mestre i guia de la seva filla davant de la ingent tasca de desenvolupar el seu do. Creu que ha arribat ja pràcticament al final i se sent molt orgullós de com està responent na Maria. I al mateix temps, vol acompanyar-la finalment en dos aspectes complementaris i al mateix temps, contradictoris, que donen a la vida el misteri i la màgia que l’envolten, L’AMOR I LA MORT. Seran els seus darrers contes
Aquest diumenge, li toca el tema de l’Amor. I precisament ahir va veure, sense voler, la seva filla amb en Manel, un jove veí, ben abraçats i petonejant-se
- Hui, la meva filla, com va d’apassionada!! – va pensar amb el cor ple de satisfacció. Confia plenament en la seva filla, i sap que ell és un noi bo i de fiar. En tot cas, ja entra dins dels riscos del jovent i aquí, els pares sols podem esperar haver fet bé la feina i haver educat els fills en el sentit de la responsabilitat i el respecte, cap a si mateix i cap als altres. Creu que na Maria això ja ho té ben assolit
La preocupació li va venir desprès, quan comentant en broma que els havia enxampat, na Maria li va fer un comentari molt dur
- Saps, pare? Estic donant voltes i estic feta un bon embull. En Manel és un jove molt racional i pràctic, i no crec que accepti res de tot això del meu do. Això em dóna malestar i em fa por, ja que l’estimo molt i ell em sembla que també. Pare, poden estimar-se dues persones tan diferents? Sembla talment una bogeria!!
- Mira, Maria – li contestà el pare – aquest diumenge pujarem a la Muntanya dels Set Vents, i allà intentaré explicar-te un conte sobre l’amor i la bogeria, que sempre van junts

“Es diu, es conta i comenten que una vegada, cansat ja de desavinences, baralles i batusses entre les emocions i els sentiments, el SENY va organitzar una acampada a la Vall de l’Amistat. Sabia del ben cert que en un lloc allunyat de les passions i les immediateses del dia a dia, tal vegada podrien trobar un punt d’acord i no caure sempre en contradiccions permanents entre ells dins del cor de les persones. Ja diuen que molts cops el SENY lluita contra impossibles!!
Així, un cop estaven reunits amb les tendes muntades, fent rotllo tots es miraven amb un poc d’incomoditat. Mai s’havien trobat tan a prop impulsos i energies tan contradictòries i a la vegada, tan properes. De què podrien parlar l’EUFÒRIA i l’AVORRIMENT? I entre l’EGOISME i la GENEROSITAT, que hi havia de comú? Quan ja feia una bona estona que s’estaven mirant sense dir res, la BOGERIA, tan boja com sempre va exclamar
- L’altre dia em van ensenyar un joc que tothom coneix a tot arreu. Va, juguem a fet i amagar!!
Abans que el SENY pogués intervenir per mirar de controlar les iniciatives sempre agosarades de la BOGERIA, i poder estudiar amb calma els riscos i beneficis de la proposta, la INTRIGA va aixecar una la cella plena de desconfiança i la CURIOSITAT, sense poder contenir-se va preguntar
- A fet i amagar? Què és? Què és? Va, juguem, juguem!!
- És un joc sense cap sentit ni cap objectiu - va explicar la BOGERIA - jo em tapo la cara i començo a contar des l'un fins, no sé, fins igual un milió o igual 25, ja veurem, mentre tots us amagueu a prop, o igual també pot ser ben lluny, i quan jo hagi acabat de contar, al primer que trobi, o igual pot ser el darrer en aparèixer, ocuparà el meu lloc per a continuar el joc una vegada us hagi trobat a tots o igual juguem a una altra cosa
- Sí, anem tots a jugar i jo faré de jutge – va decidir el SENY ja que no podien dir que era una proposta de les seves sempre criticades per ser massa assenyades, prudents i avorrides. Va pensar que seria també una manera de guanyar-se a la BOGERIA, amb la que sempre estava topant, i trobava que igual podia ser una bona oportunitat per tal que tots ells es coneguessin i relacionessin millor. Ja se sap que és en el joc i en les activitats de lleure on un es deixa anar més i està obert a ser més permissiu, flexible i comprensiu amb els altres
El SENY va aprofitar el joc per a apuntar i estudiar que feia cada sentiment i emoció. Això li serviria per a conèixer-les millor i poder dominar-les dins el cor dels homes i les dones. Seguia des de dalt d’un gran arbre dit SENTIT COMÚ tot el feien els seus companys. I així, en el seu llibre de viatge, va apuntar:

“ Al poc de fer la proposta, tots s’han anat implicant en el joc. L'ENTUSIASME ha ballat amb l’EUFÒRIA, l'ALEGRIA ha donat tants salts que ha acabat per convèncer el DUBTE, i inclòs l'APATIA s’ha apuntat, a la que costa molt l'interessi res
Sols la VERITAT ha preferit no amagar-se, ja que diu que sempre la troben si realment la volen buscar i la SUPÈRBIA ha opinat que era un joc de rucs - jo crec que en el fons el que l’ha molestat és que la idea no ha estat d'ella -, i la POR, com sempre, ha preferit no arriscar-se i, quieta i covarda, ha volgut intentar un impossible, evitar el canvi que sempre és inevitable. Ja se sap, l’únic que hi ha segur en aquesta vida és que tot està subjecte al canvi!!
- Un, deu, vint-i-cinc, tres, quaranta... - La BOGERIA ha començat a contar sense sentit, encara que ningú ha dit res. Igual com la VERITAT ha decidit no jugar, no ha cregut oportú intervenir en el joc, no anava amb ella, i s’ha posat a gaudir de la natura verge que ens envoltava. Sempre és aquí on es troba més a gust, lluny de les coses artificials i sintètiques!!
La primera en amagar-se ha estat la PERESA, que com sempre s’ha deixat caure al primer lloc que ha trobat, sense valorar ni pensar si és el més adient. La FE s’ha enfilat fins a dalt de tot, aquesta sempre aspira trobar les respostes més elevades i l'ENVEJA s’ha amagat darrera l'ombra del TRIOMF, qui amb el seu propi esforç ha aconseguit pujar a la muntanya més alta. No hi ha cap somni impossible si el tenim dins nostre. La GENEROSITAT no aconseguia amagar-se. Com sempre, res li sembla sigui per a ella, sempre pensa que hi ha algú a qui li serà de més profit. I no té mai present que no podem ajudar als altres si abans no ens ajudem a nosaltres mateixos. Que si un llac cristal·lí? ideal per a la BELLESA... que si l’escletxa d'un arbre? perfecta per a la TIMIDESA... que si el vol d'una papallona? el millor per a la VOLUPTUOSITAT... que si una ràfega de vent? magnífic per a la LLIBERTAT. Al final, ha acabat per ocultar-se entre els mil raigs del sol, així pot arribar a tot arreu amb la seva escalfor. L’EGOISME en canvi, ha trobat un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode... però només era per a ell. Ara, això sí, s’ha quedat ben sol, intentant fer veure que gaudia de tot allò mentre amagava l’AMARGURA que sempre l’acompanya darrera una màscara de satisfacció i benestar ben falsa. La MENTIDA s’ha amagat en el fons dels oceans – segur?, em sembla que en realitat ho ha fet darrera d'un núvol, bé, amb ella, mai se sap, qualsevol cosa és possible i ja ningú se la creu – escrivia el SENY sense parar – ah, i com sempre, han marxat junts la PASSIÓ i el DESIG fins arribar al centre del volcà en erupció. Em sembla que no em deixo a ningú, uf, sí, com sempre, m’he deixat a l’OBLIT... vaja, ara se m'ha oblidat on s’ha amagat... be, tant és!!
Quan la BOGERIA ha anunciat que ja acabava, l'AMOR encara no havia trobat lloc per a amagar-se, és un sentiment tan gran i tan aclaparador que per a sentir-se còmode i a gust, necessita molt d’espai i temps; un punt que sigui infinit i un instant que sigui etern, sols hi cap en el cor pur i net de les persones innocents, candoroses i ingènues . Fins que ha vist un roser ple de roses vermelles com la sang, ardents com una abraçada, tendres com un bes, perfumades com una mirada, suaus com una carícia, dolces com l’enyor i entendrit per la seva bellesa i perfecció de formes, s’ha amagat entre les seves flors
Un milió!!! - ha cridat la BOGERIA. I ha començat a cercar. La primera en aparèixer ha estat la PERESA, només a tres passes en un racó qualsevol. Després s’ha escoltat la FE discutint allà a dalt amb ella mateixa, i la PASSIÓ i el DESIG els ha sentit bullir en el foc del volcà. Un cop ha trobat a l'ENVEJA ha pogut deduir on estava el TRIOMF. L’EGOISME no ha hagut ni de cercar-lo, ell solet ha sortit disparat del seu amagatall... que ha resultat ser un niu de vespes. De tant anar amunt i avall, la BOGERIA ha tingut set i en apropar-se al llac ha descobert la BELLESA emmirallant-se a les seves aigües, i amb el DUBTE ha resultat més fàcil encara, doncs l’ha trobat assegut sobre una tanca sense decidir en quin costat amagar-se. Darrera un núvol ben fosc i gris, ple de llàgrimes, dolor i incomprensió ha aparegut la TRISTOR”
- Uf – pensava preocupat el SENY – com es poden tenir tants sentiments i emocions dins d’un espai tan petit com és el cor de les persones? I tan diferents entre ells!!. Va seguir escrivint el relat del joc, ja que encara faltaven uns quants per a ser trobats
“La BOGERIA ha seguit sense aturar-se un segon darrera el seu deliri. El TALENT l’ha trobat entre l'herba fresca, a l'ANGOIXA en una fosca cova d’on no pot sortir mai, i fins a l’OBLIT que ha passat per allà prop, pensant que estava fent en aquell lloc nou i desconegut, només l'AMOR no apareixia per cap lloc”

Fins aquí, tot el que ha escrit el SENY, segurament pensant que el joc ja estava acabat, i en tot cas, ell ja havia aconseguit el que volia, havia pogut observar i estudiar tot els seus companys de joc. Però la BOGERIA és persistent i mai desisteix quan té una obsessió ficada dins seu. Ha estat buscant l’AMOR per tot arreu, l’ha buscat darrera de cada arbre, a cada riuet, al pic de les muntanyes, i quan més excitada i fora de si estava, ha vist el roser i les roses vermelles. Amb un pal ha començat a moure les branques, quan de sobte un dolorós crit ha estat escoltat per tots. Les espines havien ferit els ulls de l'AMOR i aquest s’ha quedat cec per sempre més. El SENY ha vingut tot d’una a veure que havia passat, com sempre, es sentia responsable i culpable de tot el que feien i provocaven els seus companys de joc
La BOGERIA no sabia què fer per disculpar-se, ha plorat, ha pregat, ha implorat, ha demanat perdó i fins i tot, ha proposat que seria la seva guia, el ulls de l’AMOR. El SENY espantat davant d’aquesta proposta, ha dit que res de res, que ell era el responsable del joc i en tot cas, ell seria la guia i els ulls de tots els sentiments per tal de que ningú més prengués mal mai més
L’AMOR, malgrat la seva ceguesa, o igual per això mateix, no ho ha acceptat de cap de les maneres i ha decidit, sense cap dubte, ajuntar-se per sempre més amb la BOGERIA
Des de llavors, des de la primera i única vegada – mai més, el SENY ho ha intentat - que tots els sentiments i emocions es van anar d’acampada al Vall de l’Amistat:

EN QUESTIÓ DE SENTIMENTS,
L'AMOR ES CEC I LA BOGERIA L'ACOMPANYA
I EL SENY QUEDA SEMPRE FORA DE JOC”


MISSATGE DEL CONTE: Recorda, no busquis explicacions racionals a l'AMOR ni intentis entendre'l; és cec i sempre està acompanyat de bogeria. Simplement, VIU-LO I GAUDEIX-LO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada